L’esperit Olímpic i els valors de l’esport
Aquest estiu, com cada quatre anys, el món ha estat testimoni d’un dels espectacles més grans de la humanitat: els Jocs Olímpics i Paralímpics. París ha estat l’escenari de la XXXIII Olimpíada, on la ciutat ha brillat amb la força i l’elegància que aquest esdeveniment exigeix. Tot i els desafiaments logístics inevitables, la capital francesa ha estat el punt de trobada on l’esperit humà s’ha alçat per damunt de les dificultats.
Els Jocs Olímpics són més que una competició esportiva; són una celebració de la nostra condició humana, una
cita ineludible per a aquells que estimem l’esport amb passió. És el moment on les i els millors atletes del planeta es reuneixen sota les banderes que normalment els separen, per competir en pau. És aquí on la rivalitat pren una forma noble, on els països es miren als ulls com a iguals, deixant de banda els conflictes per abraçar el respecte, l’honestedat, el sacrifici i la solidaritat.
En un món sovint colpejat per la divisió, els Jocs Olímpics són un recordatori col·lectiu de la nostra capacitat per a la unitat. Cada quatre anys, el món s’atura per un instant i posa el focus en la grandesa de l’esport i en el poder dels valors que ens uneixen. Mentre conflictes bèl·lics i desafiaments globals continuen sembrant discòrdia, els Jocs ens ensenyen que encara som capaços de col·laborar, de trobar una harmonia temporal en la diversitat.
Voldria, abans de concloure, expressar la meva més sincera enhorabona a tots els esportistes que han defensat els nostres colors amb coratge, especialment als de Sant Cugat. Vaig tenir l’honor de conèixer-los personalment en la meva visita al Centre d’Alt Rendiment, acompanyant la ministra Pilar Alegría abans que emprenguessin el seu camí cap a París. Aquella trobada em va permetre sentir de prop la seva determinació i il·lusió, una força que ens fa sentir orgullosos no només com a santcugatenques i santcugatencs, sinó com a ciutadania d’un món que, almenys durant unes setmanes, ha estat capaç d’unir-se per celebrar el millor de l’esport i, per tant, el millor de nosaltres mateixos.
