Blog / Autènticament… amb Mònica Lablanca

Autènticament… amb Mònica Lablanca

El professor dels meus fills…

Recentment he assistit a les reunions d’inici de curs dels meus tres fills.
I mentre estic asseguda, gairebé com si fos una alumna més, escoltant el professor que durant els pròxims nou mesos veurà els meus fills més hores que jo mateixa, m’adono de la professionalitat i dedicació amb què treballen.

Els observo i penso que per dedicar-s’hi amb aquesta entrega cal estimar molt la feina que fan. Els nostres fills i filles d’avui, no són els mateixos de fa dues dècades. Han canviat els hàbits de lectura, la manera d’entendre l’educació, la manera de relacionar-se i fins i tot la manera d’aprendre i qüestionar-se el món.

Perquè educar no és només transmetre coneixements; és despertar curiositats, acompanyar pors, sembrar confiança.

Què necessari i important és un professorat en les seves curtes vides que els hi marqui, que els repti, però alhora que els acompanyi en aquest aprenentatge inacabable.

Perquè els nostres fills i filles seran la societat del futur. Una societat que es construeix des de la infantesa, construint valors des d’aquestes edats.

I ho penso alhora que l’escolto atentament explicar l’estratègia per tal que aquest any puguin llegir més, siguin més autònoms, agafin responsabilitats, convisquin entre ells respectant-se… i prenc consciència que poc valorada està una de les millors i més boniques professions del món i alhora més essencial i decisiva per fer una societat millor.

 

 

Comparte este post

Recibe nuestra revista en formato digital

Suscríbete y recibirás cada edición de Flash Magazine Sant Cugat en PDF, cómodamente en tu correo.

ENCUENTRA LO QUE BUSCAS
Sigue leyendo

Lo bueno está por venir
Suscríbete.

No te quedes fuera. Suscribirte a nuestro blog es la mejor forma de estar al día con las últimas novedades, consejos y contenidos exclusivos que no compartimos en ningún otro lugar.

Otros articulos

L’amor
—Qui és? No havíem quedat a les 12:00?— Jo m’he presentat puntual com un clau, però la Marta —pel que es veu— s’ha despistat,
Previous
Next
Subscribe