Blog / Horitzons educatius amb Jordi Guirado

Horitzons educatius amb Jordi Guirado

“Avui, la crueltat més gran és la indiferència”

— Elie Wiesel

Després d’anys de docència en centres de tipologies ideològiques diverses, he pogut constatar que a l’escola, com a la vida, la violència no sempre és explícita ni sorollosa. Sovint s’amaga en el silenci, en la mirada que s’aparta, en l’acord tàcit de no intervenir. L’experiència educativa i la recerca empírica coincideixen: l’assetjament rarament és un problema entre dos; és, gairebé sempre, una dinàmica de grup. I és en aquest espai aparentment neutre on es legitima l’assetjador.

La majoria d’alumnes no es perceben com a agressors, però tampoc com a protectors actius. Davant un conflicte conegut pel grup, molts observen i callen. No sempre per crueltat, sinó per por de convertir-se en la següent víctima, per comoditat o per necessitat de pertinença. Aquest mecanisme és profundament humà: el grup ofereix identitat i seguretat, però també pot esdevenir un espai de renúncia moral. Quan ningú diu res, el missatge és clar: allò que passa davant de tothom esdevé socialment acceptable. Els lideratges tòxics no es mantenen només per la força, sinó pel suport ambiental dels aliats visibles i dels observadors passius.

Aquest patró no és exclusiu de l’escola. A la societat adulta el reconeixem perfectament quan, en el debat públic, s’opta per aïllar o assenyalar col·lectius sencers mitjançant el silenci, l’exclusió o el “cordó sanitari”. No es debaten idees: es construeix un enemic i s’hi projecta violència institucional, psicològica i social amb la complicitat d’actors polítics i mediàtics que callen o s’hi sumen. No hi ha diàleg, hi ha assetjament normalitzat.

A l’aula, aquest silenci té conseqüències immediates sobre infants concrets. A la societat, les conseqüències són més lentes però igualment profundes. El problema no és el desacord —legítim i necessari— sinó la inhibició moral col·lectiva.

Aquí la responsabilitat dels adults és ineludible. Educar no és evitar el conflicte, sinó dotar d’eines per afrontar-lo sense violència. No n’hi ha prou amb protocols: cal educació emocional, lectura crítica del grup i adults disposats a intervenir amb coherència. Els infants ens observen constantment i aprenen més del nostre exemple que de les nostres paraules. Potser el repte no és només detectar l’agressió, sinó trencar el silenci que l’envolta i empoderar aquells que miren cap a una altra banda perquè diguin, sense por, que ja n’hi ha prou.

Perquè, avui com ahir, la crueltat més gran continua sent la indiferència.

Jordi Guirado Professor de l’escola concertada i regidor de VOX a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.

Comparte este post

Recibe nuestra revista en formato digital

Suscríbete y recibirás cada edición de Flash Magazine Sant Cugat en PDF, cómodamente en tu correo.

ENCUENTRA LO QUE BUSCAS
Sigue leyendo

Lo bueno está por venir
Suscríbete.

No te quedes fuera. Suscribirte a nuestro blog es la mejor forma de estar al día con las últimas novedades, consejos y contenidos exclusivos que no compartimos en ningún otro lugar.

Otros articulos

Previous
Next
Subscribe