{"id":7185,"date":"2025-04-22T18:14:12","date_gmt":"2025-04-22T18:14:12","guid":{"rendered":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/?p=7185"},"modified":"2025-10-28T09:52:45","modified_gmt":"2025-10-28T09:52:45","slug":"tinc-pendent-interpretar-lhort-dels-cirerers-danton-txekhov-amb-lemma-vilarasau-jaume-pla-actor-15minutsambtu-per-josep-m-valles","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/tinc-pendent-interpretar-lhort-dels-cirerers-danton-txekhov-amb-lemma-vilarasau-jaume-pla-actor-15minutsambtu-per-josep-m-valles\/","title":{"rendered":"\u201cTinc pendent interpretar L\u2019hort dels cirerers, d\u2019Anton Tx\u00e9khov, amb l\u2019Emma Vilarasau!\u201d, Jaume Pla, actor. #15MinutsAmbTu, per Josep M. Vall\u00e8s"},"content":{"rendered":"

El maig del 2025 el Jaume far\u00e0 noranta-set anys! \u00c9s l\u2019actor m\u00e9s veter\u00e0 en actiu de Catalunya i de l\u2019estat espanyol. En aquesta conversa realitzada a la Fundaci\u00f3 Cabanas de Sant Cugat, parlem d\u2019ell, del seu amor Laura, de Mariachis, de perfums, de teatre, de televisi\u00f3… Podeu veure els m\u00e9s de noranta minuts de v\u00eddeo de conversa a trav\u00e9s del codi QR que trobareu en aquestes p\u00e0gines.<\/em><\/p>\n

\u00a0<\/em>Jaume, en el teu 90\u00e8 aniversari vas fer teva una frase de Woody Allen:\u00a0\u00abLa vida es compon de tristeses i d\u2019alegries, dep\u00e8n de tu el que hi posis\u00bb<\/em>, i vas afegir que tu hi poses un 90% d\u2019alegria cada dia. Continua sent aquesta la teva actitud davant la vida? <\/strong>S\u00ed, s\u00ed, perqu\u00e8, per sort, estic viu i vaig ja cap als noranta-set anys. Qu\u00e8 m\u00e9s puc demanar? El que faig quan em desperto \u00e9s dir: \u00abA veure quina cosa bona passar\u00e0 avui?\u00bb. Aquesta d\u2019avui, indiscutiblement, \u00e9s extraordin\u00e0ria. Per\u00f2 cada dia hi ha una cosa bona, per tant, si l\u2019acceptes i tires endavant la vida \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil.<\/p>\n

Aquest maig far\u00e0s noranta-set anys i continues actiu, fins i tot vas participar en\u00a0Per Nadal, fem el poema. Sempre tens el tel\u00e8fon a punt per a un nou paper? <\/strong>B\u00e9, m\u00e9s o menys, s\u00ed. Home, si m\u2019ho demanen… jo m\u2019ofereixo. Qu\u00e8 he de fer?, dir que no? (Riu<\/em>.)<\/p>\n

Per qu\u00e8 vas molt perfumat? \u00a0<\/strong>B\u00e9. Sempre he combinat el teatre amb la perfumeria, ja que viure exclusivament del teatre \u00e9s molt dif\u00edcil. De fet, nom\u00e9s un 8% dels professionals ho aconsegueixen. Vaig treballar per al grup Puig i Myrurgia, i el perfum ha estat sempre una part fonamental de la meva vida.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

Sempre demano a tots els convidats que portin algun objecte personal \u00a0<\/strong>Jo he portat perfum. Va ser un regal per a la Laura quan li vaig demanar que fos la meva promesa. Li va encantar, per\u00f2 no el va poder fer servir perqu\u00e8 els seus pares no aprovaven la nostra relaci\u00f3; en aquella \u00e8poca, els actors no tenien bona reputaci\u00f3. Tot i les dificultats, ens vam casar i ella el va conservar com un record.<\/p>\n

Tota una hist\u00f2ria d\u2019amor!<\/strong> \u00a0Va ser el primer amor i ens vam casar! Vam viure seixanta-sis anys junts. (Mostra una fotografia de quan van fer seixanta-sis anys de casats.<\/em>)<\/p>\n

