{"id":7441,"date":"2025-10-09T16:24:21","date_gmt":"2025-10-09T16:24:21","guid":{"rendered":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/?p=7441"},"modified":"2025-10-28T09:52:44","modified_gmt":"2025-10-28T09:52:44","slug":"allo-que-importa-segons-lluis-ribas","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/allo-que-importa-segons-lluis-ribas\/","title":{"rendered":"All\u00f2 que importa, segons… Llu\u00eds Ribas"},"content":{"rendered":"

Despertar emocions<\/strong><\/p>\n

Qu\u00e8 es pot esperar de la vida si, somiant amb els estels, un ha arribat a tocar el cel? L\u2019\u00fanica ambici\u00f3 d\u2019un jove Llu\u00eds Ribas era exposar a Barcelona. No obstant aix\u00f2, al llarg de la seva traject\u00f2ria, l\u2019obra d\u2019aquest fill del Masnou ha viatjat a Brussel\u00b7les, T\u00f2quio i Nova York. Ara ha tornat a la Wally Findlay Galleries de Palm Beach, a l\u2019exposici\u00f3\u00a0Figures and Expression<\/em>, en una mostra que reuneix artistes universals com Degas, Matisse o Picasso.<\/p>\n

\u201cEm fa il\u00b7lusi\u00f3 que la meva obra quedi a la hist\u00f2ria\u201d, reflexiona Ribas al seu estudi, un espai consagrat al seu art, on la seva t\u00e8cnica ha evolucionat radicalment fins a combinar diferents llenguatges: des de les escenes femenines hiperrealistes fins a propostes simb\u00f2liques i po\u00e8tiques, amb una paleta de colors m\u00e9s pura i atrevida. Un santuari on els seus quadres conviuen amb fotografies de Pere Formiguera, que el va retratar com un home seri\u00f3s i dur: \u201cjo soc aix\u00ed i ell em va veure tal qual\u201d, defensa la mirada del desaparegut fot\u00f2graf i comissari d\u2019exposicions. Tamb\u00e9 hi ha un dibuix de Pepe Gonz\u00e1lez, \u201cun dels millors il\u00b7lustradors de c\u00f2mic del m\u00f3n, a qui no li agradava dibuixar, per\u00f2 ho feia perqu\u00e8 li era f\u00e0cil\u201d, recorda del seu amic, que va morir en la indig\u00e8ncia. \u201cA la vida est\u00e0s obligat a fer all\u00f2 que saps fer\u201d, afirma, ressaltant el valor del talent com una responsabilitat ineludible.<\/p>\n

L\u2019artista ha adoptat lli\u00e7ons de vida de persones que l\u2019inspiren, com el marxant i cr\u00edtic d\u2019art Baldomer Xifr\u00e9 Morr\u00f3s: \u201cTu tens l\u2019obligaci\u00f3 de pintar, em va dir un dia\u201d, recorda; o Marta Pessarrodona: \u201cSi pots fer-ho tot, per qu\u00e8 no ho fas?\u201d, li va suggerir abans de comen\u00e7ar la nova etapa pict\u00f2rica, que va deixar bocabadats a tots els que el coneixien.<\/p>\n

La vida \u00e9s una successi\u00f3 de canvis, les persones canviem i els artistes tamb\u00e9 ho fan. Per aix\u00f2, Llu\u00eds Ribas transmet les seves emocions i inquietuds segons cada etapa vital. \u201cQu\u00e8 \u00e9s el que has volgut matar?\u201d, li va preguntar recentment la seva amiga i poeta, commocionada en veure el seu ocellet pit-roig panxa enlaire, mort.<\/p>\n

Les emocions entelen els seus ulls blaus, els mateixos que l\u2019han consagrat com un dels lluministes m\u00e9s destacats de la pintura contempor\u00e0nia espanyola. Amb una visi\u00f3 capa\u00e7 de captar un impossible 130% de la llum, ha pogut descobrir cada ombra i transpar\u00e8ncia, entendre que \u201cencara que les condicions atmosf\u00e8riques siguin les mateixes, cada onada \u00e9s diferent\u201d, recorda Ribas una frase del seu meu pare, m\u00e9s pr\u00f3pia d\u2019un fil\u00f2sof que d\u2019un peixater.\u00a0 Es commou amb els relats vitals de la gent que travessa la seva vida, com el d\u2019una prostituta cubana que ell i la seva dona van recollir fent autoestop per l\u2019illa caribenya. En explicar-li la seva hist\u00f2ria, els va dir: \u201cCada dia m\u2019aixeco amb la il\u00b7lusi\u00f3 que tot canviar\u00e0\u201d.<\/p>\n

El que mai canvia \u00e9s la fidelitat dels gossos cap als seus amos. Per aix\u00f2 es commou en recordar les diferents Darlings, pastors alemanys batejats amb el nom dels caramels que menjava de petit, tous i de pair lentament, com el seu cor, amagat sota una corassa, per\u00f2 capa\u00e7 d\u2019estovar-se quan el sentiment aflora.<\/p>\n

Llu\u00eds Ribas \u00e9s un cercador i missatger de l\u2019afecte: \u201cEls pintors parlem a trav\u00e9s dels nostres quadres; una altra cosa \u00e9s que la gent vulgui escoltar\u201d, explica, subratllant el valor de l\u2019art. Tamb\u00e9 el de les paraules: \u201cT\u2019estimo, m\u2019agrada recordar-los als meus fills i nebodes envian-los un WhatsApp\u201d. Ha apr\u00e8s a gaudir de qualsevol art i de la m\u00fasica. \u201cCom et pot agradar alguna cosa si no t\u2019han ensenyat a fer-ho?\u201d, assenyala sobre la import\u00e0ncia de l\u2019educaci\u00f3. No obstant aix\u00f2, els gustos tampoc s\u00f3n eterns i, si quan vivia a Mallorca sopava dues vegades perqu\u00e8 la moda era tenir un pintor a la taula i tothom el convidava, hi ha qui se cega davant la seva aura de triomfador i no l\u2019estima, com si ell no necessit\u00e9s sentir el caliu a la pell.<\/p>\n

De l\u2019\u00e8poca daurada queden les an\u00e8cdotes, com la idea equivocada segons la qual l\u2019art \u00e9s una inversi\u00f3. \u201cFes-ho per l\u2019\u00e0nima, no pel\u00a0cash<\/em>\u201d, recomana, conscient que el valor econ\u00f2mic tamb\u00e9 \u00e9s subjectiu. Ben segur que la pintura tornar\u00e0 a ser com en el segle XIX i nom\u00e9s pintaran els fills dels rics, ell t\u00e9 pressa per continuar tirant endavant els seus projectes. Tot \u201cfent el que sento\u201d, conclou.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Despertar emocions Qu\u00e8 es pot esperar de la vida si, somiant amb els estels, un ha arribat a tocar el cel? L\u2019\u00fanica ambici\u00f3 d\u2019un jove Llu\u00eds Ribas era exposar a Barcelona. No obstant aix\u00f2, al llarg de la seva traject\u00f2ria, l\u2019obra d\u2019aquest fill del Masnou ha viatjat a Brussel\u00b7les, T\u00f2quio i Nova York. Ara ha…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":7442,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[49],"tags":[],"class_list":["post-7441","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-perfil"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7441","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7441"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7441\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7443,"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7441\/revisions\/7443"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7442"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7441"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7441"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/flashmagazines.es\/nova\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7441"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}