Cinquanta anys després de la seva primera exposició, Lluís Ribas continua pintant amb les mateixes ganes del primer dia. La seva obra ha evolucionat, però hi ha alguna cosa que continua intacta: la necessitat de crear i de comunicar-se amb qui observa els seus quadres. De deixar-se portar, en definitiva, per allò que sent.
Bona part del que fem neix d’una emoció, una intuïció, una vocació o una manera molt personal d’entendre la vida. En el cas de Maria Espín, ànima d’El Brau, que viu jornades sovint interminables dedicada a fer que els altres gaudeixin al voltant d’una taula, hi ha la passió amb què afronta cada servei i una entrega que va molt més enllà de servir un plat.
Aquesta mateixa dedicació als altres guia també Patricia Ferrando, que fa més de quinze anys que acompanya dones a través de l’exercici i el benestar. El seu estudi de Pilates, que porta el seu nom, s’ha consolidat amb una mirada centrada en les necessitats femenines, especialment en etapes de canvi com la menopausa, quan la dona necessita recuperar força, energia i confiança.
Des d’un territori molt més íntim, les emocions poden arribar en forma d’un petit gest. Jordi Guirado, professor i regidor de VOX a Sant Cugat, escriu sobre els fills i sobre tots aquells sacrificis invisibles que comporta criar-los, amb l’única recompensa d’un somriure, una mirada còmplice o unes paraules que arriben sense fer soroll, però que acaben donant sentit a moltes coses.
Podem parlar de trajectòries, professions, projectes o anys d’experiència, però al final ens adonem que darrere de tot sempre hi ha una persona i una emoció que la mou.
