{"id":5437,"date":"2022-10-13T09:59:40","date_gmt":"2022-10-13T09:59:40","guid":{"rendered":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/?p=5437"},"modified":"2025-10-28T09:52:45","modified_gmt":"2025-10-28T09:52:45","slug":"no-veig-el-color-de-les-meves-obres-pero-me-limagino-josep-maria-valles-conversa-amb-teresa-legarreta","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/no-veig-el-color-de-les-meves-obres-pero-me-limagino-josep-maria-valles-conversa-amb-teresa-legarreta\/","title":{"rendered":"\u201cNo veig el color de les meves obres, per\u00f2 me l\u2019imagino\u201d, Josep Maria Vall\u00e8s conversa amb Teresa Legarreta"},"content":{"rendered":"

<\/h1>\n

\"\"<\/p>\n

La Teresa \u00e9s una gran artista i una gran persona. Ens rep a casa seva, a Sant Cugat, acompanyada del seu marit Jordi. Primer el Guillem fa la sessi\u00f3 de fotos mentre nosaltres ja comencem a xerrar i despr\u00e9s, busquem una ombra al jard\u00ed per conversar tranquil\u00b7lament. La Teresa est\u00e0 pendent de tot, \u00e9s molt amable\u2026 i presumida!\u00a0<\/span><\/i><\/p>\n

En quin moment comences a crear art? <\/b>Jo vaig comen\u00e7ar a fer cer\u00e0mica fa 30 anys. Tamb\u00e9 vaig fer torn durant 19 anys. Un dia, fent classe de cer\u00e0mica vaig comen\u00e7ar a fer ninos de fang i em va agradar molt. Aleshores vaig fer un rec\u00e9s d\u2019un any per fer escultura a la Casa M\u00f2naco de Sant Cugat.<\/p>\n

Abans de l\u2019estiu vaig tenir l\u2019oportunitat de visitar amb tu la teva exposici\u00f3 \u201cAmb els 4 sentits\u201d al Centre d\u2019Art Maristany de Sant Cugat. Tots els assistents vam quedar bocabadats per la teva obra. Potser algun dels nostres lectors, a partir del t\u00edtol de l\u2019exposici\u00f3, pot intuir que\u2026 <\/b>El t\u00edtol de l\u2019exposici\u00f3 era aquest perqu\u00e8 jo soc cega. Vaig perdre la vista fa 52 anys, just quan va n\u00e9ixer el meu fill Marc.<\/p>\n

I justament amb el meu fill vam decidir que \u201cAmb els 4 sentits\u201d podia ser un bon t\u00edtol.<\/p>\n

Com et deia, vam quedar captivats, per\u00f2 quines sensacions vas percebre tu d\u2019aquell dia? <\/b>Jo us intentava transmetre la meva emoci\u00f3 amb les mans, la meva sensibilitat, el que jo sento quan les faig. Per aix\u00f2 te les feia acaronar, com tamb\u00e9 hem fet avui fa una estona. Va ser molt maco, oi? Pensa que per una persona que no hi veu i, per exemple, va a una exposici\u00f3\u2026 ens expliquen com s\u00f3n les obres, les escultures, per\u00f2 si no toques l\u2019escultura\u2026 no la vius, no pots sentir el cabell, el pit, les mans, la cara, les galtes, el nas\u2026 Si no la toques, \u00e9s invisible. Jo\u2026 quan no em veuen\u2026 toco!! (riu).<\/p>\n

Com es pot fer escultura, una obra d\u2019art, sense poder veure? <\/b>Costa i pateixo bastant. He d\u2019imaginar molt perqu\u00e8 no puc consultar llibres per inspirar-me. Recordo molt de quan hi veia, que m\u2019agradava molt dibuixar. Aleshores m\u2019ho imagino al meu cap i ho intento passar a les mans i, de mica en mica, em va sortint a for\u00e7a de fer, desfer, afegir, treure fang…<\/p>\n

