{"id":4368,"date":"2021-10-18T16:31:34","date_gmt":"2021-10-18T16:31:34","guid":{"rendered":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/?p=4368"},"modified":"2025-10-28T09:52:46","modified_gmt":"2025-10-28T09:52:46","slug":"els-celebrats-vuitanta-anys-de-la-poeta-marta-pessarrodona","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/els-celebrats-vuitanta-anys-de-la-poeta-marta-pessarrodona\/","title":{"rendered":"Els celebrats vuitanta anys de la poeta Marta Pessarrodona"},"content":{"rendered":"
\n
\n
\n
\n

La dona estimada<\/h2>\n

 <\/p>\n

A punt de complir vuitanta anys, el seu aniversari \u00e9s el dia divuit de novembre, per a qui ho vulgui anotar, Marta Pessarrodona ja gaudeix del regal que la ciutat de Sant Cugat l\u2019ha fet amb motiu de l\u2019efem\u00e8ride.<\/strong> En observar el gegant grafiti del retrat que el seu amic Leopoldo Pom\u00e9s li va fer anys enrere i que llueix en un dels murs de la Casa de Cultura per enc\u00e0rrec de l\u2019actual\u00a0 Ajuntament a l\u2019artista Elisa Capdevila, la poeta, escriptora i traductora es complau del resultat; \u201c\u00e9s fant\u00e0stic, em cuiden molt aqu\u00ed\u201d, se sincera agraint tamb\u00e9 l\u2019honor que comporta tenir una biblioteca p\u00fablica amb un important fons de poesia catalana i de la seva pr\u00f2pia obra batejada amb el seu nom. \u201cSi m\u2019hagu\u00e9s donat per imaginar, podria haver imaginat que em farien aquests tipus d\u2019homenatges un cop morta\u201d, fa broma. <\/span><\/p>\n

Llibres i m\u00e9s llibres, perfectament ordenats formen part de la col\u00b7lecci\u00f3 privada m\u00e9s important del Grup de Blooomsbury a Espanya que Pessarrodona t\u00e9 a casa seva, diferents volums de Virginia Woolf, autora de la qual \u00e9s una autoritat, com tamb\u00e9 ho \u00e9s de Merc\u00e8 Rodoreda, es fan lloc entre els quadres firmats per altres amics, com Llu\u00eds Ribas, l\u2019autor de la portada d\u2019aquesta edici\u00f3, fotografies i altres records, creant una decoraci\u00f3 m\u00e9s aviat bomemia.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

Viu amb la Queta \u2013 en record de la seva \u00e0via, Enriqueta -, la seva inseparable i ben educada gossa que ronda feli\u00e7 pel jard\u00ed selv\u00e0tic de la planta baixa d\u2019un antic habitatge unifamiliar de Mirasol constru\u00efda a l\u2019\u00e8poca estiuenca dels barcelonins, abans que el barri es transform\u00e9s gr\u00e0cies en part a l\u2019arribada dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que passen precisament per la biblioteca que mostra el seu nom en ornamentals lletres capitals. \u201cEl meu pare se sentiria orgull\u00f3s\u201d, sospita en recordar el seu progenitor, agent immobiliari especialitzat en la venda de finques, extinent republic\u00e0, \u201ctot i que mai a la vida em va renyar\u201d, i molt cat\u00f2lic, que agafava el tren cada dia des de Terrassa, la seva ciutat natal, per anar a treballar a Barcelona, recorregut que ella mateixa tamb\u00e9 faria durant els seus anys d\u2019estudiant de batxillerat per anar a l\u2019Institut Maragall, on va tenir la sort de tenir grans professors i referents. <\/span><\/p>\n

Als seus pares els hi ha agra\u00eft sempre la llibertat amb la qual va continuar gaudint per anar a Toulousse, \u201cera bona en franc\u00e8s\u201d, en concepte d\u2019intercanvi, i m\u00e9s tard viatjar a Nova York, a Berl\u00edn, a Londres,\u00a0 a moure\u2019s sola pel m\u00f3n, i aprendre idiomes, fins a arribar a Nottingham on va estar vivint durant una \u00e8poca. <\/span><\/p>\n

A Anglaterra va con\u00e8ixer el golf, esport que va seguir practicant en tornar a casa al desaparegut camp de Can Sant Joan, una de les raons per les quals va decidir mudar-se a Sant Cugat, ciutat que ja coneixia gr\u00e0cies a l\u2019escriptor Gabriel Ferrater, i a les tert\u00falies al Meson, on probablement junt amb la seva parella i amics de l\u2019ofici, com Esther Tusquets o Ana Mar\u00eda Moix,\u00a0 a qui recorda constanment en explicar an\u00e8cdotes, es passarien hores discutint sobre literatura en general, Virginia Woolf, Susan Sontag i Doris Lessing, en particular. \u201cLlegir-les et fa ser millor\u201d, afirma la traductora d\u2019aquestes escriptores universals, que ha tingut la sort d\u2019aprofundir sobre obres imprenscindibles del feminisme contampor\u00e0ni i la llibertat, entre altres grans temes, que ha aconseguit plasmar en crear la seva llorejada poesia.<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Que penses de tots els premis que ha rebut?<\/span><\/b>\u00a0<\/span><\/p>\n

