QUAN TOT ES CAPGIRA, amb Gemma Nicolau
Quan la vida familiar es capgira, el més important no és tornar a ser com abans, sinó trobar una nova manera d’estar junts.
Dins de cada família ocupem un lloc. Un rol: una mare acostuma a assumir certes responsabilitats; un pare, unes altres; el germà gran pot tenir unes funcions determinades, i els altres membres del sistema familiar en tenen de diferents. Sense adonar-nos-en, tot això crea un equilibri: una manera pròpia de funcionar basada en hàbits i rutines.
Però què passa quan alguna cosa ho capgira tot? Quan una pèrdua o un canvi inesperat arriba a la família, aquest equilibri es trenca. Allò que funcionava deixa de funcionar igual, i és normal sentir desorientació o no saber exactament quin és ara el nostre lloc.
En aquests moments, el primer impuls acostuma a ser resoldre-ho tot ràpid. Intentem recuperar la normalitat tan aviat com sigui possible. Però reorganitzar una família necessita temps. De la mateixa manera que utilitzem un navegador quan no sabem quin camí seguir, en situacions en què la vida es capgira també necessitem una mena de guia que ens orienti, un guió que ens permeti entendre què està passant i caminar el procés sense pressa.
A mesura que passa el temps, la família es va reorganitzant. Cada persona va trobant una nova manera d’estar-hi, amb nous ritmes i una altra perspectiva. Durant aquest camí és habitual sentir emocions intenses: tristesa, ràbia, desconcert o sensació de pèrdua de rumb. Formen part del procés d’adaptació. Reorganitzar la vida familiar no és només una qüestió pràctica. També és un acte de cura cap a nosaltres mateixos i cap als altres.
I potser per això aquella frase que repetien els nostres avis continua tenint sentit: mentre hi ha vida, hi ha esperança.