\"\" \"\"<\/p>\n

Els teus companys de taller fan 3 o 4 obres en un curs i tu, en canvi, nom\u00e9s fas una pe\u00e7a. <\/b>Si, \u00e9s clar, a m\u00e9s a mi m\u2019agrada fer escultures grans i s\u00f3n m\u00e9s entretingudes. Per\u00f2 m\u2019ho passo molt b\u00e9!<\/p>\n

I com t\u2019ho fas per triar els colors de les teves obres? <\/b>El mestre em pregunta quin color vull utilitzar i ell m\u2019acaba ajudant a prendre la decisi\u00f3. Sempre estic molt satisfeta amb els resultats obtinguts. No veig els colors, per\u00f2 mentalment si, me\u2019ls imagino.<\/p>\n

No hi veus, per\u00f2 podr\u00edem dir que tu observes m\u00e9s la realitat que jo a trav\u00e9s del tacte? <\/b>El tacte et fa notar coses que amb la vista no perceps. Amb la vista no tens la mateixa sensibilitat que amb els dits. Acaronant notes m\u00e9s les coses. El tacte \u00e9s el que m\u2019ajuda a donar forma l\u2019escultura. Per\u00f2 aix\u00f2 m\u2019agrada que toqueu les meves escultures, les acaronin, que noteu les formes del fang. Acaronant amb les mans tens m\u00e9s sensibilitat que amb la vista.<\/p>\n

Em consta que et costa desprendre de les teves obres. Imagino que, en bona part, per l\u2019esfor\u00e7 que hi ha al darrere de cadascuna d\u2019elles. En tens alguna de preferida per damunt de les altres? <\/b>En tenia una\u2026<\/p>\n

\"\" \"\"<\/p>\n

Qu\u00e8 va passar? <\/b>En una exposici\u00f3 una advocada de T\u00e0rrega es va enamorar d\u2019una de les meves escultures i em va insistir molt, me la volia comprar! Jo li vaig explicar que no les venc perqu\u00e8 me les estimo molt, per\u00f2 ella va continuar insistint molt. El Jordi, el meu home, li va demanar les seves dades i li vam dir que hi pensar\u00edem, i que ja veur\u00edem que far\u00edem. La meva cosina em va dir que si la meva obra queda tancada a casa\u2026 ning\u00fa la coneixer\u00e0 i morir\u00e0 a casa. Un amic tamb\u00e9 em va dir que havia de ser un gran goig tenir una persona que s\u2019enamori d\u2019una escultura meva i la vulgui lluir a casa seva o al despatx. I al final vaig pensar que tenien ra\u00f3\u2026 De fet, ha estat la primera escultura que he venut i que, com et deia, ens agradava molt. Finalment, per\u00f2, estic molt contenta d\u2019haver-ho fet.<\/p>\n

Aix\u00f2 vol dir que a partir d\u2019ara\u2026? <\/b>Si, si alg\u00fa s\u2019enamora tamb\u00e9 d\u2019una d\u2019elles, doncs la vendr\u00e9. No es tracta que les gaudim nom\u00e9s nosaltres a casa. Aix\u00ed tindran m\u00e9s vida i la gent les gaudir\u00e0! \/<\/p>\n

Josep Maria Vall\u00e8s<\/strong><\/a><\/h5>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La Teresa \u00e9s una gran artista i una gran persona. Ens rep a casa seva, a Sant Cugat, acompanyada del seu marit Jordi. Primer el Guillem fa la sessi\u00f3 de fotos mentre nosaltres ja comencem a xerrar i despr\u00e9s, busquem una ombra al jard\u00ed per conversar tranquil\u00b7lament. La Teresa est\u00e0 pendent de tot, \u00e9s molt…<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":5398,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[157,49],"tags":[],"class_list":["post-5437","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cultura","category-perfil"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5437","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5437"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5437\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5438,"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5437\/revisions\/5438"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5398"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5437"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5437"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5437"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}