25 Sep “No hi ha intervencions quirúrgiques per corregir la miopia infantil”, doctora Eulàlia Rusiñol, oftalmòloga infantil

La doctora Eulàlia Rusiñol és oftalmòloga infantil, especialista en estrabismes i ambliopia, i cirurgiana plàstica ocular. Al marge dels quasi 50 anys que porta exercint a la seva consulta privada, ha estat durant 18 anys cap de secció d’oftalmologia pediàtrica a l’antiga Clínica Infantil del Nen Jesús de Sabadell. La seva experiència l’acredita per parlar amb coneixement de causa de la situació oftalmològica dels més petits de la casa.

Per què la miopia infantil creix a tot el món?

La miopia és reconeguda com un problema de salut pública global i s’espera que afecti un nombre a l’alça d’individus en les pròximes dècades. Els hàbits de la societat són els que ens porten, entre altres coses, a fer-nos miops. Els aparells digitals constitueixen una forma de treball de visió pròxima i és justament aquesta visió pròxima la que es correlaciona amb la miopia. Estudis recents han documentat enllaços significatius entre la miopia i el temps d’ús de les pantalles digitals.

També els factors mediambientals ens influeixen, com la quantitat de temps que estem a l’interior de les cases, on usem més la visió de prop, en contrast amb el poc temps que sortim a l’exterior.

Hi ha països o zones del món on això és més accentuat?

La incidència de la miopia està augmentant en tot el món. En el 2020 un estudi global sobre el nombre d’individus miops donà xifres de 2,6 bilions, i  s’estima  que en el 2050 sigui de 4,9 bilions, tret que actuem preventivament o els operem.

La xifra de persones amb alta miopia també està a l’alça substancialment, i s’espera que la patologia miòpica arribi a ser la causa més comuna de pèrdua de visió irreversible.

La incidència més alta és a l’Àsia del Pacífic o de l’oest, on el 2020 era del 53%; a l’Europa de l’oest era del 36%, a l’Europa central del 34% i a la de l’est del 32%.

Quina és la situació a Espanya respecte a altres països?

L’Institut de la Miopia Internacional (IMI) ha inclòs el nostre país juntament amb els països europeus de l’est i afortunadament no som els més afectats.

Què poden fer els pares per evitar que els seus fills pateixin miopia?

Cal tenir en compte si els pares la pateixen. O si la pateix un i no l’altre. Perquè la possibilitat que el nen estigui afectat depèn de la incidència dels pares, encara que hi poden haver casos esporàdics. Si no hi ha antecedents i els pares no observen res en el nen, cal fer una revisió oftalmològica als tres anys. Això és molt important.

Les altes miopies causen patologies diverses com la maculopatia miòpica i la neuropatia òptica que poden donar un deteriorament visual irreversible significatiu. Però també cal saber que aquestes patologies es poden presentar en moderada i baixa miopia, no havent-hi seguretat en el nivell de miopia.

Quines solucions aporta la Clínica Oftalmològica Rubí a aquesta situació?

El nostre principal objectiu és conscienciar del que és la miopia. I, considerant el seu progressiu augment, comentar la seva possible prevenció. Però, sobre tot, donar pautes de control de la progressió tant amb nens com amb adolescents. L’alta incidència prevista ens indica la importància de reduir-la mitjançant controls periòdics de visió. Aquests controls serveixen per prevenir es seu inici i alhora ralentitzar la seva progressió, corregint-la amb ulleres o lents de contacte específiques de control. A causa de la urgència de la situació, la Societat Europea d’Oftalmologia publica informes i guies per aprendre a gestionar la miopia infantil.

Com es comporten els pacients joves respecte als adults?

La majoria dels nens accepten portar les ulleres sense problema, encara que algunes vegades, en realitat molt poques, trobem nens que no les volen pel ´què diran´. La veritat és que les ulleres de la miopia són molt agraïdes. El nen passa de veure poc a veure molt bé quan se les posa. Tant és així, que alguns ni se les treuen per anar a dormir. Els adults, per la seva banda, fan un ús racional de les ulleres i a més tenen l’alternativa de les lents de contacte o operar-se.

En què consisteix la intervenció més comuna per solucionar la miopia infantil?

 No hi ha intervencions quirúrgiques per corregir la miopia infantil. Els ulls dels nens estan en procés de creixement i fins que totes les estructures oculars no deixin de créixer no es pot tocar per la miopia.

Quines franges d’edat són les més habituals en aquest segment de la població?

És molt bona pregunta. L’ull del nen creix fins als 10 o 12 anys i a un nen miop li pot créixer fins als 18 o 20 anys. Els nens més petits de sis anys tenen una incidència de miopia molt baixa, s’estima que d’un 3,2% de la població infantil. Aquests percentatges creixen en paral·lel a l’edat. Als vuit anys és un 6%, als 10 un 12%, als 15 un 20% i als 20 un 26%. L’augment més alt el trobem entre els nens de set a 10 anys.

Quan s’estabilitza aquest problema de refracció?

Gairebé, la meitat dels nens estabilitzen la miopia entre els 15 i 18 anys, però no passa així en els alts miops. L’aparició d’aquest problema a més baixa edat és indicativa d’alta miopia. També és determinant el factor familiar i algunes situacions o malalties no habituals, com per exemple l’albinisme.

Algun consell preventiu?

A cada edat cal donar el consell adequat. Podem corregir amb diferents elements òptics per tal de prevenir, retardar la progressió  i aconsellar estils de vida. Està clar que l’augment de la incidència de la miopia infantil està relacionat amb l’augment de l’ús de les pantalles electròniques en nens.