{"id":2986,"date":"2020-04-03T10:22:39","date_gmt":"2020-04-03T10:22:39","guid":{"rendered":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/?p=2986"},"modified":"2025-10-28T09:53:18","modified_gmt":"2025-10-28T09:53:18","slug":"el-mon-de-pedra-de-pep-codo","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/el-mon-de-pedra-de-pep-codo\/","title":{"rendered":"El m\u00f3n de pedra de Pep Cod\u00f3"},"content":{"rendered":"

<\/h2>\n

Text Judith Mart\u00ednez \/\/ Fotografia Carlos S\u00e1nchez Pereyra\u00a0<\/span><\/p>\n

–<\/p>\n

Arribar a la casa taller de l\u2019escultor Pep Cod\u00f3 \u00e9s tan complicat com ho \u00e9s trobar artistes que actualment treballin amb pedra, material del qual n\u2019est\u00e0 enamorat des de fa anys i principal protagonista de la seva obra, embastada per diversos fils conductors, conceptes que han anat sorgint en les diferents etapes de la seva traject\u00f2ria formant un conjunt coherent. Com un cabdell de llana de colors que s\u2019ha anat teixint emprant diferents t\u00e8cniques fins a aconseguir la pe\u00e7a desitjada, les creacions d\u2019aquest artista fill de Sant Cugat del Vall\u00e8s, corresponen a un compendi d\u2019idees seleccionades i cronol\u00f2gicament ordenades, que sintetitzen el seu art.\u00a0<\/span><\/p>\n

Al\u00e7ada en un terreny que fa pendent, les impressionants vistes panor\u00e0miques de la Serra de Collserola, els boscos de pins, alzines i roures s\u2019exhibeixen com un tap\u00eds natural, compensen la dificultat que aquesta caracter\u00edstica comporta per a la mobilitat de les peces en gran format, sigui el material en brut o l\u2019obra acabada, que necessiten grues i un acc\u00e9s factible per al seu transport i manipulaci\u00f3. Costa imaginar-se l\u2019artista renunciar a aquest paratge per a traslladar-se en una nau industrial, on log\u00edsticament pensa que seria m\u00e9s adient treballar.<\/p>\n

 <\/p>\n

Aquesta terrassa \u00e9s un mirador magn\u00edfic<\/strong>. Des d\u2019aqu\u00ed puc observar la feina que fa la natura. Visc senzillament en aquesta casa des de fa uns 26 anys i no m\u2019imagino vivint a un altre lloc. Despr\u00e9s de comprar el terreny, vaig poder encarregar el projecte a Albert de Pablo gr\u00e0cies a l\u2019enc\u00e0rrec d\u2019unes escultures. Com a bon arquitecte, ell va saber interpretar les meves necessitats unint funcionalitat i economia. Amb els diners que disposava va construir el que desitjava.<\/p>\n

Passeja sovint pels boscos buscant pedres?<\/strong> Un mestre de La Masana ens va dir: \u201cNo busqueu, ja trobareu\u201d. Rebem molts est\u00edmuls i \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 d\u2019aprofitar-los. Passejo per plaer i per feina. M\u2019agrada treballar amb pedres trobades i tamb\u00e9 viatjar als llocs on es troben les pedreres, com a Calatorao, a C\u00e0ceres, a Markina, al Pa\u00eds Basc, on compro marbre, o a Arag\u00f3, on es troba l\u2019alabastre.<\/p>\n

L\u2019alabastre pr\u00e8viament polit \u00e9s el material que Pep ha escollit per interpretar la lluna en una imatge marinera, en conjunt amb un vaixell i el mar, tots dos elements esculpits en ferro, en una composici\u00f3 po\u00e8tica en s\u00e8rie que presentar\u00e0 a la primavera vinent a Terrassa.\u00a0<\/span><\/i><\/p>\n

Com es materialitza la seva obra?<\/strong> S\u00f3c molt met\u00f2dic. Tot forma part d\u2019un proc\u00e9s que comen\u00e7a amb una idea que escric amb llapis sobre paper. En segon lloc, faig el dibuix o la maqueta, sigui en fang, guix o pedra, si necessito veure el volum, i finalment materialitzo l\u2019obra, seguint aquest concepte fins que s\u2019esgota o em canso.<\/p>\n

