A mi sempre m\u2019ha agradat el m\u00f3n de la comunicaci\u00f3. Ja de ben petitet a casa \u2014era una casa de pag\u00e8s\u2014 la r\u00e0dio era el centre del menjador de la cuina, i recordo a la meva \u00e0via asseguda a taula, cada tarda, escoltant la novel\u00b7la. I nosaltres cada migdia, el meu germ\u00e0 Josep tamb\u00e9 se\u2019n deu recordar, quan ven\u00edem de l\u2019escola escolt\u00e0vem el \u201cTambor\u201d, un programa infantil que feien a les 13 h a l\u2019hora de dinar. Era una r\u00e0dio d\u2019aquelles t\u00edpiques de moble. I, quan van apar\u00e8ixer els transistors, al vespre escoltava la r\u00e0dio sota el coix\u00ed. Per tant, la r\u00e0dio sempre ha estat una constant a la meva vida i sempre m\u2019ha agradat aquest m\u00f3n.<\/p>\n
A tots els convidats, els demano que portin algun objecte simb\u00f2lic que signifiqui alguna cosa especial. Qu\u00e8 ens has portat? <\/strong>Us he portat una cosa que, evidentment, per a mi significa molt perqu\u00e8 va ser el comen\u00e7ament d\u2019una etapa important, \u00e9s primera maqueta que vaig fer del TOT Sant Cugat<\/em>. (Ensenya un prototip de la revista<\/em>). Jo vaig tenir un problema de salut pel qual vaig estar un temps ingressat i quan vaig sortir de l\u2019hospital vaig decidir \u2014la meva dona ho sap de sobres\u2014 (Riu<\/em>) que havia de muntar alguna cosa perqu\u00e8 la r\u00e0dio v\u00e8iem que, tard o d\u2019hora, corria el perill que acab\u00e9s tancada. I vaig fer aquesta maqueta amb Letraset, que abans s\u2019utilitzava per transferir les lletres. Aquesta maqueta, si us fixeu, no es distancia gaire del que \u00e9s avui el TOT Sant Cugat,<\/em> t\u00e9 els m\u00f2duls, t\u00e9 el text, hi havia la programaci\u00f3 de la tele, que ara ja no la fem… i l\u2019hor\u00f2scop al darrere. I aqu\u00ed va comen\u00e7ar tot. Eren setze planes, cinc mil exemplars repartits per un servidor amb el seu cotxe. I feia de tot.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n I tamb\u00e9 en paral\u00b7lel, abans d\u2019entrar en altres aspectes de la teva vida professional i personal, assumeixes el projecte d\u2019Els 4 Cantons <\/em><\/strong>S\u00ed, deu fer vint-i-vuit o trenta anys que el Josep Maria Cabrerizo, que va ser el primer editor d\u2019Els 4 Cantons, <\/em>em va dir: \u00abAix\u00f2 no \u00e9s ben b\u00e9 per a mi, si vols gestionar-ho tu…\u00bb. I aix\u00ed va ser com vam comen\u00e7ar tamb\u00e9 aquesta aventura. Els 4 Cantons<\/em> despr\u00e9s es va dir el Diari de Sant Cugat<\/em> \u2014que el trobo a faltar, perqu\u00e8 era un producte que m\u2019agradava molt\u2014, per\u00f2 va arribar un dia, quan ja port\u00e0vem crec que vint-i-cinc anys editant-lo, que vam decidir potenciar molt m\u00e9s el TOT<\/em> i deixar el Diari<\/em> de banda, perqu\u00e8 est\u00e0vem publicant dos mitjans a la setmana amb continguts bastant similars i, a m\u00e9s, el tema de la premsa de pagament cada cop estava m\u00e9s complicat.<\/p>\n Segurament molta gent no sap que Els 4 Cantons<\/em> era un setmanari en blanc i negre amb unes seccions determinades i un bon dia es va decidir fer el canvi cap al Diari de Sant Cugat<\/em> (mitja local que va tancar el 2015) en color i amb noves seccions. Els 4 Cantons<\/em> s\u2019imprimia El Punt Diari <\/em>(Girona), al qual vam demanar ajuda perqu\u00e8 vol\u00edem fer canvis i ens van enviar un periodista que ens va ajudar molt… \u00a0<\/strong>I tant, s\u00ed, s\u00ed. El Carles Puigdemont (el p\u00fablic se sorpr\u00e8n<\/em>). Ja ens coneix\u00edem des que ell era periodista, per\u00f2 vam anar enfortint una relaci\u00f3 que ha durat fins ara, que de tant en tant el vaig a veure perqu\u00e8 el considero un bon amic. I b\u00e9, una altra traject\u00f2ria que un dia espero que el puguis convidar a venir aqu\u00ed. (Somriu<\/em>)<\/p>\n El Ramon, a m\u00e9s d\u2019aix\u00f2, porta l\u2019art a les venes, ja que el seu oncle, en Josep Grau-Garriga, va ser un dels artistes m\u00e9s universals de Sant Cugat. I… el Ramon tamb\u00e9 pinta a casa… <\/strong>Jo a casa he respirat