Tots fan il\u00b7lusi\u00f3, per\u00f2, com diu Hannah Arendt, els honors han de fomentar la mod\u00e8stia. Per aix\u00f2 sempre he dit que el Premi Nacional de les Lletres Catalanes va estar un c\u00e0stig d\u2019honor (rialles).<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n

La\u00a0 difer\u00e8ncia d\u2019edat entre nosaltres, l\u2019educaci\u00f3 imposada, el meu respecte per la seva traject\u00f2ria liter\u00e0ria, viv\u00e8ncies exposades i secretes, una regla imposada m\u2019obliga a tractar d\u2019entrada a la Marta de vost\u00e8, tractament que fent mostra del seu anticonvencionalisme ella refusa i jo aplaudeixo, m\u2019agrada eliminar formalismes que restin possibles complicitats amb els personatges als quals intento arribar amb la meva innata curiositat.<\/span><\/i>\u00a0<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Entenc que s\u00f3n imprescindibles<\/span><\/b>\u00a0<\/span><\/p>\n

S\u00f3n importants per a descobrir escriptors. Per\u00f2 quan tens un editor disposat a publicar-te, no cal presentar-te a cap premi.<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

De quina altra manera, podria un escriptor passar tres anys escrivint un llibre?<\/span><\/b>\u00a0<\/span><\/p>\n

\u00c9s el que vaig trigar a escriure la biografia de Merc\u00e8 Rodoreda. Plaza Janes em va fer l\u2019enc\u00e0rrec, podia fer el que volgu\u00e9s, assaig, cr\u00edtica, etc. En veure tot el que hi havia escrit sobre ella, em vaig empipar i em vaig posar a investigar.<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\u201cVaig estar al costat de Merce Rodoreda abans de morir\u201d<\/h3>\n

 <\/p>\n

\u00c9s el que t\u00e9 haver conegut a un personatge tant de prop<\/span><\/b>\u00a0<\/span><\/p>\n

Vaig ser una de les persones que m\u00e9s la va veure en els darrers anys de la seva vida, i en estar al seu costat quan va morir.\u00a0 Jo estava a Londres, a una fira, quan el seu editor em va deixar un missatge al contestador per donar-me la not\u00edcia. Aleshores, vaig volar cap a Girona, a temps per arribar a l\u2019hospital i m\u00e9s tard deixar-li un ram de roses d\u2019amunt del seu cad\u00e0ver.<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Que ens podries explicar d\u2019ella?<\/span><\/b>\u00a0<\/span><\/p>\n

La seva il\u00b7lusi\u00f3 era que Leopoldo Pom\u00e9s li fes un retrat, alguna cosa que no va ser possible. Del fet que el seu exmarit i pare del seu \u00fanic fill era el seu oncle matern em vaig assabentar quan ja era morta.\u00a0 Ho van amagar perqu\u00e8 en aquella \u00e8poca hagu\u00e9s estat un esc\u00e0ndol!<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n

En revisar les l\u00ednies escrites, m\u2019adono que tinc les cames creuades, \u201csi no et fa res, i et puc dir una cosa, millor no creuar-les, perqu\u00e8 si no a la llarga tindr\u00e0s problemes d\u2019esquena\u201d, em va advertir la Marta mentre conversaven en un banc a tocar el Museu, abans de fer-li el retrat davant el seu mural al mur de la Casa de Cultura. No tinc remei,\u00a0 malgrat el seu amable i raonable consell, crec que ho tornar\u00e9 a fer en una estona.<\/span><\/i>\u00a0<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/span><\/p>\n

\u201cNom\u00e9s tinc un defecte i \u00e9s que fumo. Pero no m\u2019imagino davant una pantalla sense una cigarreta\u201d<\/span>\u00a0<\/span><\/h3>\n

