09 Oct Entre l’eficiència i la dependència, l’ús de la IA ens recorda que la creativitat humana no té substitut

Horitzons educatius amb Jordi Guirado, professor de l’escola concertada i regidor de Vox a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.

L’era que abraça als nostres nens

Genís Roca, especialista en tecnologies digitals, explicava amb molta gràcia que dominar les intel·ligències artificials és com tenir sempre al teu costat un exèrcit d’aquells graciosos personatges animats que es diuen Minions. Treballadors incansables que poden fer tasques molt diverses: uns t’ajuden a organitzar, altres a calcular, uns altres a inventar coses noves… Però, com passa amb els Minions, si no els dones unes instruccions clares poden embolicar una mica de caos. D’alguna manera, els entesos ens diuen que serien també com l’estoig de ganivets cuidats i esmolats que cada xef custodia i que l’acompanyen a cada cuina on treballa.

Fa dècades, quan la calculadora va entrar a les aules, molts mestres van témer que els alumnes deixessin d’aprendre a sumar i multiplicar. El que semblava una amenaça va acabar essent una alliberació: els estudiants van poder deixar enrere el pes mecànic de les operacions bàsiques per enfilar-se cap a reptes més complexos. Aquella petita màquina no va empobrir les matemàtiques; les va enriquir.

Avui, amb la irrupció de la intel·ligència artificial, la història sembla repetir-se, però a una escala titànica. Si la calculadora resolia operacions, la IA escriu, tradueix, dibuixa i fins i tot raona —en aparença—. Però ens caldria matisar: no és intel·ligent, sinó imitadora. No pensa, combina. No imagina, repeteix. Són “sistemes d’imitació cognitiva”, com recorden els especialistes. Potser brillen, però el que projecten és només un reflex del que ja hem creat nosaltres.

Aquí rau el repte per a l’educació. Quin paper ha de tenir un alumne si una màquina li ofereix la resposta immediata? Què passa amb l’esforç, amb l’error que ensenya, amb la creativitat que sorgeix quan busquem camins propis? Si la temptació és delegar-ho tot a la tecnologia, el risc és tenir una generació brillant en aparença, però mancada de criteri propi.

Els experts ens adverteixen que aprendre exigeix esforç i repetició. Si confonem l’ús de la IA amb una mena de “gimnàs exprés” —una selfie i cap a casa— ens enganyem. La màquina només és útil quan ja tenim les competències adquirides; sense aquest fonament, el coneixement esdevé buit. Per això és urgent reforçar els criteris ètics i crítics: ensenyar a analitzar fonts, a sospesar imatges, a reconèixer la desinformació i les censures visibles i invisibles que porten incorporades aquestes tecnologies.

Però seria un error quedar-nos només amb el perill. Com la calculadora, la IA pot ser també una oportunitat inesperada. No per substituir la imaginació humana, sinó per alliberar-la de tasques rutinàries. Perquè la veritable pregunta no és què pot fer la màquina, sinó què farem nosaltres amb el temps i l’espai que guanyem.

Imaginem aules on la IA ajudi a personalitzar l’aprenentatge, on obri portes a noves connexions i on la veu final sigui sempre la de l’alumne per crear “pensament d’ordre superior” i utilitzar coneixements previs com a base per formular “idees més creatives”. Imaginem docents que, lluny de prohibir el “nou monstre tecnològic”, l’esperonin degudament amb normes, criteris, ètica i —fins i tot— moral. Imaginem famílies que acompanyen, que conversen, que marquen límits compartits. I, sobretot, imaginem ciutadans capaços de fer bones preguntes, més que de trobar respostes ràpides. La IA ha vingut per quedar-se i, en tot cas, hem de buscar estratègies perquè els infants utilitzin aquesta eina de forma creativa per resoldre problemes de molta més magnitud i complexitat. D’aquesta manera, cadascun d’aquests nens i nenes creixeran perfeccionant les seves pròpies capacitats i habilitats alhora que hauran anat entrenant les seves IA particulars que els hauran acompanyat durant tot el seu procés d’aprenentatge acadèmic fins a arribar a comptar amb un seguit d’apèndixs digitals que —com els Minions— seran complements ideals a les aptituds de cada persona.

Perquè, d’ara endavant, de la mateixa manera que una empresa ja contracta una persona no només pel seu talent, sinó també per la seva xarxa de contactes o per la seva cartera de clients, també tindrà en compte l’aval que ofereix comptar amb l’eficiència de les diferents intel·ligències artificials que milloren i optimitzen les prestacions que l’individu humà ofereix.