05 Oct La importància de fer un seguiment oftalmològic dels més petits

Ulls joves i sans

Tenim la convicció errònia que la cura de la visió és només necessària a partir d’edats avançades. Parlar amb la doctora Eulàlia Rusiñol, impulsora junt amb el seu marit de la Clínica Oftalmològica Rubí, ens permet adonar-nos de la importància que té un adequat seguiment oftalmològic dels nens des que són petits. La seva especialitat en la branca de l’oftalmologia infantil és l’estrabisme i l’ambliopia. També és cirurgiana plàstica ocular i col·laboradora en programes d’actualització en oftalmología en països en desenvolupament.

La visió del nen es desenvolupa progressivament durant tot el període de creixement fins als vuit o deu anys. El sistema visual d’un nadó està anatòmicament ben format, però funcionalment encara és molt deficient. “El nadó passa de veure estímuls en el moment en què neix, a arribar a veure el 100% als vuit o deu anys. Després d’aquesta edat la visió està totalment desenvolupada”, aclareix Eulàlia.

Si durant aquest període de desenvolupament visual es produeix alguna alteració, la capacitat visual de l’ull afectat no només s’atura sinó que decreix. Per aquest motiu, l’especialista llença a tots els pares una advertència transcendental pels seus fills: “Encara que no notem res estrany, és aconsellable portar els nens a l’oftalmòleg a partir dels tres anys, la millor edat per comprovar que tot funcioni bé i, si no és així, posar-hi solució”. La realitat del que succeeix a les consultes oftalmològiques confirma, malauradament, que la capacitat de millorar la visió quan són més grans és incerta. Per això és tan important fer una visita a l’especialista durant els primers anys de vida dels nens.

La doctora Rusiñol adverteix que la primera visita pot ser llarga i recomana anar amb temps i sense presses. Durant aquesta primera visita, l’optometrista analitza el defecte refractiu. Tot seguit, el metge oftalmòleg recull dades i decideix sobre la conveniència de dilatar o no l’ull. La dilatació dels ulls sol ser freqüent en la primera visita perquè la majoria dels nens fan sobreesforços acomodatius i simulen alteracions inexistents de refracció. La dilatació es fa mitjançant unes gotes i pot durar entre 45 minuts i una hora. Passat el temps de dilatació, l’oftalmòleg determinarà la graduació final i revisarà el fons de l’ull. Si detecta miopia o hipermetropia, el més probable és que el nen necessiti portar ulleres.  “És important que les ulleres dels més petits siguin còmodes, segures i robustes perquè no es trenquin. Han de quedar ben adaptades al nas i que l’ull quedi al centre del vidre per evitar que el nen pugui mirar per sobre de la ullera”, recomana la doctora.

Quins són els signes d’alarma més habituals?

Tot i saber que la visita és recomanable a l’edat de tres anys, hi ha determinats signes d’alarma que ens han de posar en alerta sobre la necessitat de portar els fills a l’especialista ocular. Els símptomes més comuns són els següents: apropar-se excessivament a la televisió o al paper, tant per llegir com per escriure; patir mal de cap en sortir de l’escola; tenir els ulls vermells de manera freqüent; problemes en l’aprenentatge i baix rendiment escolar; entreobrir els ulls en mirar de lluny o desviació dels ulls.

COR