22 Abr “Tinc pendent interpretar L’hort dels cirerers, d’Anton Txékhov, amb l’Emma Vilarasau!”, Jaume Pla, actor. #15MinutsAmbTu, per Josep M. Vallès

El maig del 2025 el Jaume farà noranta-set anys! És l’actor més veterà en actiu de Catalunya i de l’estat espanyol. En aquesta conversa realitzada a la Fundació Cabanas de Sant Cugat, parlem d’ell, del seu amor Laura, de Mariachis, de perfums, de teatre, de televisió… Podeu veure els més de noranta minuts de vídeo de conversa a través del codi QR que trobareu en aquestes pàgines.

 Jaume, en el teu 90è aniversari vas fer teva una frase de Woody Allen: «La vida es compon de tristeses i d’alegries, depèn de tu el que hi posis», i vas afegir que tu hi poses un 90% d’alegria cada dia. Continua sent aquesta la teva actitud davant la vida? Sí, sí, perquè, per sort, estic viu i vaig ja cap als noranta-set anys. Què més puc demanar? El que faig quan em desperto és dir: «A veure quina cosa bona passarà avui?». Aquesta d’avui, indiscutiblement, és extraordinària. Però cada dia hi ha una cosa bona, per tant, si l’acceptes i tires endavant la vida és més fàcil.

Aquest maig faràs noranta-set anys i continues actiu, fins i tot vas participar en Per Nadal, fem el poema. Sempre tens el telèfon a punt per a un nou paper? Bé, més o menys, sí. Home, si m’ho demanen… jo m’ofereixo. Què he de fer?, dir que no? (Riu.)

Per què vas molt perfumat?  Bé. Sempre he combinat el teatre amb la perfumeria, ja que viure exclusivament del teatre és molt difícil. De fet, només un 8% dels professionals ho aconsegueixen. Vaig treballar per al grup Puig i Myrurgia, i el perfum ha estat sempre una part fonamental de la meva vida.

Sempre demano a tots els convidats que portin algun objecte personal  Jo he portat perfum. Va ser un regal per a la Laura quan li vaig demanar que fos la meva promesa. Li va encantar, però no el va poder fer servir perquè els seus pares no aprovaven la nostra relació; en aquella època, els actors no tenien bona reputació. Tot i les dificultats, ens vam casar i ella el va conservar com un record.

Tota una història d’amor!  Va ser el primer amor i ens vam casar! Vam viure seixanta-sis anys junts. (Mostra una fotografia de quan van fer seixanta-sis anys de casats.)

Recordes el teu debut amb L’hereu escampa, de Santiago Rusiñol, l’any 1949? Va ser a Rubí, en plena època franquista. Hi havia restriccions horàries i les funcions havien d’acabar abans de les 22.30 h. Em vaig unir al Casino Español i vaig debutar com a masover. L’experiència em va apassionar tant que vaig fundar l’Estudi de Teatre Selecte, una companyia que apostava per obres més avançades. Més tard, vaig anar a Barcelona a estudiar a l’Institut del Teatre, però ho vaig haver de deixar per dedicar-me a la perfumeria. Tot i això, mai vaig abandonar la declamació. I ara us recitaré una poesia…

Això era la sorpresa. Li anava a dir si podia improvisar algun paper dels seus anys de carrera i ens porta dues propostes: una seriosa i una còmica. Primer, recita un fragment del final d’Abans que pugi el teló, obra de Víctor Alexandre, que inclou la poesia de la mort del Comte Arnau de Josep Maria de Segarra. Després, recita Romance de la gitana y el perito agrónomo, de Miguel Mihura, una paròdia dels romanços de l’època. (El públic aplaudeix en ambdues ocasions.)

Quina memòria! Com es treballa per sortir a l’escenari? Es treballa a força d’estudiar molt. Per una obra vaig estar nou mesos estudiant amb el suport de l’ajudant de direcció Salvador Fenollar i em vaig aprendre la lliçó gràcies al que em va dir el Josep Maria Pou: «Si vols aprendre un paper, no et quedis a casa de colzes, no, no, ves a un teatre on et deixin un saló, o passeja pel carrer, pel bosc …». Gràcies a aquest consell, conec tots els camins del golf de Sant Cugat! També estudiàvem cada dia al teatre de La Unió Santcugatenca.