Sembla que la inspiraci\u00f3 no \u00e9s important en el proc\u00e9s\u2026<\/strong> En escultura es necessita temps per executar. El cap va m\u00e9s de pressa que les mans. Necessitaria viure unes quantes vides per executar totes les idees que guardo en una pila! M\u00e9s que inspiraci\u00f3, el que es necessita \u00e9s concentraci\u00f3, perqu\u00e8 a l\u2019hora de manipular, l\u2019execuci\u00f3 es realitza en una esp\u00e8cie d\u2019estat febril, no sempre es pot tornar enredera. Com deia Mir\u00f3: \u201cS\u2019ha d\u2019estar tensat com un arc\u201d.\u00a0<\/span><\/p>\n

No es poden tenir masses expectatives?<\/strong> Com deia, el resultat no \u00e9s sempre \u00f2ptim, i \u00e9s irreversible, per\u00f2 quan aquest supera el que esperaves, \u00e9s estupend!<\/p>\n

Qu\u00e8 \u00e9s m\u00e9s important l\u2019argument o l\u2019est\u00e8tica?<\/strong> Els artistes hem de crear arguments i bellesa, les dues coses. Si una obra d\u2019art agrada, b\u00e9, i si l\u2019entens, millor. Com a artista d\u2019obra p\u00fablica, sento la responsabilitat d\u2019educar anant un pas endavant, creant relats impl\u00edcits. Si no s\u2019ent\u00e9n l\u2019obra, ja s\u2019entendr\u00e0, ja que si es fa massa expl\u00edcit, no s\u2019avan\u00e7a com a societat.<\/p>\n

\n

En escultura, el cap va m\u00e9s de pressa que les mans. Es necessita molta concentraci\u00f3 perqu\u00e8 a l\u2019hora de manipular, no es pot tornar enredera.<\/h4>\n<\/blockquote>\n

No s\u2019ha abusat massa de l\u2019abstracci\u00f3?<\/strong> Amb la irrupci\u00f3 de l\u2019abstracci\u00f3, l\u2019art va transformar el relat en alguna cosa bella. El problema d\u2019avui en dia \u00e9s que hi ha massa gent sense discurs que fa obres. Jo busco arguments que em fan sentir viu i pretenc que tot el que faig tingui \u00e0nima.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Puc comprovar que els centenars de pedres trobades i treballades que s\u2019escampen ordenadament per a la casa i el taller de Pep Cod\u00f3 semblen tenir \u00e0nima per si mateixes. Pedres suposadament inertes, prenen vida en el moment que ell les escull, una sensaci\u00f3 m\u00e0gica, que transforma aquesta subst\u00e0ncia compacta en un element capa\u00e7 de prendre totes les formes imaginables.\u00a0<\/span><\/i><\/p>\n

Tota la seva obra \u00e9s p\u00fablica o fa escultures per enc\u00e0rrec?<\/strong> M\u2019agrada l\u2019escultura per enc\u00e0rrec, per\u00f2 mai faria obra per especular. Jo necessito comunicar i penso que una obra s\u2019ha d\u2019adquirir perqu\u00e8 t\u2019agrada i no amb l\u2019\u00e0nim de vendre-la i guanyar diners al cap dels anys. Aquesta opci\u00f3 no \u00e9s sempre v\u00e0lida, ja que dep\u00e8n de factors com la fama de l\u2019artista i la seva capacitat de producci\u00f3.<\/p>\n

Com es determina el preu d\u2019una obra?<\/strong> A mi em costa posar preu. S\u00f3n moltes les hores de feina invertides, sovint tardo mesos o anys en acabar tot el proc\u00e9s. Per una altra banda, treballo per amor a l\u2019art, \u00e9s la meva manera de sentir-me viu, i tamb\u00e9 penso que tothom hauria de poder gaudir-ne d\u2019ell.\u00a0<\/span><\/p>\n