Recordes el teu debut amb L\u2019hereu escampa,<\/em> de Santiago Rusi\u00f1ol, l\u2019any 1949? <\/strong>Va ser a Rub\u00ed, en plena \u00e8poca franquista. Hi havia restriccions hor\u00e0ries i les funcions havien d\u2019acabar abans de les 22.30 h. Em vaig unir al Casino Espa\u00f1ol i vaig debutar com a masover. L\u2019experi\u00e8ncia em va apassionar tant que vaig fundar l\u2019Estudi de Teatre Selecte, una companyia que apostava per obres m\u00e9s avan\u00e7ades. M\u00e9s tard, vaig anar a Barcelona a estudiar a l\u2019Institut del Teatre, per\u00f2 ho vaig haver de deixar per dedicar-me a la perfumeria. Tot i aix\u00f2, mai vaig abandonar la declamaci\u00f3. I ara us recitar\u00e9 una poesia…<\/p>\n

 <\/p>\n

Aix\u00f2 era la sorpresa. Li anava a dir si podia improvisar algun paper dels seus anys de carrera i ens porta dues propostes: una seriosa i una c\u00f2mica. Primer, recita un fragment del final d\u2019Abans que pugi el tel\u00f3, obra de V\u00edctor Alexandre, que inclou la poesia de la mort del Comte Arnau de Josep Maria de Segarra. Despr\u00e9s, recita\u00a0Romance de la gitana y el perito agr\u00f3nomo, de Miguel Mihura, una par\u00f2dia dels roman\u00e7os de l\u2019\u00e8poca. (El p\u00fablic aplaudeix en ambdues ocasions.)<\/em><\/p>\n

\u00a0<\/em><\/p>\n

Quina mem\u00f2ria! Com es treballa per sortir a l\u2019escenari? <\/strong>Es treballa a for\u00e7a d\u2019estudiar molt. Per una obra vaig estar nou mesos estudiant amb el suport de l\u2019ajudant de direcci\u00f3 Salvador Fenollar i em vaig aprendre la lli\u00e7\u00f3 gr\u00e0cies al que em va dir el Josep Maria Pou: \u00abSi vols aprendre un paper, no et quedis a casa de colzes, no, no, ves a un teatre on et deixin un sal\u00f3, o passeja pel carrer, pel bosc …\u00bb. Gr\u00e0cies a aquest consell, conec tots els camins del golf de Sant Cugat! Tamb\u00e9 estudi\u00e0vem cada dia al teatre de La Uni\u00f3 Santcugatenca.<\/p>\n

Hi ha un paper d\u2019una obra que has fet durant seixanta anys i que deus saber de mem\u00f2ria <\/strong>Home, i tant. Un prometatge<\/em>, d\u2019Anton Tx\u00e9khov. La vam estrenar el 1959 al Teatre Romea amb l\u2019Agrupaci\u00f3 Dram\u00e0tica de Barcelona, dirigida per Frederic Roda, i va ser tenir molt \u00e8xit. Vaig proposar fer bolos per teatres de pobles, ateneus i fins i tot cases de la burgesia catalana. Fa dos mesos vam celebrar les cinc-centes representacions a l\u2019Ateneu de Sant Cugat.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

Tens algun paper o alguna obra pendent que t\u2019hauria agradat interpretar? <\/strong>S\u00ed. Vam fer l\u2019obra L\u2019hort dels cirerers<\/em>, d\u2019Anton Tx\u00e9khov, i sempre he pensat que de gran m\u2019agradaria fer el paper d\u2019un servent. \u00c9s un paper que tots els grans actors mundials han volgut fer i jo no l\u2019he pogut fer mai.<\/p>\n

I, a m\u00e9s, t\u2019hauria agradat fer-lo amb la santcugatenca Emma Vilarasau… <\/strong>Exacte. S\u00ed, \u00e9s veritat, i ella tamb\u00e9 diu que \u00e9s una ll\u00e0stima, perqu\u00e8 no ha fet mai una obra de Tx\u00e9khov.<\/p>\n

Un ocellet m\u2019ha explicat que tens una certa debilitat pels mariachis<\/strong> La meva debilitat pels mariachis me l\u2019ha encomanada el meu fill Jaume, que t\u00e9 un restaurant a Barcelona. Tot va comen\u00e7ar quan, per als seixanta anys de la mare, en va portar uns per sorpresa. Des d\u2019aleshores, els convido a cada aniversari. Fa catorze anys que fem tert\u00falia amb amics al bar Zum Zum, i un any, per l\u2019aniversari del Salva Fenollar, vaig portar els mariachis per sorpresa. Quan van entrar cantant, tothom va quedar estupefacte. (Riuen<\/em>.)<\/p>\n

