{"id":4814,"date":"2022-01-05T16:51:47","date_gmt":"2022-01-05T16:51:47","guid":{"rendered":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/?p=4814"},"modified":"2025-10-28T09:52:46","modified_gmt":"2025-10-28T09:52:46","slug":"lluis-ribas-experimenta-una-nova-etapa-pictorica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/lluis-ribas-experimenta-una-nova-etapa-pictorica\/","title":{"rendered":"Llu\u00eds Ribas experimenta una nova etapa pict\u00f2rica"},"content":{"rendered":"
\n
\n
\n
\n

\u201cJo faig el que vull,\u00a0el meu ego\u00a0est\u00e1 cobert\u201d<\/h2>\n
\n
\n
\n
\n

Text Judith Marti\u0301nez \/<\/strong> Fotografia Carlos Sa\u0301nchez Pereyra<\/strong>.<\/em><\/p>\n

 <\/p>\n

\n
\n
\n
\n

Bussejant entre les aigu\u0308es de la sensibilitat, el talent, i la fermesa, Llui\u0301s Ribas ha trobat una esquerda per decidir fer el que li dona la gana. Els valors que el defineixen es configuren gra\u0300cies a una here\u0300ncia per la via materna basada en la feina constant, l\u2019esforc\u0327, la il-lusio\u0301 per les coses, l\u2019honradesa.<\/strong> Valors que \u201cara per ara semblen alguna cosa metafi\u0301sica\u201d, reconeix el pintor. Tot i que e\u0301s un artista\u0300s, despre\u0301s d\u2019haver conversat amb ell en un parell d\u2019ocasions, concloc que tambe\u0301 hague\u0301s estat un bon filo\u0300sof. No obstant aixo\u0300, en el cas que li ho hague\u0301s plantejat a si mateix, estic segura que el seu pare no hague\u0301s dubtat en treure-li del cap, com tambe\u0301 es va negar – per considerar-ho indigne d\u2019un home de be\u0301 \u2013 al fet que estudie\u0301s belles arts, rao\u0301 per la qual cosa va estudiar publicitat a La Massana. Possiblement, es tracta d\u2019un fet ai\u0308llat en la seva vida, persona tenac\u0327, no va trigar gaire a reorientar les seves intencions, estudiant pintura a la mateixa escola. El temps li ha donat la rao\u0301, i molts e\u0300xits en l\u2019a\u0300mbit de l\u2019art. L\u2019u\u0301ltim: haver estat capac\u0327 de reinventar-se en arribar a la setantena.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\n
\n
\n

\u201cLa ma\u0300xima aspiracio\u0301 que pot tenir un e\u0301sser huma\u0300 e\u0301s ser felic\u0327 sense fer mal a ningu\u0301\u201d<\/p>\n

 <\/p>\n

\n
\n
\n

Com afrontes aquesta nova etapa?<\/strong> Estic orgullo\u0301s d\u2019haver descobert un nou cami\u0301 als meus setanta anys. Sempre he discutit pu\u0301blicament la frase que deia Picasso, \u201cjo no busco, jo trobo\u201d. Ara ho entenc, tenia tota la rao\u0301.<\/p>\n

Has sigut molt valent!<\/strong> A hores d\u2019ara, per sortir de la zona de confort per anar a un mo\u0301n totalment desconegut, s\u2019ha de ser valent o inconscient …<\/p>\n

La vida de l\u2019artista no deu ser fa\u0300cil.<\/strong> Anys enrere, un periodista em va demanar que era per a mi ser artista. Li vaig contestar que un artista e\u0301s una persona valenta. Lluites per a aconseguir una meta que mai aconseguira\u0300s, perque\u0300 t\u2019enfrontes amb la teva pro\u0300pia veritat.<\/p>\n

Una victo\u0300ria difi\u0301cil.<\/strong> En lluitar contra les teves pro\u0300pies limitacions, en una carrera que mai s\u2019acaba, es viu molt intensament i amb una gran satisfaccio\u0301 personal. Aprens de gaudir dels petits e\u0300xits.<\/p>\n

Pero\u0300 tu has tingut grans e\u0300xits.<\/strong> He tingut la sort de ser lliure amb la meva feina. Malgrat tenir un ofici, he buscat tenir un plus. Amb honradesa, sempre he fet el que sentit el que havia de fer. I segueixo caminant pel mo\u0301n de l\u2019art.<\/p>\n

Sorprenent a tothom, has canviat de registre totalment!<\/strong>\u00a0He sorpre\u0300s un noranta per cent de la gent que ha vist l\u2019u\u0301ltima exposicio\u0301. Nome\u0301s una sola persona ha reconegut estar poc sorpresa: \u201cet segueixo veient a tu\u201d, em va confessar.<\/p>\n

