05 Oct Paula Martí reflexiona sobre l’esport que la fa feliç

La nena del club de golf

Un dels esports femenins que actualment generen ingressos significatius i creix en popularitat és el golf. Tot i que la bretxa entre les desigualtats històriques en premis en efectiu, visibilitat i oportunitats s’ha anat reduint, la desigualtat de gènere en el golf encara és un tema important. La tradició i la cultura han estat condicionants per apartar a les dones com a entrenadores d’un esport amb falta de referents en aquest àmbit. Tot i això, jugadores amb un passat exitós comencen a inspirar a altres dones a considerar aquesta professió. Un exemple és Paula Martí, l’única entrenadora femenina del Club de Golf Sant Cugat i una de tres que només hi ha a Catalunya.

En què consisteixen els ingressos en golf?

Procedeixen dels premis en efectiu, en anglès prizes, els contactes de patrocinis amb les marques comercials, i les exhibicions i participacions en esdeveniments especials.

Per què creus que el golf femení hauria de tenir més visibilitat?

Jo entreno a molts homes. En el golf amateur, el públic masculí s’hauria de fixar més en imitar el nostre swing, un model més proper al que ells poden arribar a aconseguir.

Una dona fent de referent d’un home?

La velocitat de la bola en el swing d’un golfista professional és tan impressionant, que si els aficionats tractessin d’imitar-ho, es farien molt mal. Alguns golfistes superen els 190 km per hora.

Això explica que els partits masculins siguin més atractius de seguir?

En general, i en qualsevol esport, els homes donen més espectacle, això és cert. En golf, els cops dels homes són explosius!

Per què vas deixar la competició?

Només vaig estar activa durant nou anys, en comparació amb altres companyes, que han estat fins a vint anys, la meva carrera va ser més aviat curta. Però vaig apostar per la família.

No vas poder conciliar?

Jo crec que va ser un tema de prioritats. Va arribar un moment que no m’omplia tant.

Paula Martí ha estat una de les golfistes professionals més importants del nostre país, arribant a ser N1 en el Ladies European Tour quan només tenia vint-i-dos anys. Després de jugar com a amateur en una etapa en la qual va destacar a la universitat dels EUA on estudiava amb una beca, el 2001 es va passar al golf professional, jugant durant tres anys a la LPGA i set a la LET, assolint títols rellevants i formant part de la Solheim Cup, un torneig biennal  que enfronta als equips femenins de jugadores professionals d’Europa i els EUA.

Ens expliques la teva història?

L’any 2002 vaig ser número 1 en el Circuit Europeu Femení i vaig formar part de la Solheim Cup. Un dia, entrenant en aquest camp, em vaig creuar amb un grup de tenistes i vam fer uns forats junts. Un d’ells era Àlex Corretja. Em va preguntar si tenia representant i en contestar-li que estava negociant amb l’empresa de representació d’esportistes més gran del món, IMG, em va suggerir que anés a veure al seu germà, Ivan. Les condicions que m’oferia eren millors i em va semblar que el tracte seria més proper.

Intueixo la resta del relat …

(somriures) Ell era un advocat seriós, vuit anys més gran que jo, no m’ho hagués imaginat mai!  Però un dia em va trucar per dir-me que m’havia aconseguit una exhibició a Miami i que la invitació era per a dues persones. Jo no tenia amb qui anar-hi i li vaig proposar que m’acompanyés ell. La resta ja te la pots imaginar!

En aquella època estaves entre les Top 100 del món i les Top 10 d’Europa!

Concretament, vaig arribar a ser la Núm. 50 del món, la bomba! Però jo en volia més, sempre vols millorar. Quan el teu focus està en el camp de golf no tens la perspectiva del que això significa. Si m’ho haguessin dit ara que arribaria tan lluny, no m’ho creuria. M’exigia molt. No només per a mi sinó també pels meus espònsors, marques molt potents. La pressió era altíssima. Em vaig cremar.

I vas fer “un parón” per tenir fills

El 2006, en néixer l’Izan, em vaig preparar per a tornar a la Ladies European Tour. Tenia ganes de tornar i de fer-ho bé. Em vaig separar d’ell quan només tenia sis mesos per anar al campionat d’Austràlia. Per no viatjar sola per Europa, sempre que podia em portava a tota la família, el marit, el fill, la mare i a vegades la sogra!

Portaves una vida molt sacrificada

Sentia que no feia bé ni una cosa ni una altra. Un dia, l’Izan, que ja tenia prop de quatre anys em va preguntar per què mai el portava al parc o a la piscina. Em vaig desmuntar. Va coincidir amb l’embaràs del Jan. I el 2010 em vaig retirar dels circuits.

 Com portes la teva professió actual com a entrenadora?

El meu despatx és verd. I els meus clients encantadors, tinc molt bona relació amb tots ells i les seves famílies. És gratificant quan t’agraeixen els tips i formes part de la millora. M’agrada fer feliç a la gent. No crec que pogués treballar en un altre lloc.

Quin tipus de jugadora ets?

Soc creativa. En això em semblo al meu pare. Abans de tirar una bola, m’imagino el seu recorregut, el dibuix que crearà des que surt, s’enlaira, passà per un forat entre els arbres, s’allunya i cau …

Acabo l’entrevista pocs dies abans que Paula Martí viatgi a València en ocasió de la Solheim Cup, on participarà com a helper de l’equip espanyol amb jugadores com Carlota Ciganda.  Els socis del club es paren a saludar-la i assegurar-se que la veuran en un dels tornejos de golf més prestigiosos, d’un calat social important, perquè ajuda a promoure el golf femení en l’àmbit global i a canviar la percepció de gènere en l’esport. Com diu la Paula: “És la societat que s’ha de donar compte que l’esport femení és més del que és”.