Una assignatura important
Aquests dies, milers de nens i nenes de Sant Cugat tornen a les aules. Comença un nou curs i, amb ell, tornen les matemàtiques, les llengües, les ciències, la història… i també l’educació física.
Durant massa temps molts han vist aquesta última com una assignatura diferent de les altres. Com aquella hora en què toca posar-se les bambes, sortir al pati o anar al gimnàs. Però crec que és molt més que això.
Sempre he defensat que l’esport educa. I l’escola és, probablement, el primer lloc on podem fer que aquesta educació arribi a tothom.
L’educació física ensenya els infants a conèixer el seu cos, a moure’s, a cuidar-se i a incorporar hàbits que els poden acompanyar tota la vida. Però també els posa davant de situacions que difícilment es poden aprendre asseguts en una aula.
Cooperar amb els altres. Respectar unes normes. Gestionar la frustració quan alguna cosa no surt. Atrevir-se a provar allò que costa. Esforçar-se per millorar. Entendre que per competir s’ha de respectar qui tens al davant.
I hi ha una cosa que em sembla especialment important: a classe d’educació física no cal ser el més ràpid, el més fort ni el que millor juga a pilota. L’objectiu no és formar esportistes d’elit. És que cada infant pugui descobrir les seves capacitats, sentir-se còmode fent activitat física i entendre que moure’s també forma part d’una vida saludable.
En una època en què passem cada vegada més hores davant d’una pantalla, aconseguir que els nostres fills i filles estableixin una bona relació amb l’activitat física és també una inversió de futur.
Per això l’educació física no és una pausa entre assignatures importants. És una assignatura important.
Elena Vila és senadora i portaveu del PSC de Sant Cugat
