Per Judith Martínez

Diu Lluís Ribas que s’ha d’escoltar a tothom i tenir respecte pels mestres. La part que més m’agrada de la meva faceta periodística és tenir l’oportunitat de conèixer personatges interessants: botiguers, dissenyadors, artistes, metges, escriptors. Hi ha tants homes i dones que m’inspiren a través dels seus coneixements, un privilegi en aquest camí, no exempt d’obstacles igualment didàctics, que fan que estimi la meva feina. Estimar i ser estimat. Aquest seria el meu aforisme de l’existència. I per estimar un s’ha d’esforçar, obrir bé els ulls, aguditzar l’oïda, tots els sentits en alerta per anar omplint el seu propi pòsit, conformant una personalitat susceptible també de ser estimada. I m’agradaria arribar als vuitanta anys amb la sensació d’haver estimat i estat estimada. Com Marta Pessarrodona, la dona estimada de Sant Cugat que entrevistem en aquesta edició i tants poemes ha dedicat als seus estimats. Llarga vida, mestra.