De vides, només n’hi ha una. És una obvietat, però molt sovint ens n’adonem tard. O almenys moltes persones, en especial les dones, ens n’adonem massa tard.

I ens passa la vida, sense haver posat límits i havent-nos sobrecarregat per por de no estar a l’altura, per por que algú pensi que no som prou competents, prou implicades, prou bones…

Estem programades a ser aquelles persones resolutives que mai posen pegues, que sempre troben la manera d’encaixar una tasca més, una reunió més, una responsabilitat més… a casa, a la feina, amb la família, amb els fills…

Creiem que sempre hem d’aportar valor, que hem de ser imprescindibles, que hem de fer-ho perfecte, que hem de demostrar constantment que som capaces. Que si ens neguem a una tasca extra, estem decebent, perdent terreny, renunciant a una oportunitat…

Perquè encara tenim una necessitat irremeiable de demostrar que som suficients. Que ens mereixem ser on som. Que no podem fallar mai.

Dir «no» és incòmode i sovint genera culpa, por de decebre, de perdre oportunitats, de semblar poc cooperatives o fins i tot «males» mares.

Però dir «no» al que no et correspon també és exercir lideratge. També és aportar valor. I també és un acte de respecte cap a la feina que fas… i cap a tu mateixa.

Dir «no» no només és un límit, és una manera de trencar amb aquest automatisme de voler demostrar constantment el nostre valor… quan el nostre valor, de fet, no hauria de caldre demostrar-lo cada dia com si fos una prova de resistència.

Dir «no» és posar-nos al costat dels nostres fills en comptes que al seu servei.

Dir «no» també és educar. També és estimar, i també és preparar-los per a la vida.

Diguem més «noes» perquè, en realitat, cada «no» a una exigència excessiva, a una perfecció imposada, a una càrrega que no ens correspon, és protegir el nostre temps, la nostra salut, la nostra energia i les nostres prioritats.

Però sobretot és un sí al nostre benestar. I no ens adonem que, en realitat, el nostre benestar és la clau per donar el millor de nosaltres mateixes, ser autèntiques, genuïnes i aportar aquell valor i estima que realment suma.