Àlex Serra amb el mossèn i rector de la Parròquia Sant Pere Octavià, Emili Marlés, . “Fem un bon tàndem”, asseguren ambdós sacerdots.

T’imaginaves que series mossèn? Ningú vol ser mossèn. Als ulls del món, la imatge no és fantàstica. Per a mi, va suposar un gran repte. De fet, al cap de dos anys d’entrar en el seminari em van envair els dubtes i ho vaig deixar. Durant un any vaig treballar en una agència de comunicació, en uns cines de Sabadell, donant classes de llatí i filosofia i com a entrenador de futbol. Necessitava estar ocupat!

I que et va fer tornar? Va ser un dissabte, després de sortir de festa per Barcelona. Tornant a casa em vaig parar a contemplar els primers raigs de sol al fons de la silueta de l’hotel Vela. La imatge em va transportar al moment dels Laudes, les pregàries que feia de matinada al Seminari Diocesà de Sant Joan Baptista, a Valldoreix, i em vaig desfer.

Et vas adonar que aquella vida no t’omplia? El significat d’aquestes oracions, amb la llum del sol com a metàfora, és que Jesús ha ressuscitat. Vaig entendre que havia necessitat el temps, l’espai i el silenci per entendre el que volia de veritat.

I vas tornar? Durant la resta d’anys de formació, vuit en total, vaig tenir temps de madurar i em vaig preparar per encarar aquesta vida apassionant.

No sembla un camí fàcil! El gran repte consisteix a deixar tot allò que estimes, estudis, gent, família. Com pot ser que al segle XXI amb totes les solucions de vida que existeixen, vulguis seguir aquest camí; em preguntava.

Què és el que ho ha fet possible? La decisió va acompanyada d’un sentiment molt fort. Hi ha quelcom que t’omple de tal manera que et dóna la resposta. Si no fos per aquest sentiment, no ho hagués fet.

Algun altre dubte abans d’ordenar-te? Dues setmanes abans, la meva mare, em va preguntar: estàs segur? Quan vaig tenir aquell any sabàtic també em va dir que les coses que costen són les que valen la pena. És la persona amb qui parlo amb més confiança.

“La decisió de dedicar-te a la vida pastoral va acompanyada d’un sentiment molt fort”.

Va ser ella qui et va transmetre la fe? Transformar el cor d’una persona és alguna cosa que només pot fer el Senyor. Ella també ha hagut de fer el seu camí i, ara, que el seu fill és mossèn, és més creient!

No és l’única persona que s’ha convertit últimament. La clau de l’èxit és l’equip que formem amb el mossèn Emili Marlés i el grup de voluntaris, joves, matrimonis, personal de Càritas i els components del grup musical que actua en directe durant les misses.

Tinc entès que doneu formació a persones allunyades a l’Església. Sí, l’any passat vam batejar a dinou persones, d’entre vint- i-cinc i cinquanta-cinc anys. Estem molt contents.

A què creus que t’hauries dedicat si no hagués estat per aquest sentiment del qual parlaves? Hauria muntat una empresa d’energies renovables amb el meu amic Álvaro Falcón.

Dono fe que, gràcies al nou equip encapçalat pel mossèn i rector Emili Marlés, que sap guiar i recolzar el carisma d’Àlex Serra, a qui va completar la seva formació durant els darrers anys al seminari, el Monestir de Sant Cugat s’està transformant en la casa on tothom se sent en pau, escoltat i acollit. I com conclou el nouvingut mossèn en cadascuna de les seves homilies i em demana accentuar en acabar la nostra informal xerrada, donem gràcies. Gràcies, Senyor.