15 Nov Joan Gracia: «Si a la vida busques coses, has d’arriscar»

[vc_row css_animation=»» row_type=»row» use_row_as_full_screen_section=»no» type=»full_width» angled_section=»no» text_align=»left» background_image_as_pattern=»without_pattern» padding_top=»0″ padding_bottom=»14″][vc_column][vc_column_text]

La figura de Joan Gràcia s’entén millor quan un s’adona de la seva relació amb l’art. Un art, no exempt de bellesa i cert risc.

[/vc_column_text][vc_empty_space height=»22px»]

“Si a la vida busques coses, has d’arriscar.”

[vc_empty_space height=»22px»][vc_column_text]Al entrar en casa de Joan Gracia y Ana Fernández me invade una sensación cálida, una embriaguez insospechada. No tardo en descubrir la causa: hay arte por todas partes. El arte invade las paredes, decora cada rincón, descansa esperando una nueva oportunidad en las estanterías. Pintura, escultura, literatura… Enumeramos con el polifacético artista cada una de las siete artes. Al escribir esta entrevista, recuerdo que nos bailaba una: ¡nos olvidamos de la arquitectura![/vc_column_text][vc_empty_space height=»22px»][vc_column_text]Què significa per tu l’art?
Jo treballo envoltat d’art. La nostra influència (em refereixo a Tricicle) és el cinema, on la música també hi està present, i l’escenografia sovint està creada per pintors.[/vc_column_text][vc_empty_space height=»22px»][vc_column_text]A casa també necessites estar-ne impregnat?
És més fàcil adquirir una peça d’art que anar al cinema o al teatre que, a més, són arts més ambigües. La pintura i l’escultura són decoratives.[/vc_column_text][vc_empty_space height=»22px»][vc_column_text]Com definiries el teu estil?
Sóc eclèctic, gaudeixo de la bellesa clàssica, però també m’identifico amb l’abstracte, encara que a vegades no entenc la veritable intenció de l’artista. En aquest sentit sóc més de sensacions, m’agrada el concepte de llibertat a l’hora d’interpretar l’art.[/vc_column_text][vc_empty_space height=»22px»][vc_column_text]Al pis del membre de l’humorista, actor, director, productor i guionista hi ha vàries peces taurines. És un tema controvertit, i m’animo a preguntar-li al respecte.[/vc_column_text][vc_empty_space height=»22px»][vc_column_text]Veig que també t’agraden els toros i els toreros.
Busco l’impacte estètic en cada una de les peces que adquireixo. No m’agrada el fet de sacrificar als toros, però sí que gaudeixo de l’ambient i l’estètica d’aquest espectacle: els colors, els vestits dels toreros, etc.[/vc_column_text][vc_empty_space height=»22px»]

Tricicle acaba d’estrenar a Madrid el seu darrer espectacle. Hits és un compendi dels millors esketchs de la història de la companyia.

[vc_empty_space height=»22px»][vc_column_text]Parlant de Tricicle, Joan Gràcia em comenta que just el dia d’aquesta entrevista – el dia 1 de novembre – se celebra el 38è aniversari de la companyia teatral que va crear juntament amb Paco Mir i Carles Sans. L’efemèride coincideix amb l’estrena de Hits, a Madrid, una obra que, com el seu nom indica, és un compendi dels millors sketchs de la seva història.[/vc_column_text][vc_empty_space height=»22px»][vc_column_text]Quasi mig segle pedalejant…
Sí. Un dia com aquest fa trenta-vuit anys, se’ns va ocórrer aquest nom. Èrem tres, això és evident. I ens va fer gràcia fer sevir el nom d’aquest vehicle que en aquella època ja estava en desús.[/vc_column_text][vc_empty_space height=»22px»][vc_column_text]Al marge de Tricicle, tens altres projectes també relacionats amb el món de l’espectacle. Com va l’aventura amb El Lío, a Eivissa?
Anem per la setena temporada! Juntament amb Ricardo Urgel, vam crear un nou concepte. Un restaurant amb espectacle tipus cabaret, també en desús. A diferència de les propostes com les dels music halls a París, on primer se sopa i després es veu l’espectacle, a El Lío es fa tot a l’hora.[/vc_column_text][vc_empty_space height=»22px»]

“No canviaria Barcelona per a cap ciutat del món. Només marxaria per a una causa major.”

