05 Abr Francesc Orella, actor: “De molt petit ja m’agradava fer comèdia!“

L’actor Francesc Orella fa vint-i-sis anys que viu a Valldoreix, a la casa on des de 1958 estiuejava amb la seva família. El vaig entrevistar per primera vegada el 2016 entre rodatges de la popular sèrie de TV3 “Merlí”. I l’any 2020 va participar, juntament amb 99 santcugatencs més, al meu llibre solidari “Confinats”. Ara, ens retrobem a la Fundació Cabanas de Sant Cugat on vam mantenir una interessant conversa el 18 de febrer passat. En aquestes planes en reproduïm només un tast; la conversa sencera la podeu veure en vídeo a través del codi QR que hi ha tot seguit.

De molt jove ja tenies molt clar que volies ser…

Jo, amb menys de deu anys, ja tenia molt clara l’afició. Ja m’agradava fer comèdia, disfressar-me… Li vaig perdre la por al públic des del principi. I no sé d’on em ve, imagino que d’algun gen que vaig heretar no sé de qui perquè no tinc antecedents familiars que s’hi dediquessin. A mesura que em feia gran, m’adonava que podia servir per fer d’actor…

Quins papers vas fer de petit?

Amb el meu germà fèiem imitacions diverses, com els germans Calatrava.

I tu quin dels dos germans Calatrava interpretaves?

Home, jo era (riu mentre fa ganyotes) el lleig, jo era el Paco!! El meu germà el seriós que tocava la guitarra, i jo era el lleig!! A mi m’agrada molt fer cares i ganyotes.

Pensa que jo quan llegia novel·les, des de l’inici de la lectura, ja m’imaginava a mi mateix interpretant un dels personatges. I ja llegia el text en veu alta, i amb una veu determinada tot actuant. Ho visualitzava molt i ja em veia actuant. Per tant soc actor per vocació absoluta, com la majoria d’actors. Perquè si féssim d’actors sense que ens agrades… no sé què c… estaríem fent! I ho vaig provar i… va anar bé!

Quin paper hi juga la direcció d’una obra per treure el millor d’un actor o una actriu?

Al teatre el director treballa molt a prop i molt directament amb els actors. Té un paper essencial. Et dona les indicacions i mana. Jo he après dels directors amb què he treballat. En canvi, a la televisió o al cinema és molt diferent, la direcció no té tant temps per treballar la interpretació i, per tant, l’actor ha de venir de casa amb els deures fets. En qualsevol cas, la figura del director és imprescindible per conduir-te.

Has fet mai de director o t’ho has plantejat?

La veritat és que no. No sé si algun dia ho faré, però per ara… no m’atreveixo. A més, crec que cadascú serveix per al que serveix… Sí que alguna vegada he fet de coach com a la sèrie “Merlí”, però no de director. El màxim que he fet ha estat dirigir un curtmetratge. El meu és interpretar.

Tot actor ha de saber també cantar?

No, no (riu). Està molt bé els actors que canten i ballen, però…

Tu cantes?

Jo afino. Tot i que havia fet algun musical, no m’atreveixo a cantar, no és el meu (riu). Hauria d’anar a classes de cant i perfeccionar…

Per tant, si ara et demanem que ens cantis…

No (riu). Si vols et toco la trompeta sense trompeta que el que faig jo… (riu més, i sense més ni més, Francesc Orella imita perfectament el so de la trompeta interpretant “Amapola” de la pel·lícula “Once upon a time in America”).

D’adolescent vas estimar l’assignatura de filosofia gràcies en gran part al teu profe Joan Gonyalons. Molts anys després et proposen interpretar a “Merlí”. Va ser com un regal?

Sí, totalment, per mi la sèrie de televisió “Merlí” ha estat un regal, una sèrie que avui encara s’està veient. Merlí és un personatge que em va donar molt, i amb qui m’ho vaig passar molt bé. I no només perquè era professor de filosofia, sinó pel fet que era un personatge que interactuava amb tothom: amb els alumnes, amb els pares i mares, amb la resta de professors… Un personatge molt polièdric. Amb llums i ombres, però molt divertit, molt provocador, políticament incorrecte, gamberro, Peter Pan, seductor, mentider, manipulador… Fins i tot m’agradaven els defectes del personatge!

Entrevista YouTube