25 Jun Transitant el dol amb Gemma Nicolau. Infermera referent en pèrdues i dol

Dol i vida, un mateix procés

Quan parlem de procés de dol fem una relació directa amb la mort. No obstant això, el que passa que no és ben bé així.

Veritat que estàs viu o viva gràcies al procés de gestació de la teva mare?

Agafant aquesta experiència de vida com a punt de referència pots entendre que estem vius gràcies a un procés.

Qualsevol procés de vida independentment de la situació, persona, edat, amb més o menys impacte, requerirà un espai per ser atès, entès i comprès per poder seguir caminant amb la vida; aquest és el veritable concepte del procés de dol.

T’ho explicaré amb més claredat i amb una dada que ben segur coneixes, però que potser no l’has observat des d’aquest punt de vista.

L’ésser humà es pot definir amb quatre àrees, que són com les potes d’una taula: l’àrea física, la del pensament, l’emocional i la del sentit de vida.

Quan tenim una lesió física cal un procés de recuperació i/o regeneració que requereix un cert temps perquè la part lesionada es repari i sigui funcional de nou.

Si el nostre pensament està accelerat, dispers o obsessiu cal un procés de reflexió o pausa, que requereix un cert temps, per aconseguir pensar amb claredat i poder prendre una decisió madura i adequada.

El procés de l’àrea emocional sol ser de pujada i baixada i requereix un cert temps per identificar l’energia que està per excés o per defecte, permetre-la i traspassar-la, aconseguint una gestió adequada que ens aporta un benefici.

Pel que fa al sentit de vida, el procés és observar la trajectòria vital, situar-me en el present i entendre que hi faig, de nou, en un punt difícil, incòmode i patint. Requereix un cert temps i la voluntat de fer-me responsable del què em passa en aquest moment present.

Es fa evident que el procés de dol no és fa en un moment puntual de la vida sinó que és el procés de viure.

El nostre cor bombeja la sang del nostre cos per poder estar vius, per tant, agafa la sang i la deixa anar perquè puguis viure.

Els nostres pulmons inhalen i exhalen per poder estar vius, per tant, agafen l’aire i el deixen anar perquè puguis viure.

Fer present i responsabilitzar-nos del funcionament d’aquest procés de dol permet aprendre a agafar i deixar anar, com un procés natural i necessari per viure.