A Sant Cugat del Vallès, l’art d’avantguarda té un origen precís: quan Miquel Samaranch i la seva esposa Mercè Viñas adquireixen la manufactura de Tomàs Aymat i hi impulsen la renovació del tapís contemporani. Tot i tenir més de cent treballadors, dediquen una petita secció a crear un espai experimental on, amb visió de futur, neix l’Escola Catalana de Tapís.

Aquest 2025, recordem aquell moment fundacional amb una exposició que recull els testimonis de Rosa Samaranch i Viñas —filla del matrimoni— i de Joan Aymerich i Aroca, el primer aprenent.

Era el 23 de gener de 1958 quan un jove de 14 anys, Joan Aymerich, començava a teixir el primer tapís de l’Escola, dirigit pel mestre Vicente Pascual, procedent de la Real Fábrica de Tapices de Madrid, contractat per Samaranch. Així començava la tapisseria moderna a l’Estat espanyol.

Aquest procés pioner s’intensifica amb la incorporació de Josep Grau-Garriga com a director artístic. El seu compromís, amb artistes com Picasso, Tharrats, Rafols Casamada, Tàpies, Miró, Subirachs, M. Girona o M. A. Raventós, converteix Sant Cugat en l’epicentre del tapís contemporani europeu. L’art tèxtil deixa de ser decoratiu i esdevé plàstic, conceptual i compromès.

El petit taller del primer pis de la Casa Aymat, on va començar tot, és avui un espai viu de memòria i patrimoni. Des d’aquell primer fil, la ciutat ha anat teixint una trajectòria artística que la situa entre les capitals culturals del sud d’Europa

Com a galerista i promotor cultural, fa 65 anys que defenso aquest llegat. Avui, la nostra galeria commemora aquell gest fundacional que va transformar Sant Cugat en un centre d’art  internacional, gràcies a una generació que va creure en el poder transformador de la creació.

Aquest és un homenatge a aquells pioners que, des de la discreció, van fer història. I també als qui, avui, mantenen viu aquest esperit com l’ex alcalde de la ciutat Joan Aymerich. Perquè l’art continua omplint de llum aquest poble que ha sabut estimar-lo.