“La pèrdua d’un animal de companyia no es considera socialment tan rellevant com la d’una persona”
Per Gemma Nicolau, infermera i experta en gestió de pèrdues
La pèrdua d’un animal de companyia encara no està socialment acceptada com una pèrdua significativa, però pot tenir un fort impacte emocional i psicològic. Els vincles amb els animals es formen per seguretat, proximitat i aprenentatge, i poden ser funcionals o disfuncionals. Per aquesta raó, Gemma Nicolau explica que, en funció d’aquests vincles, “quan un animal ocupa un lloc essencial en la vida d’una persona, el buit que deixa pot ser profund i dolorós».
El dol consta d’una part emocional, marcada per sentiments de por, ràbia i tristesa, i una part mental, que inclou acceptació i reconstrucció de projectes. Per afrontar-ho de manera saludable, la infermera i experta en gestió de pèrdues adverteix que «cal identificar i permetre les diferents etapes, per arribar a un estat de benestar i autonomia malgrat la pèrdua».
Els familiars i amics tenen un paper fonamental en aquest procés. Poden ajudar simplement donant veu a la pèrdua, reconeixent el vincle existent i respectant el dol com una experiència natural de la vida. Tot i que encara costa validar aquestes pèrdues, Nicolau assegura que «és essencial entendre que la vida va d’agafar i deixar anar».
Com a professional, Gemma Nicolau acompanya les persones abans, durant i després de la pèrdua: «anticipar-se permet preparar el comiat, mentre que en el moment de la pèrdua és fonamental permetre’s sentir el dolor», destaca. Aquest acompanyament esdevé especialment necessari quan la pèrdua és sobtada, ja que, segons Nicolau, «la validació de les emocions és clau».
Buscar suport pot ajudar a gestionar el buit emocional de manera adequada. Adoptar un nou animal de companyia no substituirà el que s’ha perdut. El dol sol durar entre nou mesos i un any, un temps necessari per acceptar la pèrdua i agrair els moments viscuts abans de plantejar-se una nova adopció. Tot i això, en alguns casos es pot fer abans si es troba un equilibri entre el record de l’animal perdut i l’inici d’un nou vincle, permetent un procés de transició natural i respectuós.
