11 Jul “M’agrada molt menjar bé, veure amb moderació”, Dr. Josep M. Corominas Pediatre, especialista en pneumologia

Per les teves mans i el teu “fonendo”, i en diferents consultes, han passat 12.500 pacients. Això vol dir que no només et coneixen tots aquests nens i nenes si no també 25.000 pares i mares, més avis, etc. Estem parlant de 37.500 persones. Et podries presentar per alcalde de Sant Cugat! 

Mira, això t’ho deixo per tu, Josep M.

Quan temps portes fent de pediatre a Sant Cugat? 50 anys. Probablement són més de 12.500 pacients perquè inicialment no numerava les xifres.

Tu ets pediatre, però crec que també ets psicòleg, oi? No.

Jo diria que sí! (Riu). Bé, faig de psicòleg de molts pares i mares! No tinc el títol, però intento ajudar el que puc a pares i mares desorientats o que s’atabalen o que, de vegades, no fan les coses correctament. Intento ajudar-los en allò que bonament puc.

Sobretot psicòleg de pares novells, que som els més pesats. Mira t’explicaré una anècdota. Vaig fer la primera visita del fill d’una parella molt jove que estaven molt nerviosos. Els hi vaig explicar com havien de fer la farineta de fruita, els hi vaig escriure que hi podien afegir 1 o 2 galetes per espassir una mica. I al vespre em van trucar a casa per dir-me que ja havien posat 8 galetes a la farineta de fruita i que aquesta ja estava super espessa i, per acabar-ho de rematar, em van dir: “I no sabem com fer-ho per arribar a les 102 galetes!”. Jo a la recepta els hi vaig escriure 1 o 2 galetes i ells van llegir 102 galetes! Com és possible que a un nen de 4 mesos pretenguis donar-li 102 galetes cada dia? Però això t’ho juro que m’ha passat.

I alguna anècdota més personal…? Una nit el Sergi, el meu fill gran, aleshores petit, que dormia al meu costat del llit, va començar a queixar-se al voltant de les 12 de la nit. Me’l vaig mirar bé, el vaig auscultar, el vaig explorar… i res. Vaig anar a mirar quins medicaments tenia a casa per si podia necessitar res, fins i tot en vaig agafar tres o quatre i els vaig deixar a la tauleta de nit… El meu fill continuava enfadat i jo el seguia observant… i la meva dona dormint com un tronc. Doncs així ens van donar les cinc de la matinada!, moment que la meva dona es va despertar i em va preguntar pel Sergi. Li vaig dir que estava inquiet i que jo no sabia veure que tenia… Es va aixecar, s’acosta al meu fill, li obre el bolquer… s’havia fet caca. Li va netejar el cul i el nen en un minut es va adormir! Jo m’havia passat cinc hores tocant-li la panxa, auscultant el seu cor… de tot menys mirar si s’havia fet caca. I era tot el que tenia!

“Soc pediadre, i… psicòleg de molts pares i mares”

Has estat pediatre dels teus fills i dels teus nets? Vaig ser-ho fins que vaig tenir tant clar que la càrrega afectiva que hi havia era massa gran. Vaig optar per portar-los a un amic pediatre que conec. Per un mateix, el familiar d’un pacient, la càrrega afectiva és massa gran per a ser objectiu.

I el teu metge qui és? El Dr. Jaume Ros!

Ho dic perquè, de vegades, hi ha metges que es fan de metge així mateixos. No. Jo tinc molt clar que el Jaume és un gran metge de medicina general i tota la meva família anem a la seva consulta.

La gran majoria de la gent et coneix com a pediatre i segurament no saben, per exemple, que tu també ets cantant! Sí, a mi m’agrada molt cantar. Ara fa uns quants anys em van dir si volia formar part de la coral “Veus del gòspel”. Vaig anar-hi, em va agradar molt com cantaven. Vaig parlar amb el director, em va posar amb el grup dels baixos i ara ja fa cinc o sis anys que els dilluns al vespre vaig a cantar. Cosa que em fa molta il·lusió, m’agrada molt. Som un grup que cantem a quatre veus i la gent diu que ho fem molt bé. M’agrada molt cantar. I hi ha un seguit de cançons catalanes, tradicionals, molt nostres, que si no les transmetem, s’acabaran perdent. Hem de mantenir i transmetre el que és nostre.

També t’agrada la cuina i, fins i tot, ets el crític gastronòmic de la revista Flash! M’agrada molt menjar bé i veure amb moderació. I m’agrada escriure sobre aquesta temàtica i, segons sembla, al lector també li agrada. 

Aquesta conversa l’estem fent a la Fundació Cabanas de Sant Cugat, però una hora abans, hem estat a casa teva, on he pogut fer una mica el tafaner… I ràpidament m’he adonat que ets un col·leccionista de terrisses… Sí, és una col·lecció que vaig començar fa molts anys, una afició que va començar amb un grup de gent. I cada cop que fèiem un viatge, perquè en compràvem i en teníem d’arreu. Tinc un amic que té més de 200 peces! Jo en tinc unes 40 o 50 peces, i em fa molta il·lusió.

A casa també tens molt present la vessant religiosa a través de pintures, escultures… Hi ha alguna peça que sigui especial per a tu? Sí. Els meus pares, que eren molt religiosos, van encarregar fer una figura d’una verge que la van acabar batejant com la Verge de l’Amistat. L’original fa un metre aproximadament i la té la meva germana. Jo tinc una petita reproducció i per mi és molt especial, li tinc molt afecte i em fa molta il·lusió tenir-la sempre a prop meu. /

“Per mi és molt especial la   Verge de l’Amistat, la tinc sempre a prop meu”.

Vídeo entrevista sencera QR