“Per invertir en art es necessita tenir una sensibilitat especial”, Sergi Barnils

“L’art enriqueix, et dóna plenitud i pau”
Sergi Barnils, pintor santcugatenc

Text: Judith Martínez
Fotografia: Theresa Paul

Recordant a un octogenari Joan Miró arribant a Sant Cugat en tren, per anar a la Casa Aymat, la fàbrica de catifes on el màxim representant del surrealisme produïa els seus tapissos, l’artista santcugatenc, nascut a l’antiga colonial espanyola, Guinea Equatorial, Sergi Barnils, es reafirma en la creença del fet que “aquí no valorem el talent nacional, si no el que està lluny”. És potser per aquesta raó que la seva obra s’exposa a Itàlia, on el pintor especialment conegut, però també a Alemanya, Àustria, Bèlgica, Holanda i Suïssa, països on “hi ha més cultura del col·leccionisme, petits inversors, com parelles joves, acostumades a estalviar una part dels seus ingressos per invertir en art”, assegura.

No deixa de ser curiós haver de marxar del teu país per triomfar
Aquí també he fet exposicions importants. Una de les últimes, a La Fundació Vila Casas va funcionar molt bé.

Quins són els teus referents?
Miró ens va ensenyar moltes coses, tècniques que faig servir com a base de partida de la meva obra, però també m’inspiren altres artistes com Kandinski o Paul Klee.
En arribar al seu estudi em crida l’atenció l’ordre, en perfecta sintonia amb la seva personalitat, anys enrera caòtica. Pots de colors, vernisos, papers, cartons, paletes, pinzells, tises, carbonets, coles de conill, guix, teles, esbossos, fons de treball, embrions de futures sèries que acabaran en exposicions, la llum quasi ofega l’austeritat de la nau, que limita amb El Mercantic, el conegut centre de decoració vintage, que el seu germà Octavi, ha elevat a la categoria de visita obligada a la ciutat, després del Monestir.

Com és el camí d’un artista?
Hauria estat més fàcil convertir-me en empresari, com va fer el meu germà. Els primers anys van ser de penúria. Feia ceràmica i per guanyar-me la vida vaig arribar a fer de figurant a TV3.

Un ha de saber renunciar a certes comoditats
Quan un té la passió per l’art, s’ha de dedicar-hi. Si no, seria sacrificar un talent.

Sovint és necessari que algú més hi cregui en aquest talent
Vaig conèixer un marxant a Alemanya i em va començar a moure fins que va aparèixer el galerista Marco Rossi, amb qui treballo des de fa més de vint anys per tota Itàlia, centre mundial indiscutible de les arts plàstiques.

Es podria dir que ja ets mig italià!
Em faria il·lusió sortir una mica. Anar als Estats Units o al Japó, però abans hauria de trobar una persona de confiança que em representi i això és complicat.

Segur que en aquests països sí que hi ha grans col·leccionistes
És cert que aquí l’art està “apagadot”. Per a la gent jove o amb poc poder adquisitiu, invertir en obra és alguna cosa impensable. Es necessita una sensibilitat especial.

Per què hauríem de fer-ho, això d’invertir en art?
Perquè l’art enriqueix l’esperit. Et dóna plenitud i pau.

Això és el que transmet la teva obra?
La meva obra és espiritual. M’inspira l’apocalipsi. Amb els anys he anat creant el meu propi alfabet plàstic.

Què expressen els diferents símbols presents?
Tenen a veure amb el missatge de la bíblia. L’eternitat, la trinitat o les tres persones que configuren Déu, el cel i la terra, el llum i les tenebres, la creació.
Destaquen els colors vius: blaus, roigs, grocs i verds
El color forma part d’aquesta revelació o il·luminació. Abans tot era més fosc.

“Emmarcar l’obra és com vestir-la”

Exceptuant l’obra que Sergi Barnils exporta a Itàlia, que s’emmarca al país veí, la que es queda aquí té una emmarcadora de capçalera. Ella és la Marta Miret, d’Erai, persona de confiança de l’artista, amb qui treballa des de fa més d’una dècada. “Amb el marc, l’obra agafa més dignitat, és com vestir-la, amb ell s’expressa més i respira”, assegura el pintor santcugatenc, qui destaca el gust amb el qual Miret fa la seva feina. “Ella sap que m’agrada l’austeritat, és l’únic límit que li poso”, conclou.
pie de página


A la imatge, Sergi Barnils posa amb la seva emmarcadora, Marta Miret, qui proveeix a l’artista dels cartons que ella fa servir per pintar a mà els marcs que li encarreguen els diferents clients, per fer-los servir com a fons de treball, personalitzant-los amb el seu segell indiscutible, taques de color, per exemple, aporta’n-los un valor artístic inestimable.

L’estudi de Sergi Barnils es Troja a Sant Cugat, on sempre ha treballat, malgrat que viu a Barcelona. La seva història familiar amb la ciutat es remunta al seu rebesavi, encara que és el seu desaparegut pare, l’alcalde Barnils, qui dóna nom a l’avinguda del barri de Can Sant Joan.

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.