 <\/p>\n<\/div>\n

\n

En general, ha agradat?<\/strong> A un vuitanta per cent, si\u0301. Certament, e\u0301s me\u0301s bonic que et diguin guapo, pero\u0300 el meu ego esta\u0300 cobert. Als artistes no ens han d\u2019importar les cri\u0301tiques, ni deixar-se influir o limitar per elles. Hem de fer el que ens digui el cor.<\/p>\n

Tambe\u0301 estan les etiquetes.<\/strong> A mi se\u2019m coneix per les meves noies a la platja, curiosament el que menys he pintat. No m\u2019agrada que m\u2019encasellin. Durant una e\u0300poca vaig viatjar sovint al Marroc, on pintava moros, he fet molts nus i, tot i que no soc retratista, tambe\u0301 he pintat retrats.<\/p>\n

Haura\u0300s treballat per enca\u0300rrec.<\/strong> No tant, perque\u0300 m\u2019ha d\u2019agradar la persona. Nome\u0301s em penedeixo de no haver retratat a un gran amic, pero\u0300 ara ja e\u0301s tard perque\u0300 ell no esta\u0300 amb nosaltres. Em sap greu.<\/p>\n

 <\/p>\n

\n
\n
\n

\"\"<\/p>\n

\u201cUn artista ha de fer el que li digui el cor\u201d<\/p>\n

 <\/p>\n

\n
\n
\n

Aixo\u0300 e\u0301s el que passa quan un fa el que li dona la gana…<\/strong> Estic content, ja que tot i que la meva prioritat a la vida ha sigut trobar-me be\u0301 amb mi mateix i ser felic\u0327 amb el que faig, conscientment no he fet mal a ningu\u0301 mai. Crec que aquesta e\u0301s la ma\u0300xima aspiracio\u0301 que pot tenir un e\u0301sser huma\u0300. En aquest sentit, puc morir tranquil.<\/p>\n

E\u0301s una manera de veure les coses.<\/strong> A trave\u0301s de la mirada es comunica molt. Mirant als ulls a una persona pots saber si t\u2019agradaria cone\u0300ixer-la o no. Els ulls e\u0301s la part de la cara que he perfeccionat me\u0301s. Amb un toc de brillantor, puc explicar una cosa o una altra, canviar totalment l\u2019expressio\u0301 del personatge.<\/p>\n

Com artista, no tens cap repte pendent?<\/strong> La vida no e\u0301s lineal, per tant no se\u0301 que\u0300 vindra\u0300 despre\u0301s. Quan veig una imatge, m\u2019agradaria escriure-la, pero\u0300 em resulta me\u0301s fa\u0300cil agafar un pinzell. Sincerament, envejo tocar el piano. Quan sento tocar a un bon pianista, li robaria el do.<\/p>\n

Amb quin color?<\/strong> El blanc. E\u0301s el color que te\u0301 tots els colors.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

\n
\n
\n

S\u2019ha fet de nit. I per la finestra on entra la llum que banya el seu estudi, il\u00b7lumina el cavallet de fusta on Ribas sol pintar els seus llenc\u0327os, co\u0300modament assegut a una cadira que sembla feta a mida, entra la primerenca foscor de la tardor. Arrupida sobre la catifa, acaparant la calor que emet la llar de foc de ferro que calenta l\u2019amplitud de l\u2019espai, la Darling, comenc\u0327a a inquietar-se. Fidel i gelosa de l\u2019atencio\u0301 del seu amo, la vella gossa de la rac\u0327a pastor alemany, sembla suplicar, expressant un lament intencionat, que marxem, que ja hi ha prou. I el Carlos i jo marxem, sorpresos, no tant de la nova etapa professional que viu Llui\u0301s Ribas, que segueix despertant emocions, sino\u0301 de la velocitat amb la qual passa del temps, quan un esta\u0300 a\u00a0gust, felic\u0327 amb la seva feina, fent el que li agrada.<\/em><\/p>\n

 <\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u201cJo faig el que vull,\u00a0el meu ego\u00a0est\u00e1 cobert\u201d Text Judith Marti\u0301nez \/ Fotografia Carlos Sa\u0301nchez Pereyra.   Bussejant entre les aigu\u0308es de la sensibilitat, el talent, i la fermesa, Llui\u0301s Ribas ha trobat una esquerda per decidir fer el que li dona la gana. Els valors que el defineixen es configuren gra\u0300cies a una here\u0300ncia…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":4818,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[49],"tags":[],"class_list":["post-4814","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-perfil"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4814","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4814"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4814\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4821,"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4814\/revisions\/4821"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4818"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4814"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4814"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4814"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}