 <\/p>\n

Tots tenim secrets i algun vici a modificar<\/span><\/b>\u00a0<\/span><\/p>\n

Jo em cuido molt. A part de jugar a golf, alguna cosa que ara ja no faig perque per\u00a0 principis no vaig a jugar a cap camp privat, sempre he fet molt esport: b\u00e0squet, tenis, hoquei herba, recordo els nens i nenes amb les seves equipacions i bosses, quan els dissabtes anava a buscar els croissants als\u00a0 forns de pa de Terrassa, on aquest esport \u00e9s molt popular. A m\u00e9s a m\u00e9s, menjo sa. Tinc un \u00fanic defecte i \u00e9s que fumo. S\u00e9 que \u00e9s dolent, per\u00f2 el meu metge m\u2019ha dit que no tinc perfil de fumadora, tinc un cor de pulsaci\u00f3 lenta, i com deia Carlos Barral, no m\u2019imagino davant d\u2019una pantalla sense una cigarreta.<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n

M\u2019imagino a la Marta passejant amb la Queta pel barri de Mirasol, mentre parla amb algun dels seus amics, una estampa molt grafica que descriuria la seva sociable solitud, si \u00e9s que aixo t\u00e9 cap sentit, en una mena d\u2019exercici f\u00edsic i intel\u00b7lectual fruct\u00edfer.<\/span><\/i>\u00a0<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

La lectura, l\u2019esport, els viatges. Alguna altra afici\u00f3?<\/span><\/b>\u00a0<\/span><\/p>\n

M\u2019agrada la cuina, soc capa\u00e7 de fer el rissoto del Giardineto en temps record, un dels meus plats estrella, juntament amb el fricand\u00f3 i la carn d\u2019olla.<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Hi ha alguna cosa que no t\u2019agradi?<\/span><\/b>\u00a0<\/span><\/p>\n

Vaig militar en un partit pol\u00edtic i m\u2019han fet ofertes per entrar en pol\u00edtica, pero no m\u2019agrada, \u00e9s una perdua de temps i nom\u00e9s aporta discussions inutils. Tot i aixo, desitjo la independecia. Vull criticar al govern des de dins.\u00a0<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

I seguir vitajant a l\u2019estranger?<\/span><\/b>\u00a0<\/span><\/p>\n

Ara \u00e9s complicat. L\u2019any passat vaig haver d\u2019anular tots els meus viatges i quan recentment em vaig despla\u00e7ar a Romanya, Girona, per a un reportatge de Merce Rodoreda, vaig tenir jet lag! Tinc pensat anar a Madrid, ciutat que m\u2019encanta, a veure una exposici\u00f3 al Thyssen, pero no trobo el moment.<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n

Nova York i Berlin figuren entre els viatges que l\u2019escriptora va haver de\u00a0 cancel\u00b7lar a causa de la pandemia, ciutats que la requereixen per donar conferencies, un reconeixement a la seva inestimable trajectoria.\u00a0<\/span><\/i>\u00a0<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

La teva ciutat preferida?<\/span><\/b>\u00a0<\/span><\/p>\n

Sempre dic que estic feli\u00e7 d\u2019estar casada amb Londres i cometre adulteri amb Berlin.<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n

Ciutats estimades, com elles l\u2019estimen a ella, com Sant Cugat, i sense saber-ho, nom\u00e9s intuint-lo, l\u2019estimen els seus ve\u00efns, amics \u00edntims i no tant, coneguts, i tos\u00a0 aquells que se li apropen, perque darrere els seus trets forts i inalterables apareix una Marta Pessarrodona amable i educada, divertida i entusiasta, m\u00e9s sentimental que melancolica, una dona que sembla tenir aquesta capacitat immensa d\u2019estimar sense l\u00edmits i d\u2019atraure-la cap a ella la mateixa estima.<\/span><\/i>\u00a0<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"\u00a0<\/span><\/p>\n

Com a bona poeta, l\u2019amor \u00e9s un dels temes m\u00e9s recurrents a l\u2019obra de Pessarrodona. El va descobrir plenament amb Gabriel Ferrater, l\u2019amor de la seva vida, el seu punt d\u2019inflexi\u00f3, a qui dedica el poema que apareix en el seu grafiti. \u201cEll m\u2019ho va canviar tot, la meva vida sense ell hauria sigut molt diferent, tan personal com literariament parlant\u201d, afirma.\u00a0 A la imatge, amb la seva inseparable Queta.<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/span><\/p>\n

\n
\n
\n
\n

Text: Judith Marti\u0301nez.<\/em><\/p>\n

Fotografia: Carlos Sa\u0301nchez Pereyra.<\/em><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La dona estimada   A punt de complir vuitanta anys, el seu aniversari \u00e9s el dia divuit de novembre, per a qui ho vulgui anotar, Marta Pessarrodona ja gaudeix del regal que la ciutat de Sant Cugat l\u2019ha fet amb motiu de l\u2019efem\u00e8ride. En observar el gegant grafiti del retrat que el seu amic Leopoldo…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":4369,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[49],"tags":[],"class_list":["post-4368","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-perfil"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4368","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4368"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4368\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4373,"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4368\/revisions\/4373"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4369"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4368"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4368"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4368"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}