22 Jun Gemma Mengual afronta la seva nova faceta vital en una casa catalogada de l’any 1922

Racons de sensacions

Text: Judith Martínez

Fotografia: Theresa Paul

Una tarda de primavera. Ha estat plovent a intervals durant gairebé tota la setmana. El cel ja té ganes d’obrir-se, i entre els núvols, després de seguir les indicacions de Google maps,  enlairant la vista, ens trobem amb una impressionant torre d’estil modernista.  Ha de ser aquí, li comento a Theresa Paul.  Aparquem. No parlem entre nosaltres, però pensem el mateix. Com serà la casa d’una de les millors esportistes de la nostra història?

Truquem a l’interfòn i una veu fresca, amable i cantaire, ens diu que ja baixa.  Ens rep la nedadora, actual empresària i entrenadora.  I tot seguit, treuen el cap els seus dos fills, Nil, de sis anys, i Joe, de tres.

Pugem al primer pis, farem el primer retrat a la terrassa solarium de terre de fusta, que s’accedeix desde la cuina d’acer, tallat amb làser.  A un extrem, una piscina d’exactament 5 m. x 1,90 m.

He de dir que esperava trobar-me una piscina olímpica…

(Rises)  Jo dic que es per fer el melindro.  Aquí ha après a nedar el Jou i el Nil ha perfeccionat el seu estil.  Com té poca profunditat, els hi dona molta seguretat.

Els hi has ensenyat tú?

Si, es clar.  I he de dir que els hi agrada molt als dos.

D’on treus el temps?

En aquets moments estic a una altra etapa de la meva vida.  Ajudo a entrenar a la selecció nacional de sincronitzada, especialment el duo mixte, format per  Pau Ribes i Berta Farreras.  Per un altre costat, em dedico a portar les XXSS dels nostres restaurants – Grup Sugoi -,  però també em dedico a la família.  Ara és el que toca.

Passem al saló, dominat per un gran sofà, plé de coixins, i la fusta recuperada, de color natural, dels porticons  dels balcons i les vigues del sostre. Es tracta d’un dels recons on la familia es reuneix a veure la tele, i sembla ser que a cantar i a ballar.  La nostra conversa no permet que el Joe pugui escoltar una de les seves cançons preferides, si te vas, jo también me voy, intenta seguir la lletra.  Puja el vólum, a tope, el Nil també s’anima. Arriba un moment que em costa seguir el fil.  Mai grabo les converses, li reconec al seu marit, Enric, que en aquests moment ens acompanya. És a ell a qui  li encanta la decoració, i l’arquitectura, reconeix la nedadora. 

I mai et treus l’espineta de nedar?

És clar. La setmana passada em van convidar a una exhibició a San Marino, Italia.  Aquestes coses fan que et puji l’autoestima.

Em sorprén el comentari…

Després de tota la vida entrenant, es agradable que et reconeguin l’esforç, que segueixin valorant el que fas. Però sobretot, m’agrada saber que encara sóc capaç de tirar-me a l’aigua i fer una coreografia digne.

Quines sensacions vas tenir?

Brutal.  Vaig sortir pletòrica.

L’Enric ens fa un tour per totes les habitacions, recons cadasqun d’ells capaços d’aportar vida a una casa, que quan la van comprar, estava per surtir correns, però a nosaltres ens va enamorar des que la vam veure anunciada, assegura l’empresari del packaging. L’arquitecte Estanislao Puig, que coneix bé a la parella,  tant per què els hi ha reformat tots els restaurants, com els hi va projectar la casa de Begur, ha estat l’encarregat de recuperar els materials nobles d’origen, donant-lis un aspecte actual i fresc.  La decoració, una acertada  combinació amb l’estil industrial, peces d’herencia,  i un toc de disseny, aconsegueix que t’oblidis de la càrrega històrica de la construcció, fent que t’hi sentis molt a gust.

Com és que viviu a Sant Cugat?

L’Enric em va convencer (rises).  Ja fa 9 anys que vivim a la ciutat.  Jo coneixia el poble des dels 20 anys,  quan venia desde Barcelona  a entrenar.   Però en aquella época només coneixia el Car, el Monestir i el Chic (més rises), on anava amb la meva germana.

I t’agrada?

A qui no li agrada viure a Sant Cugat! Tot i que s’ha convertit en una ciutat, el tracte amb la gent és molt familiar.  Et sents molt a prop de tothom.  A més, m’encanta per què hi ha moltes zones verdes.

Parlant de la teva germana, com porteu la relació empresarial?

Molt bé.  Ella porta més la gestió i la sala, i jo les xarxes socials. Sempre hem estat molt unides (ens explica el problema d’oide que la va apartar de la natació sincronitzada, com també, per altres raons, que no cal esmentar, li va passar a  la seva germana petita, que actualment viu a Sevilla).  I a la meva mare també la tinc al costa, de fet viu a l’apratamnet que li vam construir, anexe a la casa.  Aixi m’ajuda amb els nens.  Ja ho veus, som un clan.

Gemma Mengual en diferents racons de la seva casa, on destaca la pèrgola de fusta i ferro de la gran terrassa i els sols hidràulics recuperats de l’interior.