09 Oct Carla Clavera #15MinutsAmbTu, per Josep M. Vallès

“Falten creadors de continguts en català parlant de moltes coses!”

Conversem amb aquesta periodista, comunicadora, creadora de continguts a les xarxes socials i escriptora santcugatenca, en un acte realitzat la tarda del 26 d’abril de 2025 a la Casa Museu Cal Gerrer – Fundació Cabanas de Sant Cugat, amb molt de públic a la sala.

De petita ja t’agradava escriure, fer redaccions… Ho portaves a la sang Sí, quan a l’escola ens deien: «Heu de fer una redacció», jo pensava en com estructurar-la, per on aniria la història, què hi posaria o què no… M’encantava!

I ets una devoradora de llibres… Llegeixo molt els llibres de Petits Plaers, una col·lecció de l’editorial Viena, que són petits tastets d’autors dels segles XIX i XX, que m’acabo en una tarda, d’una tirada. Però també hi ha totxos que em duren dos o tres dies. Els que m’envien les editorials gratuïtament perquè faci ressenyes, els llegeixo de pressa, però els que compro perquè em ve de gust llegir-me’ls, me’ls empasso més tranquil·lament.

Ho veieu que és xerraire, no? (Tots riem). M’enrotllo molt amb les preguntes?

No, no. Ja està bé! Explica’ns el teu inici com a creadora de continguts Des de Fotolog i Metroflog, a l’època de l’ESO, quan sortia una nova xarxa social jo era la primera que m’obria perfil. Sempre m’han agradat les xarxes socials. Durant el batxillerat van començar a sortir les primeres influenciadores de moda, viatges, i jo pensava: «Que bonic, quines fotos!». A mi sempre m’ha agradat fer fotos, viatjar, llegir llibres… i vaig trobar una manera de poder parlar d’aquestes coses a través d’una plataforma.

Durant la pandèmia em vaig obrir perfil a Instagram (@carlaclavera), a TikTok… i va ser aleshores quan vaig començar a penjar coses en castellà. Fins que un dia vaig penjar un vídeo en català i va funcionar molt millor. Em vaig dir: «Quina ximpleria estic fent, jo parlo en català a casa i amb els meus amics. Per què davant d’una càmera he de parlar en castellà si la meva llengua és el català?». I des d’aleshores vaig començar a crear contingut en català.

Un cop trobo la veu —«vull fer això, vull parlar d’allò, jo soc la Carla i em vull mostrar molt natural i transparent»—m’adono que cada vegada em va seguint més gent. Així que em plantejo que, potser, hauria de pujar més vídeos. Tot va començar com un hobby que va anar pujant i t’hi trobes.

I no només t’hi has trobat tu, sinó que també has embolicat a la teva mare! Sí, també he embolicat la meva mare, sí, sí. Ella no ho hauria dit mai, tampoc.

Normalment, són els pares qui influeixen sobre els fills… Sí, sí. Bé, la meva mare per a mi sempre ha estat un exemple a seguir i una cosa que li agrada molt a ella, un dels seus hobbies, és la roba, com combinar-la i trobar la manera d’expressar-se a través d’ella.

Qui té més seguidors, la mare o la filla? Ella! M’ha superat la meva mare, sí, sí. És fortíssim. És que a la gent els encanta la Bibi. (Instagram: @bibi.buch)

A tots els convidats que passen per aquí els demano que portin algun objecte personal, que tingui un significat especial. Què ens has portat? He agafat un objecte que utilitzo cada dia. Ara flipareu, perquè és una cosa molt normal… És una tassa. Aquesta tassa m’encanta i jo soc bastant friqui de les tasses. Soc molt cafetera i també m’agrada molt el te. Quan estic asseguda treballant amb l’ordinador o amb una llibreta, sempre tinc el meu te o cafè al costat. La tassa m’acompanya moltíssim.

Els vídeos semblen molt fàcils de fer, però darrere hi ha molta feina: has de pensar què dius i que soni d’una manera espontània. També s’ha de preparar la posada en escena i sovint s’han de repetir… Va a dies: hi ha dies que et veus bé, hi ha dies que les paraules et surten soles, i hi ha dies que ets incapaç de dir bé una frase senzilla. La pots repetir vint vegades i dius: «Però, què em passa avui?». I, a vegades, el millor és apagar i dir: «Ja gravaré el vídeo demà».

Però he de ser professional. Si els meus seguidors esperen que pengi vídeos, els he de penjar… Potser he d’estar dues hores editant un vídeo que he gravat en un restaurant, posar-li subtítols i penjar-lo. He de pensar la manera de fer que agradi i sigui interessant, que la gent no el passi de llarg… És molta feina, que va molt més enllà del que es veu a les xarxes socials.

I els comentaris dels seguidors? Suposo que la majoria són amables, però n’hi ha algun que et qüestiona el que fas o deixes de fer? Al principi un comentari negatiu em ratllava, pensant: «I què faig? L’esborro? El bloquejo?». Ara penso que queda retratada la persona que el fa, més que jo. A vegades faig un vídeo contestant al hater, i aquests vídeos funcionar molt bé.

Estàs a Instagram i a TikTok… També faig servir YouTube per gravar blogs de viatges, tot i que reconec que en català és una plataforma que costa molt més de fer créixer. Quan preparo un vídeo, penso els plànols, decideixo què vull ensenyar, quin fil conductor tindrà i, al final, potser em surt un vídeo de vint-i-cinc minuts. Però, és clar, avui en dia, qui es mira un vídeo de vint-i-cinc minuts que no sigui una sèrie de Netflix? Tot i això, el penjo i rebo comentaris positius de persones, que els han agradat, com els del viatge a Tailàndia, per exemple. Amb això ja estic satisfeta, m’encanta. Per altra banda, també és un record personal per a mi, ja que tinc els meus viatges allà penjats. Ho trobo genial.

Quin consell li donaries a una persona que volgués començar? Primer que s’hi llanci. És veritat que cada vegada hi ha més creadors de contingut en català, però falta gent parlant de tantes coses: d’esports, de cuina, de viatges… Hi ha espai per a tothom. A més, jo no veig competència entre companys: una persona ens pot consumir a tots alhora. Primer es mira un vídeo, després un altre… i coexistim tots.

Tens al cap algun projecte per a un segon llibre? Sí, però, de moment només diré que serà una novel·la i estic molt contenta. (Riu.)

Podem dir ambientada on? A Barcelona, Cadaqués, la Costa Brava…

Fins aquí podem llegir Fins aquí podem llegir. Ja ho llegireu. (Riu.)