Cura Comunitària
Les pèrdues, més enllà de la mort d’una persona estimada, es presenten com una experiència universal que té un fort impacte en la salut física, psicològica i social. Quan no es gestionen adequadament, poden derivar en depressió, ansietat, trastorns del son, risc cardiovascular i un ús elevat dels serveis sanitaris. En aquest context, el procés de dol esdevé una experiència humana necessària i adaptativa: no és una malaltia, sinó un camí dinàmic i multidimensional, influït per factors individuals i socials, que ens permet reconstruir-nos i recuperar l’impuls vital.
La infermeria ocupa un lloc privilegiat en aquest acompanyament. Intervencions basades en l’escolta activa, la presència terapèutica i l’educació per a l’autocura han demostrat millorar la qualitat de vida, augmentar la resiliència i reduir la simptomatologia ansiosa i depressiva. Amb aquesta mirada, m’omple d’orgull haver impulsat un model de cures ampli i adaptat a cada persona i col·lectiu. Les intervencions inclouen sessions individuals o familiars orientades a transitar tres etapes bàsiques —confusió, transformació i plenitud—, plans de formació per a equips de salut i serveis socials, i accions comunitàries que busquen normalitzar el procés de dol i crear xarxes de suport.
Els resultats tenen un triple impacte: en persones i famílies, perquè reforcen el benestar i l’autonomia; en professionals i institucions, perquè fomenten un model relacional més humà i redueixen el desgast emocional; i en la comunitat, perquè promouen la cohesió social i la resiliència col·lectiva.
Recorda que la pèrdua i el dol són experiències inevitables, però quan hi ha acompanyament adequat, poden convertir-se en una oportunitat de creixement i humanització. Jo t’acompanyo. Vols venir?