Art per tothom!<\/strong> \u00c9s molt important que tothom en pugui gaudir, sense exclusi\u00f3. Si nom\u00e9s treballes per privat, molt poca gent en gaudeix. Com a artista, trobo m\u00e9s gratificant arribar al m\u00e0xim de persones.<\/p>\n

\n
\"\"

\u201cEls carrer\u00a0no haur\u00eden de ser\u00a0magatzems d\u2019art\u201d.<\/p><\/div>\n

<\/h4>\n<\/blockquote>\n

I omplir els carrers d\u2019art?<\/strong> Els carrers no haurien de ser magatzemsd\u2019art. No estic a favor de comprar obra per despr\u00e9s emplenar espais, col\u00b7locant-la a qualsevol lloc, sin\u00f3 que aquesta s\u2019ha de crear pensant en l\u2019espai que ocupar\u00e0. \u00c9s rar trobar un responsable de l\u2019espai urb\u00e0 o un regidor de cultura amb la sensibilitat i coneixements adequats. Els carrers i els espais nous s\u2019omplen sense criteri de tota mena d\u2019andr\u00f2mines. Es t\u00e9 una mena d\u2019horror al buit! \u00a0<\/span><\/p>\n

A Sant Cugat tots podem gaudir de l\u2019obra de Pep Cod\u00f3!<\/strong> Els Caps de l\u2019Auditori, n\u2019hi ha dos, un que parla i l\u2019altre que escolta, reposen sobre un sol inclinat que recorda el moviment de l\u2019aigua de les rieres que limitaven la ciutat, abans de cobrir-les. La Rosa dels Vents del Tur\u00f3 de Can Mates, est\u00e0 pensada perqu\u00e8 els nens interactu\u00efn, alhora que descobreixen i observen els vuit vents.\u00a0<\/span><\/p>\n

\"\"

Portada de Flash deco Sant Cugat N\u00ba9 amb l’obra de Pep Cod\u00f3 com a protagonista<\/p><\/div>\n

Escrivint aquesta entrevista m\u2019adono del buit que experimentem els ciutadans d\u2019una ciutat quan no prenem consci\u00e8ncia de les persones que dediquen la seva vida o organitzar-la o embellir-la. De la primera q\u00fcesti\u00f3, m\u2019estimo no dedicar-li massa paraules, (en general) poc valen els arguments, les intencions s\u2019esfumen un cop els pol\u00edtics arriben al poder, per\u00f2 dels artistes, dels qui amb la seva sensibilitat i habilitat, dediquen el seu temps a compartir la bellesa trobada en un acte de generositat transcendental, val la pena que en coneixem la seva obra i dedicaci\u00f3. <\/i>\/<\/i><\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"

Les parets del pis superior de la casa on viu Pep Cod\u00f3, estan embellides amb pintures dels seus amics Sergi Barnils o Josep Royo.\u00a0<\/p><\/div>\n

 <\/p>\n

<\/h6>\n

\"\"\u00a0 \u00a0\"\"\u00a0 \u00a0\"\"\u00a0 \u00a0\"\"\u00a0 \u00a0\"\"<\/p>\n

Entre les cares que responen al seu inter\u00e8s a sintetitzar la humanitat durant els anys 90, quan l\u2019escultor va participar en una exposici\u00f3 a Nova York, sobresurt el seu autoretrat.<\/h6>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Text Judith Mart\u00ednez \/\/ Fotografia Carlos S\u00e1nchez Pereyra\u00a0 – Arribar a la casa taller de l\u2019escultor Pep Cod\u00f3 \u00e9s tan complicat com ho \u00e9s trobar artistes que actualment treballin amb pedra, material del qual n\u2019est\u00e0 enamorat des de fa anys i principal protagonista de la seva obra, embastada per diversos fils conductors, conceptes que han…<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":3054,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[49,1],"tags":[],"class_list":["post-2986","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-perfil","category-varios"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2986","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2986"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2986\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3073,"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2986\/revisions\/3073"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3054"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2986"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2986"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2986"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}