L’esport és una eina de cohesió social, superació i inspiració, però durant massa temps, el paper de les dones en aquest àmbit ha estat silenciat o menystingut. Afortunadament, en els últims anys això ha començat a canviar gràcies a l’exemple d’esportistes que han trencat barreres i de clubs que han apostat per donar-les el lloc que mereixen. Un exemple d’això és el Barça, que amb figures com Aitana Bonmatí i Alèxia Putellas ha demostrat que l’excel·lència esportiva no té gènere i que cal fer una aposta decidida per l’esport femení.
Aquestes jugadores, més enllà dels seus èxits al camp, s’han convertit en referents per a milers de nenes que ara poden somiar en un futur esportiu en igualtat de condicions. No podem subestimar la importància d’aquests models: el fet de veure dones competint al màxim nivell genera un efecte mirall que motiva les noves generacions a lluitar pels seus somnis.
També tenim el cas de la selecció espanyola femenina de futbol: no només van conquerir el Mundial, sinó que ho van fer en un context de reivindicacions laborals i institucionals per millorar les seves condicions. La seva victòria no ha estat només esportiva, han evidenciat les desigualtats estructurals i han obert un camí perquè les pròximes generacions no hagin de lluitar pel que haurien de ser drets bàsics en l’esport professional.
Parlo d’això amb coneixement de causa. Com a jugadora d’hoquei femení, vaig viure situacions que mostraven clarament la diferència de tracte entre equips masculins i femenins. Sovint, mentre els nostres companys viatjaven en avió, nosaltres fèiem llargs desplaçaments en autobús, amb la consegüent fatiga que això comportava. Mentre ells tenien despeses federatives cobertes, nosaltres havíem d’assumir-les de la nostra butxaca. Afortunadament, la situació ha millorat, però encara queda molt camí per recórrer.
Per això, cal continuar apostant per polítiques públiques i iniciatives que impulsin l’esport femení. Hem de garantir que nenes i joves tinguin les mateixes oportunitats que els seus companys, que l’esport femení tingui el ressò mediàtic que mereix i que les condicions de les esportistes professionals siguin dignes. No és només una qüestió d’igualtat, sinó de justícia i de reconeixement cap a unes esportistes que han demostrat, una vegada i una altra, que són imparables.
