03 Abr “Tot va començar dibuixant les pomes de la iaia”, Enric Ejarque, il·lustrador.

Un café con Kuka

Amb tan sols 24 anys, Enric Ejarque comença a tenir el seu espai al món de la il·lustració. Després de provar diferents graus professionals, es va adonar que el que realment volia era apostar per la seva passió.  Actualment, grans editorials i diaris com l’Ara li encarreguen il·lustracions.

Quan vas descobrir la teva vocació? De petit, jugava amb els meus llapis i dibuixava les pomes de la iaia. Li agradaven tant els meus dibuixos que sempre me’ls demanava. La meva inquietud per descobrir diferents tècniques va anar creixent.

Però vas estudiar altres coses. Primer vaig fer un grau d’esports i després em vaig matricular a la Universitat de Barcelona per estudiar disseny gràfic. Buscava alternatives que tinguessin més sortides, fins que em van acceptar a l’escola de còmic i arts visuals Joso i vaig apostar per la meva passió.

Dibuixant o il·lustrador? Els dos conceptes van molt lligats. Em considero una mica més il·lustrador i un apassionat del còmic.

Quina experiència ha suposat apostar per la teva passió? Vaig ser molt persistent fins que va arribar el moment. La meva primera oportunitat va ser com a colorista en un còmic on no sortia ni el meu nom d’una editorial important. Ha sigut  rellevant acceptar el rebuig i no considerar-ho fracàs.

Mitjançant les il·lustracions es fa crítica social? Sí, i tant! La il·lustració és molt visual, però al mateix temps et fa pensar més enllà. Els diaris i les editorials aposten per l’encant de les il·lustracions i així els textos arriben a ser més explícits.

Com és el teu estil? Tinc diferents estils registrats, però el client és el que té l’última paraula. Des d’un punt de vista artístic, no m’agrada encasellar-me i arribo a ser una mica obsessiu quan descobreixo algun autor o tècnica que m’interessa.

Quina és la teva metodologia de treball? Treballo a partir de la comprensió lectora dels textos. Llegeixo molt, sobretot còmics. Cromàticament, m’encanta utilitzar paletes de colors d’escenes de pel·lícules i tinc diferents aplicacions que m’ajuden a inspirar-me. I estar alerta. El ritme de feina a premsa és molt àgil i dinàmic.

Comences a tenir reconeixement? El meu nom comença a sonar pels meus treballs setmanals al diari Ara, on acompanyo l’editorial de la directora a la secció de política. També col·laboro en diferents diaris nacionals del grup Colpisa i estic començant alguns projectes amb editorials infantils.

Ha canviat res amb l’arribada dels mitjans digitals? Actualment, hi ha molts diaris que només publiquen digitalment, però continuen comptant amb el treball il·lustrat. Els canvis són constants perquè a mesura que els programes milloren, tu t’has d’anar adaptant.

Què recomanaries a aquells que comencen? La presentació dels esbossos és molt important, per això has de conèixer i escoltar molt bé al client. També els hi recomanaria no rebutjar feines i aprofitar qualsevol oportunitat. Visitar exposicions i fires d’àmbit nacional i internacional és una bona font d’inspiració.

I presentar-se a concursos? Jo no estic còmode amb la competitivitat que implica, però moltes ofertes de feina es presenten en aquest format.

Un referent? El creador de Le petit Nicolas Jean-Jacques Sempé té una màgia molt especial, amb un domini de la tinta i l’aquarel·la a destacar. Tinc una gran col·lecció de portades de la revista New Yorker il·lustrades per ell.

Com és el teu dia a dia a Sant Cugat? Visc a Mira-sol i cada matí vaig caminant fins a Sant Cugat, prenc un cafè, i quan torno a casa començo a treballar. Els caps de setmana a la meva parella i a mi ens encanta visitar Te tiro los trastos, una botiga del Mercantic on trobem les fotografies antigues que estem començant a col·leccionar. Algun dia ens agradaria fer una exposició i visibilitzar-les.