17 Dic Doctora Eulàlia Rusiñol, oftalmòloga pediàtrica a la Clínica Oftalmològica Rubí

“La satisfacció de poder ajudar als més necessitats no té preu”

Com van ser els seus inicis en el món de l’oftalmologia?

La meva incursió en aquesta especialitat va ser fortuïta. Quan tenia setze anys vaig decidir estudiar infermeria. En el moment de fer les pràctiques, la directora de l’escola que s’encarregava d’assignar-les va considerar que jo encara era massa jove per estar a la unitat d’urgències, així que em va proposar anar al departament d’oftalmologia. Al cap d’un parell de mesos, el catedràtic de l’especialitat, el professor Casanovas, em va demanar si volia ser la seva mà dreta. Així va ser, com, al seu costat, vaig poder aprendre moltes coses de la que seria la meva futura professió.

Va abandonar la infermeria per la medicina?

El doctor Casanovas em va animar a estudiar medicina, encoratjar-me a especialitzar-me en oftalmologia.  No obstant això, vaig continuar estudiant infermeria. En aquell moment, érem molt poques dones a la carrera i l’única que estudiava dues carreres era jo.

Per què es va dedicar a l’oftalmologia pediàtrica?

Mentre estudiava l’especialització, em vaig adonar que els nens estaven molt desemparats dintre de la nostra professió. Per aquesta raó, en acabar els meus estudis vaig marxar als EUA per fer oftalmologia pediàtrica, on vaig conèixer els grans professionals que em van ensenyar tot el que he posat en pràctica al llarg dels meus quaranta-cinc anys com a oftalmòloga.

Els seus pacients s’hauran fet grans!

Molts d’ells ara tenen prop de quaranta anys i continuen venint a la consulta.

Es podria haver jubilat, per què no ho ha fet?

No negaré que ho he pensat moltes vegades… Però m’agrada la meva professió! Tot i que ara visito menys dies a la clínica, continuo gaudint moltíssim de la meva feina amb els nens. A més, penso que no hi ha satisfacció més gran que la de donar solució a les malalties dels més petits.

Què li agrada fer quan no treballa d’oftalmòloga?

Ara estic estudiant història a la universitat, una disciplina que sempre m’ha agradat. També formo part d’un club de lectura on llegim llibres de literatura que després comentem conjuntament. I una de les meves passions és viatjar, així que, sempre que puc, viatjo amb la família, amb les amigues de batxillerat, les de la carrera de medicina, o les actuals companyes de la universitat.

Tinc moltíssimes aficions, tantes que quasi no tinc temps per fer-les totes!

També li agrada el voluntariat!

Juntament amb el meu marit realitzem una acció solidària a Etiòpia. Des de fa quinze anys viatgem durant un parell de setmanes a una regió d’aquest país per operar malalts amb patologies oculars (en especial cataractes en adults i estrabismes en nens). Durant aquest temps, hem pogut ajudar a moltíssima gent, tant grans com petits, una feina que et dona una satisfacció que no té preu. Crec que s’ha de retornar a la societat el que t’ha donat. La meva filla, que també és oftalmòloga a la clínica, col·labora des de fa uns anys.

A més a més, ser solidari té premi!

Cada any, l’ajuntament de Rubí atorga un premi a cinquanta dones de la ciutat que han dut a terme labors socials, amb una menció en el llibre que edita per l’ocasió.

La Dra. Eulàlia Rusiñol visitant a un nen a Etiòpia, any 2010.

Foto d’arxiu on apareix una jove Eulàlia Rusiñol amb la seva pacient, any 1979.