Fa cinquanta-tres anys, l’any 1973, vam obrir les portes d’un petit local al carrer Alfonso Sala 25, de Sant Cugat. Mig segle després, puc dir amb la mateixa certesa d’aleshores que la història de l’art català no s’escriu només a Barcelona: també s’escriu, i molt, des de la nostra ciutat.
Ho penso ara amb més força que mai perquè encetem la nova temporada de Canals Galeria d’Art recuperant un episodi que crec que no ha rebut l’atenció que es mereix: la relació de Maria Girona amb l’Escola Catalana de Tapís. L’exposició Maria Girona i el tapís no és només un homenatge a una artista extraordinària; és, sobretot, un exercici de justícia històrica.
Al centre de la mostra hi ha la imatge Oval rosat, un tapís de 105 x 145 cm que Girona va crear el juny de 1967 a la Casa Aymat. Al seu voltant, hem volgut situar un conjunt de les seves pintures, perquè entenc que és impossible comprendre el seu tapís sense veure com dialoga amb tota la resta de la seva obra pictòrica. Aquell diàleg és, precisament, el que fa de Girona una figura capaç de portar la seva sensibilitat pictòrica a un ofici, el del tapís, que fins aleshores s’havia considerat menor, i de convertir-lo en un llenguatge artístic ple de dret.
Durant dècades, moltes dones artistes de primer nivell no han ocupat el lloc que els correspon en el relat oficial de l’art català del segle XX. No és un oblit casual. És un patró. I des de la nostra galeria sentim la responsabilitat de contribuir a corregir-lo: exposició rere exposició, tapís rere tapís.
No ho fem per nostàlgia. Ho fem perquè estic convençut que la memòria és una eina de futur, no un refugi del passat. Des de 1973 hem acompanyat artistes, moviments i iniciatives que han enriquit l’escena catalana, i continuem pensant que recuperar aquestes històries —les que corren el risc de perdre’s— és tan necessari com donar suport a l’art que es fa avui mateix.
Cinquanta-tres anys després, Canals Galeria d’Art continua escrivint amb la mirada posada en l’art del nostre temps, però amb la certesa que l’art no coneix fronteres ni èpoques: dialoga amb el passat, explica el present i obre camins cap al futur.
Josep Canals Acadèmic de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
