L’ésser humà és més feliç quan pren decisions…
Durant molt de temps he pensat que la felicitat tenia a veure amb encertar. Amb prendre la decisió correcta. Amb no equivocar-me. Però sovint el que ens fa més feliços no és tant encertar, sinó decidir.
Decidir és moure alguna cosa dins nostre. És dir-nos: prou de quedar-me al mateix lloc. I, curiosament, moltes vegades el bloqueig no ve perquè no tinguem idees. Les idees hi són. El que ens costa és passar a l’acció.
Ens quedem pensant massa. Analitzant. Esperant el moment perfecte, la seguretat absoluta, la garantia que tot sortirà bé. I, mentre esperem, la vida passa.
Però quan decidim, alguna cosa canvia. Encara que el pas sigui petit. Encara que no sapiguem exactament on ens portarà. Decidir és posar energia en moviment. És començar a caminar.
He vist moltes persones brillants quedar-se aturades perquè buscaven la decisió perfecta. I també he vist persones corrents fer coses extraordinàries simplement perquè van decidir provar-ho.
La vida no sempre premia qui ho té tot clar. Moltes vegades premia qui s’atreveix a començar.
Potser per això decidir té tant a veure amb la felicitat. Perquè quan decidim deixem de ser espectadors de la nostra vida i tornem a ser protagonistes.
I, al final, més que encertar, el que realment ens transforma és atrevir-nos a fer el pas.