Hi ha un paper d’una obra que has fet durant seixanta anys i que deus saber de memòria Home, i tant. Un prometatge, d’Anton Txékhov. La vam estrenar el 1959 al Teatre Romea amb l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, dirigida per Frederic Roda, i va ser tenir molt èxit. Vaig proposar fer bolos per teatres de pobles, ateneus i fins i tot cases de la burgesia catalana. Fa dos mesos vam celebrar les cinc-centes representacions a l’Ateneu de Sant Cugat.

Tens algun paper o alguna obra pendent que t’hauria agradat interpretar? Sí. Vam fer l’obra L’hort dels cirerers, d’Anton Txékhov, i sempre he pensat que de gran m’agradaria fer el paper d’un servent. És un paper que tots els grans actors mundials han volgut fer i jo no l’he pogut fer mai.

I, a més, t’hauria agradat fer-lo amb la santcugatenca Emma Vilarasau… Exacte. Sí, és veritat, i ella també diu que és una llàstima, perquè no ha fet mai una obra de Txékhov.

Un ocellet m’ha explicat que tens una certa debilitat pels mariachis La meva debilitat pels mariachis me l’ha encomanada el meu fill Jaume, que té un restaurant a Barcelona. Tot va començar quan, per als seixanta anys de la mare, en va portar uns per sorpresa. Des d’aleshores, els convido a cada aniversari. Fa catorze anys que fem tertúlia amb amics al bar Zum Zum, i un any, per l’aniversari del Salva Fenollar, vaig portar els mariachis per sorpresa. Quan van entrar cantant, tothom va quedar estupefacte. (Riuen.)

Fer televisió deu ser més fàcil, oi? Sí, i tant. No hi ha discursos llargs, només frases curtes d’una conversa i te les aprens una setmana abans, no assages gens. L’actor no és dirigit ni està ensenyat, no aprens gens. Però rodar per a la tele és importantíssim: surts tu, però hi ha vint-i-cinc persones al voltant treballant per a una cosa o altra.

Crec que per a un actor de teatre el pitjor és quedar-se en blanc. T’ha passat mai? Com te’n surts?,

Sí, sí, m’ha passat i ho he arreglat com he pogut. Si hi ha altres actors, ells t’ajuden donant-te una frase i agafes el fil. Entre companys hi ha molt bon ambient. Ara, el fumut és quan estàs sol a l’escenari, aleshores, si et quedes en blanc pares un moment, dius una frase i reenganxes. Però has de tenir ofici perquè no es noti, i normalment, no es nota.

Quin consell li donaries a un jove que vol iniciar-se en el món del teatre? Que estudiï teatre, però que també estudiï un altre ofici. Sí, sí, que estudiï dues coses, perquè estarà més temps aturat que no pas actuant i no podrà viure’n.

Abans de sortir a l’escenari tens alguna mania o superstició? Sempre penso en la meva Laura. Ella venia a veure’m i ara que no hi és, li dic: «Laura, ajuda’m, que això ho faré bé, anirà bé» És una invocació que té un valor sentimental, i la dic sempre. (Diu amb la veu tocada per l’emoció.). Tots els actors tenen manies i supersticions, però jo no en tinc.

 Avui en dia, encara et poses nerviós quan surts a l’escenari? Sí, i tant, sí, sí. Avui mateix, a casa encara repassava el fragment del Comte Arnau perquè estava nerviós per si m’equivocava. És curiós això, però diuen que si et poses nerviós és perquè ets un bon professional, així que en aquest aspecte soc bo. (Riu.) Si ets responsable, pateixes.

Jaume, doncs, jo crec que ho hem salvat avui, gràcies, Jaume per haver vingut. Gràcies a tu. (Encaixen les mans.)

(Aplaudiments del públic.)