Per Judith Martínez

M’agrada l’art. Els colors, les formes, la matèria. Quan observo una obra d’art, intento connectar amb l’artista a través d’una mirada inquieta que em porta a aprofundir en la seva intenció, a esbrinar el perquè d’una figura, una taca, un traç. A través de l’art imagino el procés, endevino la tècnica, em deixo portar. L’art m’emociona. Tant en positiu com en negatiu. Té aquesta qualitat de provocar sentiments, i tot val. El que a mi m’agrada, a tu potser no. El que a tu t’emociona, a mi em pot deixar indiferent.

Més enllà del factor estètic, recentment he après a apreciar l’art dins del seu context històric. Sempre se m’ha donat malament la història, però gràcies a la galeria Canals —que va organitzar un acte commemoratiu per celebrar els 55 anys que Joan Miró va iniciar la seva primera obra tèxtil a la Casa Aymat – Escola Catalana de Tapís— he descobert un passat de Sant Cugat que desconeixia. Gràcies

No sabia que la Casa Aymat donava feina a tantíssimes dones, que es dedicaven a nuar tapissos, tant a la mateixa fàbrica com a casa seva, a la vora del foc, en un telar —portàtil!— per complementar els ingressos familiars. Aquesta imatge m’ha quedat gravada a la ment i no me la puc esborrar.

Gràcies, Josep Canals, per ensenyar-me aquestes històries tan entranyables, que fan que la història no només m’interessi, sinó que em permeti entendre d’on venim per saber millor cap a on anem. I gràcies per la teva entusiasta implicació en la promoció de la cultura. Que tan necessària és!