Una eina de cohesió i transformació social
Sempre he pensat que l’esport és molt més que activitat física; és un instrument clau per a la cohesió social i la transformació col·lectiva. En aquest sentit, les polítiques públiques de promoció esportiva no són només inversió en infraestructures (clarament insuficient a la nostra ciutat), sinó una aposta decidida per construir una Catalunya més justa, saludable i inclusiva.
Com a societat, un dels grans reptes que encara tenim és la igualtat de gènere i l’esport no se n’escapa, ben al contrari. Actualment, el 77% de les llicències federatives són masculines, i la participació femenina en l’esport cau en picat després de l’etapa escolar. Tot i l’impacte positiu del boom del Barça femení, que ha inspirat moltes nenes i dones a iniciar-se en l’esport, encara estem molt lluny de la plena igualtat. Per pal·liar-ho, calen també polítiques públiques d’inclusió i promoció.
L’esport impacta profundament en aquells que el practiquen i en el conjunt societat. A nivell de salut, la pràctica regular d’activitat física evita problemes cardiovasculars i malalties cròniques, alhora té un efecte positiu sobre la salut mental, reduint l’estrès i l’ansietat. En l’àmbit educatiu, ens ajudar a transmetre valors essencials com el companyerisme, la disciplina, el respecte mutu i la perseverança, contribuint a formar persones més responsables i compromeses amb la comunitat.
Econòmicament, l’esport és un dels motors del nostre país. Catalunya acull regularment esdeveniments de gran magnitud com el Circuit de Catalunya a Montmeló. Això genera ocupació i impulsa el turisme, situant-nos com a referent internacional. A més, l’esport forma part de la nostra identitat col·lectiva, els clubs arreu del país desperten passions i creen arrelament i sentiment de comunitat. No hem d’oblidar que, més enllà del futbol, altres disciplines com el bàsquet, l’hoquei o l’handbol també compten amb una gran presència a Catalunya.
Per tot això, és imprescindible que les polítiques esportives siguin una prioritat. La creació de la primera Conselleria d’Esports de la Generalitat, pionera entre les comunitats autònomes, representa un pas històric en aquesta direcció. Aquesta iniciativa no només reconeix la importància de l’esport, sinó que també assenyala un compromís ferm amb la seva promoció com a eina de cohesió i transformació social. Perquè l’esport no és només competició, és una eina per construir un futur millor per a tothom.
