Estudiar

Abans de reunir-me amb Pere Villalba em mentalitzo. Mai em preparo les entrevistes; prefereixo improvisar, que la conversa flueixi, guiada per les circumstàncies del moment, que sempre venen definides i condicionades per l’experiència, la vida viscuda. Sé que no estaré a l’altura de parlar de filologia clàssica ni de Ramon Llull, la seva especialitat. No obstant això, em fascina poder escoltar de primera mà aquest doctor honoris causa per la Universitat de Palerm i membre de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona des de 2004.

Continua treballant en la trilogia de l’obra de Ramon Llull. Només arribar a casa seva, a l’Avinguda de Cerdanyola —el nom que ell va proposar per a l’antiga Carretera de Cerdanyola, “perquè per anar al poble veí ja no es passava per aquest carrer com abans”, diu—, m’ensenya el primer volum. L’Ajuntament li va admetre la puntualització i va rebatejar aquesta via que es troba al bell mig del barri Monestir- Sant Francesc i ara és per als vianants, formant part de l’eix comercial de la ciutat. “Jo vaig proposar el nom de Ramon Llull, però es veu que ja hi havia un altre”, comenta sense saber que és el nom del carrer on precisament vaig viure durant uns anys, just davant dels tobogans del Parc del Turó Can Mates, quan es va crear el nou barri.

Entre llibres, una àmfora romana —que li va vendre un pescador de Cadis per unes cent pessetes de les d’abans, quan feia el servei militar com a sergent i un company seu, més benestant, li va portar a casa perquè ell no tenia cotxe—, i quadres d’amics seus com Casademont, destaca un piano i, sobre la taula del menjador, l’exemplar número 1 de Ramon Llull. Vida i Obres.

El volum, de gran format, enquadernat en tela granat amb estampació en or i llom daurat, recull les primeres trenta-set obres del filòsof mallorquí, corresponents als anys 1232–1287/1288. És el primer tom de la trilogia monumental en la qual Pere Villalba fa més de vint-i-quatre anys que hi treballa.

La producció dels cinc-cents un exemplars numerats d’aquesta edició de luxe es va poder finançar gràcies a la model i dissenyadora de joies Elsa Peretti, a qui Pere Villalba va conèixer a Sant Martí Vell, on va viur els últims anys de la seva vida i va traspassar l’any 2021 a l’edat de viutanta anys,  per intercessió d’un amic “italià-españolete”. La filantropa hi va invertir cent cinquanta mil euros perquè l’obra arribés a universitats i biblioteques d’arreu del món, així com a personalitats destacades. Un dels exemplars es conserva, com és natural, a The Nando and Elsa Peretti Foundation, i un altre al Monestir de Montserrat.

“Aquest, el número 1, és el que vaig adreçar al Papa”, explica Villalba mentre me l’ensenya, “però el cardenal de Barcelona no va voler intercedir”, es resigna. El mateix va passar amb l’exemplar destinat a la reina Isabel II, que tampoc li va arribar mai: “la seva secretaria em va comunicar que no acostumava a rebre regals”, recorda.

A cada destinatari, Villalba va fer arribar una carta de presentació escrita en llatí, redactada i signada per ell mateix a Sant Cugat del Vallès (Sancti Cucufati). En el text, agraïa la col·laboració dels amics i deixebles que l’havien acompanyat en la tasca i demanava que l’esperit de Ramon Llull fos acollit amb la mateixa devoció amb què ell havia dedicat tants anys a editar-lo. Molts dels destinataris — entre els llocs on ha arribat l’obra hi ha la Universitat de Cambridge i la d’Oporto, però també ha viatjat fins al Japó, Àsia i Amèrica Llatina, per anomenar alguns exemples—, li van respondre amb cartes d’agraïment. 

Anem fins al despatx on el filòleg escriu el tercer volum de la trilogia —i pel que puc intuir, ho fa sempre acompanyat de la música clàssica que surt directament de l’altaveu de l’ordinador connectat a dues pantalles, des d’on m’envia per correu electrònic el document que recull el segon volum, ja acabat, però encara pendent de trobar una altra ànima entusiasta que en faci possible la impressió. M’he compromès a demanar al gerent de la meva editorial que li faci un nou pressupost, per comparar-lo amb el que ja té, abans de buscar el pròxim mecenes, tot confiant que algú s’animi, inspirat per aquest relat inèdit.

Pere Villalba i Varneda ha rebut el Premi Ramon Llull d’Assaig i el Premi Serra d’Or de Recerca Humanística.