art d\u2019en\u00e7\u00e0 que era petit, perqu\u00e8 el meu oncle tenia l\u2019estudi a casa meva. Un dels primers estudis estava on hi ha el TOT Sant Cugat<\/em> i jo, segons m\u2019han dit, anava a quatre grapes cap all\u00e0 per veure l\u2019oncle. Ell ha estat una persona molt important a la meva vida, un referent, i amb tretze anys li vaig demanar d\u2019anar al seu estudi a treballar, o m\u00e9s aviat a aprendre, quan tenia l\u2019estudi a Barcelona, i vaig estar quatre anys anant cada mat\u00ed a fer tap\u00eds, una cosa que m\u2019agradava molt. I estudiava a les tardes. A partir d\u2019aqu\u00ed, no he deixat de tenir una relaci\u00f3 molt important amb l\u2019art, vaig fer una exposici\u00f3 amb setze-disset anys (riu<\/em>) al Club Muntanyenc, tamb\u00e9 vaig guanyar el primer concurs de pintura r\u00e0pida quan tenia dotze anys, suposo que va ser perqu\u00e8 vaig pintar el quadre en mitja hora. (riem)<\/em><\/p>\n Tu amb l\u2019art encara tens m\u00e9s facetes, perqu\u00e8 fa molts anys vas comen\u00e7ar a tocar la bateria i vas muntar un grup de m\u00fasica… <\/strong>S\u00ed, amb dotze o tretze anys vaig muntar el primer grup, que es deia Els Borinots. El Frederic Cabanas va muntar una exposici\u00f3 magn\u00edfica, aqu\u00ed a Cal Gerrer, fent un retrat dels grups dels anys seixanta i setanta del segle XX i ens va posar en un cartell molt gran i molt maco. (Somriu<\/em>). Vam comen\u00e7ar a assajar a un galliner de casa \u2014a casa ten\u00edem gallines i porcs\u2014. (Riem<\/em>). Ha estat una de les meves aficions i encara toco la bateria. Ara el grup es diu Els Incombustibles i de tant en tant toquem. De fet, vam tocar a la pla\u00e7a de Barcelona al concert que va muntar el Frederic Cabanas amb tots els grups dels seixanta que encara toquem. I b\u00e9, estic content, em fa estar jove. (Somriu<\/em>).<\/p>\n I com al Ramon li sobra temps, doncs, tamb\u00e9 canta, forma part de la Societat Coral La Lira… <\/strong>B\u00e9, no vaig molt als assajos de La Lira, per\u00f2 hi ha dues coses que intento no perdre\u2019m, que s\u00f3n les Caramelles, per Pasqua, i el concert de la Festa Major. Aquests dos moments de l\u2019any per a mi s\u00f3n molt importants i intento anar uns dies abans a assajar perqu\u00e8 si no el mestre no em deixaria ni comen\u00e7ar. Hi gaudeixo i per a mi \u00e9s un lla\u00e7 invisible amb el passat i amb les coses que eren importants a casa meva. El meu besavi va ser un dels vint fundadors de La Uni\u00f3 Santcugatenca; el meu pare i el meu avi cantaven caramelles a La Uni\u00f3 i tots els meus oncles tamb\u00e9.<\/p>\n <\/p>\n Conversem amb el fundador de R\u00e0dio Sant Cugat, TOT Sant Cugat, M\u00f3n Sant Cugat i Via Empresa, entre molts altres mitjans de comunicaci\u00f3 locals i generalistes. Durant 26 anys va ser el meu cap, i de qui vaig aprendre molt. El dissabte 15 de mar\u00e7 vam parlar a Cal Gerrer de tot all\u00f2 que l\u2019apassiona….<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":7274,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[49],"tags":[],"class_list":["post-7272","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-perfil"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7272","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7272"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7272\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7276,"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7272\/revisions\/7276"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7274"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7272"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7272"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7272"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-content\/uploads\/Ramon_Grau_y_Josep_Maria_Valles_para_Flash_Magazines_Sant_Cugat-DSC07326-300x200.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-content\/uploads\/Ramon_Grau_y_Josep_Maria_Valles_para_Flash_Magazines_Sant_Cugat-DSC07367-300x200.jpg\")
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"