Fer televisi\u00f3 deu ser m\u00e9s f\u00e0cil, oi?<\/strong> S\u00ed, i tant. No hi ha discursos llargs, nom\u00e9s frases curtes d\u2019una conversa i te les aprens una setmana abans, no assages gens. L\u2019actor no \u00e9s dirigit ni est\u00e0 ensenyat, no aprens gens. Per\u00f2 rodar per a la tele \u00e9s important\u00edssim: surts tu, per\u00f2 hi ha vint-i-cinc persones al voltant treballant per a una cosa o altra.<\/p>\n

Crec que per a un actor de teatre el pitjor \u00e9s quedar-se en blanc. T\u2019ha passat mai? Com te\u2019n surts?, <\/strong><\/p>\n

S\u00ed, s\u00ed, m\u2019ha passat i ho he arreglat com he pogut. Si hi ha altres actors, ells t\u2019ajuden donant-te una frase i agafes el fil. Entre companys hi ha molt bon ambient. Ara, el fumut \u00e9s quan est\u00e0s sol a l\u2019escenari, aleshores, si et quedes en blanc pares un moment, dius una frase i reenganxes. Per\u00f2 has de tenir ofici perqu\u00e8 no es noti, i normalment, no es nota.<\/p>\n

Quin consell li donaries a un jove que vol iniciar-se en el m\u00f3n del teatre? <\/strong>Que estudi\u00ef teatre, per\u00f2 que tamb\u00e9 estudi\u00ef un altre ofici. S\u00ed, s\u00ed, que estudi\u00ef dues coses, perqu\u00e8 estar\u00e0 m\u00e9s temps aturat que no pas actuant i no podr\u00e0 viure\u2019n.<\/p>\n

Abans de sortir a l\u2019escenari tens alguna mania o superstici\u00f3? <\/strong>Sempre penso en la meva Laura. Ella venia a veure\u2019m i ara que no hi \u00e9s, li dic: \u00abLaura, ajuda\u2019m, que aix\u00f2 ho far\u00e9 b\u00e9, anir\u00e0 b\u00e9\u00bb \u00c9s una invocaci\u00f3 que t\u00e9 un valor sentimental, i la dic sempre. (Diu amb la veu tocada per l\u2019emoci\u00f3<\/em>.). Tots els actors tenen manies i supersticions, per\u00f2 jo no en tinc.<\/p>\n

\u00a0<\/strong>Avui en dia, encara et poses nervi\u00f3s quan surts a l\u2019escenari? <\/strong>S\u00ed, i tant, s\u00ed, s\u00ed. Avui mateix, a casa encara repassava el fragment del Comte Arnau<\/em> perqu\u00e8 estava nervi\u00f3s per si m\u2019equivocava. \u00c9s curi\u00f3s aix\u00f2, per\u00f2 diuen que si et poses nervi\u00f3s \u00e9s perqu\u00e8 ets un bon professional, aix\u00ed que en aquest aspecte soc bo. (Riu.)<\/em> Si ets responsable, pateixes.<\/p>\n

Jaume, doncs, jo crec que ho hem salvat avui, gr\u00e0cies, Jaume per haver vingut.<\/strong> Gr\u00e0cies a tu. (Encaixen les mans.)<\/em><\/p>\n

(Aplaudiments del p\u00fablic.<\/em>)<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El maig del 2025 el Jaume far\u00e0 noranta-set anys! \u00c9s l\u2019actor m\u00e9s veter\u00e0 en actiu de Catalunya i de l\u2019estat espanyol. En aquesta conversa realitzada a la Fundaci\u00f3 Cabanas de Sant Cugat, parlem d\u2019ell, del seu amor Laura, de Mariachis, de perfums, de teatre, de televisi\u00f3… Podeu veure els m\u00e9s de noranta minuts de v\u00eddeo…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":7188,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[49],"tags":[],"class_list":["post-7185","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-perfil"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7185","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7185"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7185\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7190,"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7185\/revisions\/7190"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7188"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7185"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7185"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7185"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}