Y me preguntas qué es poesía. La mirada se clava en la ventana tras la cual se dibuja el verde paisaje, caballos al trote suspendido, la conversación entre amigos, las palabras se interrumpen, miradas acristaladas descompuestas en la taza de té, y pensamos en los niños, las comidas familiares que quedan por compartir, arropados en ese rincón de lectura, donde sobrellevar la resaca de los acontecimientos, nos desbordan las emociones, el afecto sigue sancionado, castigado, y de repente somos libres, la esperanza nos da alas, galopamos osados. En aquesta edició em complau presentar Maria Saldana, una estudiant de 18 anys descoberta recentment en una notícia compartida per la Institució La Vall, on es va graduar l’any passat, abans de marxar cap a Navarra on ara estudia la doble llicenciatura de dret i filosofia.  La nota destacava el primer premi d’Excelencia Literaria que Maria ha obtingut recentment en la modalitat relat curt i en llegir-la vaig quedar sense paraules. Per aquesta raó, li vaig demanar una poesia que publíqueme al costar d’aquest editorial, per compartir amb vosaltres, lectors, i així reafirmar el seu talent que ja comença a brillar, com l’estel que ens il·lusiona, guiant-nos cap al camí de la fe.