25 Dic El glaucoma és perillós perquè és difícil de detectar i la visió que es perd resulta irrecuperable
Una malaltia silenciosa
La doctora Elena Rusiñol és metge oftalmòleg especialista en cirurgia refractiva i glaucoma. En sentir-la parlar del glaucoma, és fàcil adonar-se que ha heretat la passió dels seus pares per l’oftalmologia. “El glaucoma és una especialitat molt complexa. Així i tot, es tracta d’un repte estimulant perquè has de dominar l’ull per saber rebaixar la pressió en la proporció exacta”.
La doctora ens parla de la gravetat d’aquesta malaltia ocular, una de les causes més freqüents de ceguera en el món. “Però la bona notícia és que es pot prevenir. O sigui que si la detectes i la tractes, els pacients no es queden cecs”, assegura. En abordar els factors de risc del glaucoma, l’especialista indica que l’edat és un dels factors més determinants perquè se sol desenvolupar a partir dels 50 anys. Per això, insisteix a complir amb les revisions oftalmològiques periòdiques, especialment si hi ha antecedents familiars directes. “És molt important que les persones que tenen germans o pares amb glaucoma es facin les revisions abans que la resta de la gent, perquè molts l’acaben desenvolupant. I quan abans el diagnostiquis i el tractis, millor”.
La presència d’altres patologies també es relaciona amb una major incidència del glaucoma. “Un exemple es dona amb l’ús de corticoides. Pacients que tenen psoriasi i utilitzen cremes amb cortisona i els hi puja la pressió, encara que no es posin gotes directament als ulls, perquè arriba pel sistema circulatori. També hi ha una relació directa amb les malalties cardiovasculars, i pacients amb diabetis o miopies altes”.
Altres condicionants tenen a veure amb la procedència geogràfica. En aquest sentit, la doctora Elena Rusiñol ha viatjat en moltes ocasions a Etiòpia amb un projecte d’ajuda humanitària on ha pogut constatar-ho en primera persona: “Els pacients de raça negra tenen glaucomes més agressius i difícils de controlar quirúrgicament perquè fan cicatritzacions molt importants. I per això, en moltes ocasions s’arriben a quedar cecs, cosa que també té a veure malauradament amb el fet que estan al tercer món i tenen menys recursos”.
Però no cal anar tan lluny per a trobar exemples de factors de risc relacionats amb la procedència: “els gallecs, i molts pacients del nord amb ascendents vikings que desenvolupen un glaucoma que es diu pseudoexfoliatiu, són els que tenen pitjor pronòstic”, explica.
La característica que distingeix el glaucoma i que el fa tan perillós és que arrenca amb el camp de visió perifèric i després afecta el camp central. “Es diu que és una malaltia silenciosa perquè els pacients venen quan noten que perden visió i normalment això succeeix quan els baixa la visió central. Imagina’t com està llavors la perifèria, molt pitjor”.
La conclusió és clara. Les revisions periòdiques serveixen per prevenir, perquè “quan ens arriba un pacient amb glaucoma i has de dir-li que el millor que podem fer per ell és aconseguir que es quedi estable, és complicat”.
La presència d’altres patologies també es relaciona amb una major incidència del glaucoma. Un exemple es dona amb l’ús de corticoides.
COR
Sorry, the comment form is closed at this time.