![\"\"](\"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-content\/uploads\/Jordi_Bosch_y_Josep_Maria_Valles_para_Flash_Magazines_Sant_Cugat-Jordi_Bosch_Flash-14-300x200.jpg\")
<\/p>\nConversa amb el santcugatenc Jordi Bosch, un dels millors actors del nostre pa\u00eds, realitzada la tarda del 19 octubre a la Fundaci\u00f3 Cabanas de Sant Cugat.<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
Has fet televisi\u00f3, s\u00e8ries, cinema. Vas comen\u00e7ar cap a l\u2019any 1981 al Teatre Lliure. Jo et vaig descobrir com a actor l\u2019any 1989 protagonitzant Les noces de F\u00edgaro amb <\/em>Emma Vilarasau que, casualment, \u00e9s la teva dona… Els teus inicis estan molt marcats pel Teatre Lliure?<\/strong>Em fa molta emoci\u00f3 ser aqu\u00ed amb vosaltres i em sento molt santcugatenc per part de parella, perqu\u00e8 he vingut aqu\u00ed per amor i al final s\u2019ha convertit en la meva ciutat i en el meu poble. Estic molt a gust i em fa molta il\u00b7lusi\u00f3, a m\u00e9s, poder tenir aquesta xerrada. Moltes gr\u00e0cies per donar-me aquesta oportunitat, de deb\u00f2 t\u2019ho dic. (Somriu)<\/p>\n Jo soc de Matar\u00f3 i, abans d\u2019entrar al Teatre Lliure de Barcelona, comen\u00e7o els meus intents de teatre amb catorze anys a la Sala Cabanyes de Matar\u00f3 amb Els Pastorets<\/em>, que ha estat la gran escola d\u2019iniciar a tants i tants en el m\u00f3n del teatre. D\u2019all\u00e0 vaig saltar, aprofitant l\u2019\u00e8poca del teatre independent, cap als anys 1977-76-75, a un grup de teatre del Casal de Matar\u00f3, i d\u2019all\u00e0, despr\u00e9s de fer el servei militar, vaig entrar a Barcelona com a professional cap al 1979. I l\u2019any 1981 vaig tenir la gran sort de poder entrar al Teatre Lliure, que per a mi va ser la gran escola de teatre. Tot el que he apr\u00e8s ha estat en el Teatre Lliure, perqu\u00e8 vaig agafar l\u2019\u00e8poca m\u00e9s gloriosa. El Fabi\u00e0 Puigserver estava molt en actiu, hi havia el Llu\u00eds Pasqual, el Pere Planella, el Llu\u00eds Homar, l\u2019Anna Lizaran, l\u2019Imma Colomer, el Dom\u00e8nec Reixach, tota la plantilla d\u2019actors que us podeu imaginar… Jo era com una esponja… Tenia vint-i-sis anys, amb tot per fer. Sempre molt agra\u00eft d\u2019haver estat en el Teatre Lliure i haver fet uns muntatges molt emblem\u00e0tics, que en aquest moment ja formen part de la hist\u00f2ria del teatre, ja no de Barcelona, sin\u00f3 de Catalunya i, fins i tot, d\u2019Europa. (Riu)<\/p>\n Un ocellet, espero ben informat, m\u2019ha dit que tu volies ser metge. <\/strong>S\u00ed, \u00e9s veritat, t\u2019han informat molt b\u00e9! (Riuen) Jo volia ser metge, s\u00ed! M\u2019agradava, s\u00ed, s\u00ed, el que passa \u00e9s que vaig comen\u00e7ar a fer primer de Medicina i va anar tot bastant malament. I com que ja em venia el servei militar vaig dir \u00abB\u00e9, faig la mili i despr\u00e9s m\u2019ho acabo de rumiar\u00bb, i va guanyar el teatre. I vaig dir \u00abNoi, far\u00e9 teatre i all\u00f2 de metge ho deixarem per a una altra vida\u00bb. Per\u00f2 m\u2019hauria agradat ser metge, de deb\u00f2, m\u2019hauria fet molt feli\u00e7. (Riu)<\/p>\n Alguna especialitat? <\/strong>No. B\u00e9, m\u2019agradava el vessant m\u00e9s cient\u00edfic, el m\u00f3n dels laboratoris i mirar pel microscopi i veure els bitxos i tal… No m\u2019imaginava fent: \u00abVost\u00e8 t\u00e9 tos, prengui\u2019s una aspirina\u00bb, aix\u00f2 m\u2019avorria una miqueta. (Riu) Era m\u00e9s interessant el m\u00f3n de la investigaci\u00f3. (Riu)<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n En una obra de teatre, pots estar fumut, tenir mal de panxa, no haver dormit aquella nit… per\u00f2 has de sortir i, tal qual, llan\u00e7ar-te. No pots parar i dir: \u00abEsperi, que torno a comen\u00e7ar\u00bb. <\/strong>S\u00ed, \u00e9s un gran risc, per\u00f2 al mateix temps t\u00e9 l\u2019encant del directe. Quan em pregunten: \u00abCom va el teatre, va b\u00e9?\u00bb, contesto: \u00abS\u00ed que va b\u00e9\u00bb. Per\u00f2 noto que no hi ha la necessitat d\u2019anar a veure teatre. Qui diu teatre diu espectacle en viu, que et dona una cosa diferent del que et dona la pantalla que est\u00e0 gravada. En viu veus una energia dalt l\u2019escenari. \u00c9s una pena que no hi hagi m\u00e9s necessitat d\u2019anar-hi.