09 May Converses bulthaup / I

Per què ens agrada Sant Cugat?

Ens trobem a bulthaup, el showroom de cuines que Caterina Masferrer ha reformat recentment, transformant l’ampli local de dues plantes de l’avinguda Rius i Taulet 14, en un espai concebut per treballar amb el seu equip, per rebre els seus clients i perquè també passin coses. L’interiorisme convida a la reunió, la calidesa dels materials, el roure i el lli, combinen serens amb el paviment de formigó, les parets i sostres de microcement delimiten l’exposició de les innovadores cuines de la firma alemanya, escenari ideal per acollir la primera d’una sèrie de tertúlies, que transcriurem en les diferents edicions d’aquest magazine durant l’any.

En la primera edició d’aquest format al qual anomenem Converses, reunim a un grup excepcional de santcugatencs i santcugatenques, de tota la vida, i nouvinguts, tot i que la majoria d’aquests últims fa més de dues dècades que vivim aquí i de moment no tenim planejat anar-nos-en, com és el cas de tants ciutadans, entre tots hem aconseguit multiplicar per tres el nombre d’habitants en els últims trenta anys, convertint l’antic poble agrari en la ciutat moderna que és ara. Ens saludem, piquem alguna cosa, és l’hora de dinar, i durant el cafè ens preguntem: Per què ens agrada Sant Cugat?

“Sant Cugat és una ciutat amb un poble a dins”, puntualitza encertadament Carmela Fortuny. La que va exercir d’alcaldessa de Sant Cugat entre 2018 i 2019 i és regidora portaveu de Junts per Sant Cugat a l’actual ajuntament, s’enorgulleix del model de ciutat que hem tingut fins ara, verda, i amable, amb tretze parcs urbans, i un habitatge assequible distribuït per barris d’una manera integrada, una manera de viure, que està disposada a defensar des de l’oposició per a no convertir-nos en una ciutat dormitori. Per això, cal solucionar el tema de la mobilitat, l’accés al comerç, i potenciar les iniciatives culturals. “A Sant Cugat no hi ha res que desentoni”, diu Marta Tobella. La interiorista i propietària de Sacum es refereix a una visió estètica de la fisonomia d’aquest poble dins una ciutat, que li permet anar de casa a la feina, sense haver d’agafar el cotxe. “Visc i treballo a una zona per als vianants i també puc anar caminant al bosc”, celebra. Així i tot, l’accés al centre des d’altres barris no és fàcil, “com tampoc ho és accedir als lloguers dels locals situats a l’eix natural que va des de l’estació a l’avinguda Cerdanyola, per a obrir un negoci, la qual cosa fa que hi hagi molta rotació”, afirma el gestor de patrimoni Miki Ranera. Dinamitzar el comerç als carrers adjacents a Sant Maria, Valldoreix i Villà és un repte, que potser es podria solucionar amb iniciatives culturals, que funcionessin com a connectors, ampliant el sector que fa que Sant Cugat sigui una ciutat viva, “perquè sense comerç, seria una ciutat morta”, corrobora Ranera. Però la cultura és una gran assignatura pendent, segons ressalta Arianna Russo. Aquesta arquitecta italiana, ceramista, i restauradora va arribar a Sant Cugat des de Londres, una de les capitals culturals del món, amb una activitat que troba a faltar. “Necessito consumir cultura, i aquí no hi ha prou exposicions; per a veure art i cultura he d’anar a Barcelona”, lamenta la propietària del restaurant Sabàtic i de la pizzeria Mecànic. En aquest sentit, l’artista Lluís Ribas opina que des de l’administració “mai han entès que la cultura aporta molt, l’art és una inversió que es recupera”, afirma. I és en aquest context de gent de tot arreu que viu a Sant Cugat, “on sorgeixen noves iniciatives i realitats que s’haurien de promoure”, reflexiona el pintor, somia truites, o xafarder de la vida, com li agrada autoanomenar-se. La ciutat té contradiccions, com no podia ser d’una altra manera, perquè no és perfecte, però sí “equilibrada, amb aquesta estètica agradable, combinada amb espais verds”, descriu Abel Calvet. L’agent de viatges, fundador d’Ocoa Travel, no dubte a reconèixer que és una ciutat “on és viu molt bé, i on la gent té un alt nivell adquisitiu”. No obstant això, Kati Masferrer afegeix el nivell educatiu del ciutadà, “aquí sento que formo part del teixit social, i em fa sentir a gust”, raona la distribuïdora de bultahup, que després de disset anys a la ciutat assegura sentir-se d’aquí. Les escoles, la proximitat amb Barcelona, l’entrada de la ciutat a la zona 1, i un ampli nombre d’empreses terciàries que ens donen feina, són altres dels aspectes que segons el secretari d’habitatge i urbanisme de PSC Sant Cugat i conseller de Promusa, Òscar Monge, ens conviden a considerar la ciutat com a una bona opció per plantejar-nos un projecte de vida i família. I és des de la iniciativa privada, com North Peak Invest, promotora la qual dirigeix, que “també s’ha de continuar plantejant aquest model de ciutat que entre tots hem aconseguit crear durant els darrers anys, amb residències per a estudiants, entre altres propostes que hem de promoure”, explica. /

D’esquerra a dreta: Lluis Ribas, Judith Martínez, Caterina Masferrer, Arianna Russo, Miki Ranera, Carmela Fortuny, Óscar Monge, Marta Tobella y Abel Calvet.

bulthaup Sant Cugat