22 Mar #15MinutsAmbTu. Conversa amb MÒNICA GREEN per Josep M. Vallès

“Des de molt petitona sabia que volia ser cantant”

La Mònica Green va néixer a Rochester (Nova York) en el si d’una família molt vinculada a la música. El seu avi era un excel·lent baixista, bateria i pianista. Una àvia cantant de jazz i la seva mare, pianista i compositora.
La Mònica va venir de gira el 1987, va passar de Barcelona i s’hi va quedar! I més tard, gràcies a un santcugatenc que avui és el seu espòs, va descobrir Sant Cugat

Des de molt petitona volies ser cantant? 

Oi tant, jo sabia perfectament el que volia ser. Recordo perfectament jugant davant d’un mirall, amb una tovallola al cap i amb un pal d’escombra cantant. Imaginant-me en un escenari. La meva àvia va ser un dels meus ídols, vaig gaudir amb moltes de les seves actuacions, i també molts assaigs a casa. Jo l’adorava, sempre em duia a moltes de les seves actuacions, les veia des de darrere de l’escenari. Soc l’única de la família que he continuat en el món de la música.

Segur? 

Sí, segur, cap dels meus germans ha fet Carrera artística.

Germans, potser no, però crec que hi ha una filla… 

Sí (riu), cert la meva filla, oi tant!!!

I com ho fa la teva filla? 

Molt bé, ha participat en una de les cançons del disc de la Marató de TV3, el 2023. Estic molt orgullosa d’ella, està començant la seva carrera després d’haver acabat els seus estudis! És una molt bona filla!!

Heu fet res juntes? 

Sí, la meva filla està treballant amb mi, hem fet gira juntes i també treballa pel seu compte, bva fent coses. Jo he compartit escenari amb moltes cantants, però una de les millors veus amb les quals he cantat és amb justament amb ella. I tinc moltes ganes que l’escolti tothom.

I quins són els consells que li dones? 

Com a cantant li dic que tingui molt respecte per aquest art, que s’ha de treballar molt i tenir paciència, que ràpid no s’arriba enlloc. Li dic que ha de ser molt conscient que això és una feina, no és un passatemps o una diversió. I és clar que ens divertim i molt, però darrere ha d’haver-hi molta feina.

A més, en un concert hi ha molts instruments, però en el vostre cas n’hi ha un de molt especial i natural que s’ha de cuidar molt, estic parlant de la veu. Vosaltres no podeu sortir a un escenari refredades o sense veu. 

Efectivament, l’hem de cuidar molt, dormir molt, beure molta aigua i intentar no parlar molt. I això darrer és molt difícil d’aconseguir (riu molt). A mi m’agrada molt, i també cantar.

Vas venir amb 20 anys a Catalunya i aquí et vas quedar. Imagino que trobes a faltar a la teva família! 

Molt! Tota la meva família es fora. Érem tretze germans, ara en som 9. I els tinc repartits per Nova York, Texas i San Francisco. Estem molt units, ens telefonem sovint i m’escapo a veure’ls sempre que puc. I aquí tinc la meva família i els meus amics que també formen part de la família, que són com germans. I pet això soc una persona molt afortunada i per això sempre tinc aquest somriure (torna a riure).

Què t’agrada de Sant Cugat? 

M’agrada molt el seu entorn natural, sempre passejo amb el meu gos, i gràcies a sortir amb ell vaig coneixent al meu barri i la seva gent. El meu marit que fa més de trenta anys que està a Sant Cugat, crec que no coneixia als seus veïns (riu novament), i amb el nostre gos gegant, ara si coneixem als nostres veïns. A les nou del matí i a les cinc de la tarda estem passejant. A Sant Cugat no tenim mar, però tenim el parc de Collserola que és preciós, on podem respirar i gaudir de la naturalesa.

Com va començar el teu vincle amb la sala de festes i concerts Luz de Gas de Barcelona? 

Ufff! Va ser en conèixer fa ja trenta-dos anys a Fede Sardà, padrí de la meva filla. El Fede és com el meu germà. També vaig conèixer a la seva dona, Gemma Recoder, una de les germanes de l’exalcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder. La Gemma és la directora del festival de música Canet Rock, i també és una germana per mi. Passem junts els caps d’any. Amb el Fede Sardà vaig descobrir Luz de Gas on continuo actuant el darrer divendres de cada mes a la una de la matinada. Tinc un públic molt fidel. Fa vint-i-vuit anys que actuo a Luz de Gas!!

Mònica, avui no som a Luz de Gas, som a Cal Gerrer, a Sant Cugat, però potser, si et sembla bé, podries improvisar algunes cançons, així a pèl, per aquest gran públic que ens acompanya.

I la Mònica, amb un gran somriure, es va posar a cantar amb la seva veu extraordinària. Els lectors de Flash Magazine la podeu veure, escoltar i gaudir a través del codi QR que us portarà al canal de YouTube de Josep M. Vallès on està penjada pràcticament tota aquesta conversa realitzada la tarda del dissabte 20 de gener de 2024.

#15MinutsAmbTu, per Josep M. Vallès