24 Dic Josep Maria Vallès recull els relats de cent persones sobre el confinament en un llibre solidari a benefici de la Fundació La Marató de TV3
“Desitjo que Confinats estigui a totes les biblioteques i escoles de Sant Cugat”
El Monestir de Sant Cugat imposa. Testimoni visible dels esdeveniments de la ciutat dels darrers segles, la impassibilitat dels seus murs reconforta els ànims, la monumentalitat del claustre convida a la reflexió, el repic de les campanes anuncien esperança. Em fa il·lusió pujar al campanar, on m’ha citat Josep Maria Vallés per parlar del seu llibre Confinats, que inclou el testimoni de cent persones de diferents àmbits professionals sobre les seves experiències durant el confinament. Els beneficis obtinguts de les vendes es destinaran a la Fundació La Marató de TV3 que aquest està dedicada a la recerca de la Covid-19.
Vas tenir una idea genial en escriure aquest llibre. En realitat no estava previst. Aquesta obra és el resultat de recopilar les reflexions sobre com la gent estava vivint el confinament que va començar després de la declaració de l’estat d’alarma activat el 14 de març. En començar a escriure al meu blog socdesantcugat.cat les meves impressions diàries, vaig pensar que seria més divertit obrir-ho a tothom i vaig fer una crida per les meves xarxes socials.
Un èxit. Aquest llibre és de les cent persones que han col·laborat amb els seus testimonis. Empresaris, gent del món de la cultura, polítics de tots els colors, professors, metges, estudiants, jubilats, tots ells aporten diferents mirades sobre el confinament.
Com van les vendes? Estem contents tot i que ens han suspès algunes de les presentacions que teníem previstes, que és quan més llibres es venen. Però encara hi ha temps per col·laborar, ja que es poden fer donatius a la Fundació La Marató de TV3 fins al mes de març.
En què consisteixen les presentacions? A cadascuna d’elles m’emporto quatre testimonis dels quals sempre hi ha un o dos del món de la cultura. Són teatralitzades, l’attrezzo es fa servir per fer la sensació que seguim confinats al saló de casa, i la música en directe, tenim un saxofonista o guitarrista preparat, amenitza l’acte. Queden molt vestides!
Un homenatge a la cultura. Està patint molt, però estic convençut que amb aquest confinament ha guanyat nous públics. La gent ha tingut més temps per escoltar recitals, veure una exposició virtual, descobrir la poesia. La cultura ha vingut per quedar-se a moltes cases!
“Estic convençut que la cultura ha guanyat nous públics”
La cultura és la debilitat del periodista, recentment reconvertit en polític, i el teatre, tot i que ja ha fet els seus primers passos, el seu repte pendent. “Hi ha gent que va molt sovint al restaurant. Jo hi vaig de tant en tant… perquè m’ho gastaria tot veient espectacles en directe”, assegura des del cinquè pis de l’església del Monestir, on es troben les campanes litúrgiques, a uns quaranta metres d’alçada des del terra, de sobte et trobes al cel, gaudint d’una panoràmica impressionant. On se li van els ulls a Josep Maria? Sense cap mena de dubte, escullen el Teatre-Auditori: “Sóc un enamorat, un malalt, viciós”, recull adjectius a l’alçada de la seva passió.
Com és el pas del periodisme a la política? Com a director del TOT Sant Cugat, càrrec que vaig exercir durant vint-i-dos anys, et diré que tret de les rutines del dia a dia, cobrir actes, fer entrevistes i organitzar esdeveniments, el que més m’agradava era connectar amb la gent. Això és el que porto a dintre, posar en contacte un patrocinador amb un artista, ajudar a crear una entitat socio cultural. En aquest sentit, era com treballar en un centre cívic, on ajudava. I ajudar és el que em plantejava fer des de la política.
Un nou repte! Carmela Fortuny em va proposar presentar-me a la seva candidatura prenent un cafè i en preparar la llista de pros i contres, només va sortir una cosa negativa, que era no governar. Però sóc camaleònic, potser una mica rar, un motivat de la vida i, encara que sembli una frase feta, sempre veig la part positiva de les coses. I continuo connectant persones, continuo sumant.
“M’agrada ajudar i això és el que em plantejava fer des de la política”
Un desig per aquest Nadal. Desitjaria que Confinats es pogués trobar a totes les biblioteques i escoles de Sant Cugat. A la fi, és un llibre escrit en un 90% dels casos per santcugatencs i li pertany a la ciutat.
Acabem l’entrevista passejant pel recinte exterior del Monestir, tocant la Plaça Octavià, “quan arribo a aquest punt de la ciutat, no puc evitar parar-me dos minuts, badant, contemplant la joia”, explica sense perdre detall del que passa al nostre voltant, dubtant a saludar Emma Vilarasau, a qui és capaç de reconèixer malgrat la mascareta, el grup d’escolars que l’envolta, l’abric llarg que amaga la seva figura. “És l’actriu que sap plorar millor del país”, assegura. Definitivament, Josep Maria Vallès és un apassionat del món cultural.
“Noranta-nou relats i una entrevista a Maria Vallès León”
El llibre solidari Confinats inclou noranta-nou relats i una entrevista de Josep Maria Vallès a la seva filla, Maria Vallès León, infermera graduada al 2019, es podria dir que la pandèmia ha estat un màster vital, que ha reafirmat la seva vocació. “La segueixo portant i recollint en cotxe cada dia, al Parc Taulí, on ha plorat, ha expressat les seves emocions en haver mort un pacient, l’angoixa de no haver estat a temps de donar-li la mà en l’últim moment, i ha compartit la idea d’unió sorgida entre els seus companys”. Durant les presentacions del llibre, si donen les vuit del vespre, l’acte s’atura, la gent es posa dreta i “seguim aplaudim, recordant la feina dels sanitaris i de totes aquelles persones que, a causa de la seva feina, segueixen sent imprescindibles”.
Text: Judith Martínez
Fotografia: Carlos Sánchez Pereyra
Sorry, the comment form is closed at this time.