Canviar les coses
Hi ha coses que han canviat, i d’altres que, malauradament, no ho han fet. Com un dels trams que fa que la carretera de l’Arrabassada tingui fama de ser una de les més perilloses d’accés a Barcelona. Ivan Corretja ho va patir fa gairebé quaranta anys; tornava de festa una nit de Sant Joan amb moto quan un cotxe se li va tirar a sobre i va impactar de manera tràgica contra la seva cama dreta. “A Sant Cugat tenim un problema amb la mobilitat”, sentencia en una crida reivindicativa per tal que es prenguin les mesures necessàries perquè tots ens puguem moure amb tranquil·litat i seguretat: cotxes, bicicletes, vianants i patinets; i molt especialment els joves, que no tenen gaires opcions per sortir de festa sense posar en risc la seva integritat. “¿És complicat posar un autobús llançadora entre les estacions de Ferrocarrils i les zones d’oci nocturn? Necessitem més serveis perquè no agafin el cotxe”, demana.
L’Ivan Corretja és una persona coneguda a Sant Cugat. Si una circumstància tràgica el va apartar del circuit de tenis professional, la seva manera d’afrontar l’adversitat el va portar per un camí diferent, però igualment inspirador.
Avui, el seu esperit de lluita inspira persones que s’han de plantejar una amputació. “A vegades em venen a demanar consell i em pregunten: “Tu què faries?” —explica—. És una pregunta que jo mai responc, perquè jo no vaig haver de decidir; no hi havia cap altra sortida. Quan em vaig despertar després de l’accident, ja m’havien amputat la cama”.
El fet d’haver estat sempre envoltat d’esportistes, tant en l’àmbit personal i familiar com en el professional, ha estat també una escola de vida. L’Ivan entén que les situacions límit, les lesions i les condicions adverses formen part d’uns obstacles que cal anar superant i que són inherents al procés esportiu. Tot i això, considera que encara s’hauria de posar molt més l’accent en l’aspecte mental.
En aquest sentit, aprofita per reclamar més reconeixement als esportistes de la ciutat, i en posa exemples concrets. “S’ha fet molt bé amb l’Emma Vilarasau, posant el seu nom a un auditori. Però per què no tenim cap centre esportiu, carrer o plaça amb el nom de l’Àlex Corretja o la Gemma Mengual, quan són coneguts mundialment?”, es pregunta, sense trobar-hi la raó.
“A mi m’importa tenir serveis —insisteix—. Tenim una ciutat amb una bona qualitat de vida, però si ens hem de renovar el passaport o el DNI hem d’anar a Rubí o a Cerdanyola. Això no té sentit”, lamenta. Per a l’Ivan, la conclusió és clara: “Toca evolucionar, fer un pas endavant”, afirma, posant en evidència el que considera una manca de voluntat real per canviar les coses.
