13 Oct “No veig el color de les meves obres, però me l’imagino”, Josep Maria Vallès conversa amb Teresa Legarreta

La Teresa és una gran artista i una gran persona. Ens rep a casa seva, a Sant Cugat, acompanyada del seu marit Jordi. Primer el Guillem fa la sessió de fotos mentre nosaltres ja comencem a xerrar i després, busquem una ombra al jardí per conversar tranquil·lament. La Teresa està pendent de tot, és molt amable… i presumida! 

En quin moment comences a crear art? Jo vaig començar a fer ceràmica fa 30 anys. També vaig fer torn durant 19 anys. Un dia, fent classe de ceràmica vaig començar a fer ninos de fang i em va agradar molt. Aleshores vaig fer un recés d’un any per fer escultura a la Casa Mònaco de Sant Cugat.

Abans de l’estiu vaig tenir l’oportunitat de visitar amb tu la teva exposició “Amb els 4 sentits” al Centre d’Art Maristany de Sant Cugat. Tots els assistents vam quedar bocabadats per la teva obra. Potser algun dels nostres lectors, a partir del títol de l’exposició, pot intuir que… El títol de l’exposició era aquest perquè jo soc cega. Vaig perdre la vista fa 52 anys, just quan va néixer el meu fill Marc.

I justament amb el meu fill vam decidir que “Amb els 4 sentits” podia ser un bon títol.

Com et deia, vam quedar captivats, però quines sensacions vas percebre tu d’aquell dia? Jo us intentava transmetre la meva emoció amb les mans, la meva sensibilitat, el que jo sento quan les faig. Per això te les feia acaronar, com també hem fet avui fa una estona. Va ser molt maco, oi? Pensa que per una persona que no hi veu i, per exemple, va a una exposició… ens expliquen com són les obres, les escultures, però si no toques l’escultura… no la vius, no pots sentir el cabell, el pit, les mans, la cara, les galtes, el nas… Si no la toques, és invisible. Jo… quan no em veuen… toco!! (riu).

Com es pot fer escultura, una obra d’art, sense poder veure? Costa i pateixo bastant. He d’imaginar molt perquè no puc consultar llibres per inspirar-me. Recordo molt de quan hi veia, que m’agradava molt dibuixar. Aleshores m’ho imagino al meu cap i ho intento passar a les mans i, de mica en mica, em va sortint a força de fer, desfer, afegir, treure fang…

Els teus companys de taller fan 3 o 4 obres en un curs i tu, en canvi, només fas una peça. Si, és clar, a més a mi m’agrada fer escultures grans i són més entretingudes. Però m’ho passo molt bé!

I com t’ho fas per triar els colors de les teves obres? El mestre em pregunta quin color vull utilitzar i ell m’acaba ajudant a prendre la decisió. Sempre estic molt satisfeta amb els resultats obtinguts. No veig els colors, però mentalment si, me’ls imagino.

No hi veus, però podríem dir que tu observes més la realitat que jo a través del tacte? El tacte et fa notar coses que amb la vista no perceps. Amb la vista no tens la mateixa sensibilitat que amb els dits. Acaronant notes més les coses. El tacte és el que m’ajuda a donar forma l’escultura. Però això m’agrada que toqueu les meves escultures, les acaronin, que noteu les formes del fang. Acaronant amb les mans tens més sensibilitat que amb la vista.

Em consta que et costa desprendre de les teves obres. Imagino que, en bona part, per l’esforç que hi ha al darrere de cadascuna d’elles. En tens alguna de preferida per damunt de les altres? En tenia una…

Què va passar? En una exposició una advocada de Tàrrega es va enamorar d’una de les meves escultures i em va insistir molt, me la volia comprar! Jo li vaig explicar que no les venc perquè me les estimo molt, però ella va continuar insistint molt. El Jordi, el meu home, li va demanar les seves dades i li vam dir que hi pensaríem, i que ja veuríem que faríem. La meva cosina em va dir que si la meva obra queda tancada a casa… ningú la coneixerà i morirà a casa. Un amic també em va dir que havia de ser un gran goig tenir una persona que s’enamori d’una escultura meva i la vulgui lluir a casa seva o al despatx. I al final vaig pensar que tenien raó… De fet, ha estat la primera escultura que he venut i que, com et deia, ens agradava molt. Finalment, però, estic molt contenta d’haver-ho fet.

Això vol dir que a partir d’ara…? Si, si algú s’enamora també d’una d’elles, doncs la vendré. No es tracta que les gaudim només nosaltres a casa. Així tindran més vida i la gent les gaudirà! /

Josep Maria Vallès