10 Feb Sergi Barnils ens ensenya el seu pis, una autèntica mostra de les diferents etapes del pintor

La llum que transforma

Text:  Judith Martínez 

Fotografia:  Theresa Paul

“Quan surto de casa puc escollir entre anar cap al Passeig de Gràcia o a Rambla Catalunya, perquè els dos carrers estan a la mateixa distància”. La possibilitat de mudar-se al rovell de l’ou de la ciutat comtal, a l’Eixample, barri del modernisme per excel·lència, va estar el factor decisiu perquè Sergi Barnils deixés Sant Cugat, on no obstant torna gairebé cada dia a treballar. “Aquí, a Barcelona no em podria permetre el luxe de tenir un estudi com el que tinc allà, tan ampli i lluminós”, assegura el pintor, fill del carismàtic alcalde de la ciutat del Vallès, Josep Barnils Solà. La llum també està present en el pis urbà de l’artista plàstic, que pertany a la seva família des de finals del segle XVIII, i que es va reformar només parcialment, quan es va traslladar a viure amb la seva dóna i els seus tres fills, ja emancipats. Una llum que va fer renéixer la seva fe en Déu, base de la seva obra més recent, que abstrau el missatge de l’Apocalipsi, amb la creació d’una simbologia, testimoni d’aquesta transformació  espiritual,  “d’una contínua cerca de l’eternitat, el regne en estat pur”. La influència que pintors com Miró i Paul Klee han exercit en ell, és percep en els seus quadres, exposats al saló i a la resta d’habitacions, no hi ha un sol racó que no respiri la seva essència, des de l’època més fosca fins a l’actual, celebrada per la seva família, que ha viscut en primera persona  la revelació manifestada. “També m’ha influenciat l’estil més lliure i primigeni de Twombly. Sense importar el que diran, el concepte de la llibertat m’ha  permès expressar el nen que porto dintre. Picasso deia que li va portar tota una vida aprendre a dibuixar com un nen. Jo també vaig passar per l’acadèmia, on vaig aprendre la tècnica del mestre més rigorós, Nolasc Valls, per després crear el meu propi llenguatge a través de l’art abstracte. El meu mitjà de vida”.

Tot un compendi de sentiments expressat a la seva obra vesteix les parets del pis del pintor Sergi Barnils. La llibreria de sastre recuperada del carrer està repleta de llibres de pintura i altres arts plàstiques, com la ceràmica, diferents versions de la Bíblia i enciclopèdies antigues. Peces heretades, llibres i pintures pròpies, formen l’univers decoratiu d’un pis amb vista a la Sagrada Família.

A Sant Cugat del Vallès es troba l’estudi de l’artista on treballa l’obra que exposa principalment a Itàlia.