<\/p>\n I el millor premi, el millor reconeixement, \u00e9s l\u2019aplaudiment del p\u00fablic? <\/strong>S\u00ed, m\u00e9s que res perqu\u00e8 hi ha hagut una mena de pacte entre qui mira i qui fa l\u2019obra. Suposo que \u00e9s per aquest petit pacte que s\u2019aplaudeix. Uns senyors s\u2019han disfressat, s\u2019han vestit, sortiran aqu\u00ed, m\u2019explicaran una cosa, jo m\u2019ho creur\u00e9 o no. I aquesta mena de joc est\u00e0 b\u00e9 que arribi un moment que diguis: \u00abB\u00e9, ja est\u00e0. Aplaudim. Gr\u00e0cies. Apa anem a sopar\u00bb. (Riu)<\/p>\n I mentre no arriba aquest aplaudiment, durant tota l\u2019obra, l\u2019actor des de l\u2019escenari percep l\u2019inter\u00e8s del p\u00fablic? <\/strong>I tant! I taaant si es percep, per\u00f2 mooolt! Mira, si \u00e9s una com\u00e8dia \u00e9s molt f\u00e0cil, est\u00e0 preparada perqu\u00e8 just en un punt han de riure, \u00e9s com una partitura. Si no riuen malament. O ho estem fent nosaltres malament o aix\u00f2 no interessa. La com\u00e8dia \u00e9s molt bonica perqu\u00e8 \u00e9s \u201cpam, pam, pam\u201d i sents com l\u2019onada del mar que fa oooaaahhh i aix\u00f2 \u00e9s una meravella. I amb el drama sents el silenci o com a molt sents mocar-se. Per\u00f2 quan hi ha aquell silenci que nom\u00e9s es produeix en una comuni\u00f3 de gent de tres-centres, quatre-centes persones, i tots estan com hipnotitzats aix\u00f2 \u00e9s espectacular. \u00c9s el term\u00f2metre que no falla. (Somriu)<\/p>\n En Jordi Bosch \u00e9s una persona afable, riallera, propera, per\u00f2 aix\u00f2 es trasllada al m\u00f3n de la interpretaci\u00f3? \u00c9s a dir, tu ets sents m\u00e9s c\u00f2mode interpretant, potser, com\u00e8dia que no pas una obra de teatre m\u00e9s seriosa, m\u00e9s dram\u00e0tica? <\/strong>Dir\u00edem que m\u2019\u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil la com\u00e8dia. Tothom t\u00e9 una mirada de la vida, hi ha gent que la veu com tr\u00e0gica i densa i jo la miro com amb ironia i tot plegat em fa molt riure. El fet t\u00edpic que veus a dos que estan discutint i els diries si sab\u00e9ssiu el riure que feu. De mena, m\u2019agrada sentir riure la gent, perqu\u00e8 quan acaba la com\u00e8dia la gent es troba molt a gust, diuen: \u00abQuina bona estona que he passat!\u00bb, i surten i se\u2019n van a sopar. Aix\u00f2 \u00e9s la feina del pallasso, una mica. El pallasso i el c\u00f2mic sempre s\u00f3n agra\u00efts perqu\u00e8 ens fan passar una estoneta que \u00e9s \u00fanica. (Riu)<\/p>\n Despr\u00e9s de tantes obres, tens mem\u00f2ria? \u00c9s f\u00e0cil recordar? Evidentment, durant la temporada que dura una obra de teatre el paper el tens m\u00e9s que apr\u00e8s, per\u00f2 els papers es queden al cap o es van oblidant? <\/strong>Jo diria que \u00e9s com fan els ordinadors, que quan estan molt plens es van buidant ells mateixos. \u00c9s molt curi\u00f3s, ara aprens una obra i l\u2019est\u00e0s fent, la tens al cap. Quan dius \u00abaquesta obra s\u2019ha acabat i no es tornar\u00e0 a fer mai m\u00e9s\u00bb, autom\u00e0ticament, el text aquell se\u2019n va. Si digu\u00e9ssim: \u00abAra la parem, per\u00f2 hi tornarem d\u2019aqu\u00ed a mig any\u00bb, aquell text est\u00e0 all\u00e0. El cap t\u00e9 aquestes coses, i quan t\u2019hi tornes a posar torna a sortir tot. Aquesta coseta del fet que s\u2019esborra o es guarda \u00e9s un gran misteri.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Conversa amb el santcugatenc Jordi Bosch, un dels millors actors del nostre pa\u00eds, realitzada la tarda del 19 octubre a la Fundaci\u00f3 Cabanas de Sant Cugat. Has fet televisi\u00f3, s\u00e8ries, cinema. Vas comen\u00e7ar cap a l\u2019any 1981 al Teatre Lliure. Jo et vaig descobrir com a actor l\u2019any 1989 protagonitzant Les noces de…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":7086,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[49],"tags":[],"class_list":["post-7084","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-perfil"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7084","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7084"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7084\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7089,"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7084\/revisions\/7089"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7086"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7084"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7084"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7084"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-content\/uploads\/Jordi_Bosch_y_Josep_Maria_Valles_para_Flash_Magazines_Sant_Cugat-Jordi_Bosch_Flash-10-300x200.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-content\/uploads\/Jordi_Bosch_y_Josep_Maria_Valles_para_Flash_Magazines_Sant_Cugat-Jordi_Bosch_Flash-01-200x300.jpg\")
<\/p>\n