[vc_empty_space height=»22px»][vc_column_text]Et passes mitja setmana a Madrid i l’altra a Eivissa… T’has plantejat viure a una altra ciutat diferent a Barcelona?
Jo no canviaria Barcelona per a ninguna ciutat del món. Gràcies a la meva feina, he tingut l’oportunitat de conèixer prop d’una vintena de països. Barcelona és una ciutat avantguardista, gaudim d’un clima agradable, una situació geogràfica immillorable, que afavoreix el mestissatge, importantíssim per evitar una societat endèmica. És una ciutat vella i moderna. Un pot estudiar la història de la humanitat a través d’aquesta ciutat. Només marxaria per una causa major.[/vc_column_text][vc_empty_space height=»22px»][vc_column_text]Aquí tens a la teva família.
Quan torno a casa, sento la calidesa, la noto propera a mi. M’agrada especialment estar a la cuina, és el lloc més familiar. Ja ho era a l’antiguitat, quan tothom s’arreplegava al voltant de la llar de foc, on es cuinava. Trobo que és un espai molt interessant i quan vaig a casa d’algun amic hi vaig directe. Suposo que també m’agrada menjar![/vc_column_text][vc_empty_space height=»22px»][vc_column_text]Què més busques a la vida?
M’agraden els reptes. I el risc implícit. Si a la vida t’ho has trobat tot fet, no hi ha necessitat de prendre riscos, però jo sempre he hagut d’arriscar. Si busques coses, has d’arriscar.[/vc_column_text][vc_empty_space height=»22px»]

“Me siento catalana, pero mi alma es sevillana”

[vc_empty_space height=»22px»][vc_column_text]Ana Fernández se reencuentra con sus orígenes para dar a luz su próximo proyecto.
En su búsqueda constante con la belleza, un día Joan Gràcia se topó con una joven Ana Fernández, que abandonó con cerca de veinte años su Sevilla natal para dedicarse al mundo de la moda en Barcelona, ciudad en la que criaron a sus dos hijas: Carlota y Julieta.[/vc_column_text][vc_empty_space height=»22px»][vc_column_text]Tras varios años en el mundo de la publicidad, Ana fundó una de las pocas agencias de azafatas oficiales de la organización de los JJOO de Barcelona 1992. La organización de congresos y eventos, especialmente en el ámbito artístico, ocupa las horas de trabajo de esta profesional de las relaciones públicas, cuya agenda garantiza una de las mejores convocatorias sociales de la ciudad condal.[/vc_column_text][vc_empty_space height=»22px»][vc_column_text]“En estos momentos estoy luchando por un proyecto concreto que me acerca a mis raíces”, desvela, sin dar más detalles. Es algo que me hace especial ilusión pues, aunque me siento catalana, mi alma es andaluza. El sur me da alegría, calor y proyección personal”, admite.[/vc_column_text][vc_empty_space height=»22px»][vc_row_inner row_type=»row» type=»full_width» text_align=»left» css_animation=»»][vc_column_inner width=»1/2″][vc_single_image image=»337″ img_size=»large» onclick=»link_image» qode_css_animation=»»][vc_empty_space][/vc_column_inner][vc_column_inner width=»1/2″][vc_single_image image=»338″ img_size=»full» qode_css_animation=»»][vc_empty_space][/vc_column_inner][/vc_row_inner][vc_row_inner row_type=»row» type=»full_width» text_align=»left» css_animation=»»][vc_column_inner width=»1/2″][vc_single_image image=»340″ img_size=»large» onclick=»link_image» qode_css_animation=»»][vc_empty_space][/vc_column_inner][vc_column_inner width=»1/2″][vc_single_image image=»339″ img_size=»large» onclick=»link_image» qode_css_animation=»»][vc_empty_space][/vc_column_inner][/vc_row_inner][vc_column_text]La trajectoria de Jordi Boix en el món de la decoració i l’interiorisme es remonta als seus inicis a l’empresa familiar de La Garriga. Bulthaup i Rimadesio són dues de les marques que han marcat aquesta.[/vc_column_text][vc_empty_space height=»22px»][/vc_column][/vc_row]