Quan algú comença a pensar en la seva futura casa, sovint apareix aquesta escena: una carpeta plena d’imatges guardades de Pinterest o Instagram: banys i cuines de revista, salons i dormitoris de diferents estils. Tot barrejat, la inspiració neix de manera desordenada.

El primer que cal preguntar-se és si es tracta d’una casa de nova construcció o d’un habitatge existent. En el primer cas, hi ha molta més llibertat: l’estil es pot crear des del principi. En canvi, quan es tracta d’un habitatge ja existent, l’arquitectura sovint marca les pautes. Si tenim un pis modernista, amb sostres alts, motllures i altres elements característics, no tindria gaire sentit inspirar-nos en una casa de camp. I si els sostres són baixos, tampoc és realista imaginar un loft de Brooklyn.

És habitual que els clients arribin amb una col·lecció d’imatges d’inspiració, però sense cap coherència. Perquè funcioni, cal ordenar-les i crear carpetes per espais: banys, cuina, dormitoris, saló, etc. La part més interessant és buscar el màxim comú denominador; és a dir, detectar què tenen en comú. Potser es repeteixen determinats materials —fusta clara, pedra natural, metall negre— o potser hi ha una paleta de colors similar. Això ens permet descobrir quin és l’estil que predomina i construir el fil conductor de la casa.

A partir d’aquí, convé seguir un ordre: començar pels elements més grans —paviments, revestiments, portes, cuina i banys— i anar avançant amb el mobiliari i, finalment la decoració.

És un error començar pel detall o dedicar-hi massa energia abans de temps. La inspiració també té el seu moment.