Quan parlem de pintura i colors, el primer que ens ve al cap sovint és el blanc. Davant del dubte, pintem de blanc. És una opció lluminosa i neutra, però també exigeix més del que sembla: sobre un llenç en blanc, tot el que hi posem al damunt guanya protagonisme.
Mobles, quadres, tèxtils, plantes o objectes ressalten molt més sobre una paret blanca. I si el conjunt no està ben pensat i coordinat, la casa pot acabar semblant una mica desordenada o desangelada. Hi ha, en canvi, colors que, tot i ser clars, acompanyen millor i creen una base més càlida, sense fer que cada element tingui tant de pes visual.
Una fórmula molt coneguda, i que jo faig servir a l’hora d’escollir colors, és la regla del 60-30-10. El 60% correspondria al color predominant, normalment tranquil i càlid, que ocupa bona part de parets i sostres; un 30% seria el color que l’acompanya, potser un contrast subtil o el mateix to en una altra intensitat; i el 10% restant és on podem introduir un vermell, un verd intens, un estampat o qualsevol nota de color.
També podríem diferenciar els colors entre zones de descans i espais comuns, però jo soc partidària de donar continuïtat a tota la casa. Si treballem amb un color trencat, m’agrada fer-lo servir en diferents estances i reforçar-lo després amb els altres tons. I cal recordar que el color no és només pintura: les cortines, els sofàs, les catifes, els mobles o les plantes també formen part del conjunt.
Abans de decidir, però, és aconsellable comprar una mostra i provar-la en diferents punts de la casa abans d’escollir-lo definitivament.
Jo acostumo a treballar amb colors lluminosos. Utilitzo molt les cartes de Jotun i, entre els tons que faig servir habitualment, hi ha Egg White, Antique de Valentine i Vanilla Latte.
